«A Alemanya es valora bastant més el que desitges estudiar»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Suposo que amb 23 anys a Espanya no tens gran trajectòria professional, però sí que vaig estudiar batxillerat i vaig fer selectivitat. Volia estudiar d’educadora social, però per motius personals no va ser el moment. I vaig decidir treballar i independitzar-me abans d’anar cap a Alemanya.

­

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Passava per un moment complicat i em van oferir apuntar-me a un projecte per a joves que anaven a fer una formació dual a Alemanya. Necessitava tant marxar i poder respirar aire nou que no ho vaig pensar i vaig dir que sí.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Vaig arribar plorant, tenia molta por, no tenia ni idea de l’idioma. Estava sola, el joves que vivien amb mi encara no els coneixia. I la meva parella arribava una dies més tard. Anàvem de camí cap la nostra nova casa i jo només podia mirar per la finestra del tren, cada vegada m’agradava més el que veia. Tot de color verd, edificis súperantics, com si fossin de pel·lícula, la gent parlant un idioma tan complicat. És un procés complicat però has d’anar molt positiu per no voler marxar la semana següent.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Va ser sorprenent perquè t’imagines tot de color de rosa, tot fàcil, pero no ho és. Arribes a un país que no s’assembla res al teu, amb un idioma que ni les vocals sonen igual a les teves i l’únic que tens d’aquest nou idioma són quatre mesos. Suficient per dir el teu nom, d’on vens i poc més. I és difícil l’adaptació.

—Quines són les principals diferències entre Potsdam i casa seva?

—Vinc d’un poble en què tothom es coneix, ma mare té una botiga, això vol dir que camines pels carrers i tothom et saluda. Però ara que estic a Potsdam veig tantes coses que ens fan falta a Catalunya. Potsdam és un petita ciutat. Però el seu transport públic és perfecte, els horaris es respecten, funcionen gairebé les 24 hores del dia. Els nens petits van sols a l’escola, agafen el seu transport i porten penjant una tarjeta d’identificació, però no tenen por de sortir al carrer sols. Aquí tothom va amb bici cada dia, a treballar, a comprar, quan quedes amb els amics a l’estiu per anar al llac anem amb bici. Aquí ningú agafa res de ningú, pots deixar la teva bici fora, al carrer, tots els dies que estarà sencera. És tot més sa potser, més rural. Sí que és una ciutat i no tothom et coneix. I tampoc té platja que és el que més trobo a faltar. I m’encantaria tenir els horaris dels bars d’allà, aquí a Potsdam, amb les tapetes. M’encantaria agafar el que més m’agrada d’aquí i el que més trobo a faltar d’allà i fer una nova ciutat.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—L’Estat espanyol potser hauria d’estudiar la formació i manera de fer que tenen aquí. Tenen una altra mentalitat a l’hora dels estudis i formacions. Et preparen des dels setze anys per començar a estudiar el que realment t’agrada. I que ja arribis als divuit amb idees clares i no perduts com arribem molts de nosaltres. Aquí les formacions (Grau Mitjà o Superior) són remunerades. Això vol dir que durant tres anys estudies dos dies a la setmana a l’escola i tres dies treballes amb un contracte i una nòmina mensual. Que acabes la formació? Perfecte pel món laboral. Que decideixes fer universitat? No has de patir, aquí no es paga la universitat i tens la possibilitat de fer la intensiva que són dos anys o la de quatre per poder treballar. Aquí els que fan la carrera de magisteri no han de fer oposicions. Acaben i tenen feina. Aquí es valora bastant més el que desitges estudiar i tots els estudis estan igual de valorats.

—Des que va arribar, ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Caminar per l’aigua. Al gener i al febrer els llacs es congelen, perquè la gent pugui sortir amb amics o amb família a patinar, a tirar d’un trineu.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—M’emportaria poder anar amb bici a tot arreu, aprofitar d’estar pel carrer fins a l’últim moment i el Nadal tal com es viu aquí.

—Té intenció de tornar aviat?

—Em queden set mesos per tornar a casa. Tinc molt clar que a l’agost tornaré. Encara que no tinc clar si serà definitiu o potser buscaré un altre país.