L'Arquebisbat inaugura el jardí bíblic en un antic pati d'una escola

Al Museu Bíblic Tarraconense, a la Part Alta, es concentren 2.000 anys d’història. Abans de ser la seu de la Casa dels Concilis, erigida el segle XVI per conservar els documents eclesiàstics de la província, l’espai va acollir el recinte de culte imperial de Tàrraco i, segles després, les estructures de l’església de l’època medieval. Durant la Guerra Civil, es va construir un refugi antiaeri a deu metres de profunditat i, a partir dels anys 50, un pati d’una escola va ocupar el terreny.

Des d’avui, l’espai acull el Jardí del Museu Bíblic. «Volem revaloritzar l’espai i donar-lo a conèixer», explicava ahir Andreu Muñoz, director del museu. Tretze espècies vegetals repartides pels 300 metres quadrats del pati simbolitzen les plantes de l’època de la Bíblia. El visitant podrà observar tres estàtues de l’escultor tarragoní Bruno Gallart, col·laborar de l’artista Josep Maria Subirachs, amb qui va construir la gran porta de la façana de la Glòria de la Sagrada Família de Barcelona. Gallart ha donat al museu les figures d’Abraham, sant Pau i sant Fructuós que presideixen el pati. Gallart és l’autor de la figura de l’expresident Lluís Companys de la Rambla Nova. «Li volem expressar el nostre homenatge i agraïment més sincer», apunta el responsable del museu. Dotze petjades gravades al paviment evoquen dotze noms de l’Antic Testament i una font simbolitza la font de la vida, que representa a Jesucrist.

«La naturalesa és un llenguatge importantíssim de la Bíblia», assenyalava Muñoz. Jesús comparava la mostassa amb la fe i l’olivera és el símbol universal de la pau, una paraula que està escrita en llatí, hebreu i àrab «amb l’objectiu que el pati sigui un lloc de trobada interreligiós i de pau».

Les obres d’aquest pati han costat 25.000 euros. D’aquests, la Generalitat hi ha pagat 15.000 euros, a través de la Direcció d’Afers Religiosos. Els altres 10.000 euros restants s’han aconseguit mitjançant donacions privades. Fins ara, l’espai estava en desús. En una segona fase, l’Arquebisbat habilitarà un passadís perquè es pugui accedir al jardí des del carrer.

Benedicció de l’arquebisbe

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol i Balcells, va beneir ahir el jardí bíblic. Muñoz afirma quel’objectiu és que sigui un espai «de pau, de diàleg i de vida que permeti apropar a les persones al sentit del transcendent i de la cultura». El pati ha d’introduir al visitant en el «fascinant món de l’exegesi bíblica per permetre aprofundir en el sentit de la Història de la Salvació», afirma Muñoz.

Noves excavacions al subsòl a partir de l’11 de febrer

L’arquebisbat iniciarà a partir de l’11 de febrer excavacions arqueològiques al subsòl del museu amb l’objectiu de deixar l’excedra més descoberta. «volem fer un centre d’interpretació a la Part Alta perque el museu bíblic sigui la porta de les visites a l’acrópolis de Tarragona», explicava el director del museu, Andreu Muñoz.

Un record per als primers màrtirs

Els primers màrtirs cristians de Tarraco, Fructuós, Eulogi i Auguri, van ser recordats ahir al matí a l’arena de l’Amfiteatre, on van morir a la foguera. En el decurs de l’acte, organitzat per l’Associació Cultural Sant Fructuós, es va fer una pregària i la lectura de la Passio Fructuosi. El bisbe i els seus diaques van ser jutjats i condemnats a mort el 21 de gener del 259, com van reflectir les actes martirials.