«Veneçuela és un país segrestat, necessitem l'ajuda internacional»

Veneçuela atrau la mirada del món des del passat 21 de gener, quan el president del Parlament, Juan Guaidó es va proclamar president interí del país llatinoamericà, rodejat d’una gran multitud. Potències com EEUU i Brasil s’han alineat a favor de Guaidó per tombar el govern de Nicolás Maduro, mentre la Xina i Rússia fan costat al sucessor d’Hugo Chávez. La Unió Europea es decanta per unes eleccions democràtiques per resoldre el conflicte i el president espanyol Pedro Sánchez donava a Maduro un «ultimàtum» de vuit dies perquè convoqui els seus ciutadans a les urnes. Des de fa cinc dies, una calma tensa recorre els carrers de les ciutats veneçolanes.

Els immigrants que resideixen a Tarragona segueixen amb preocupació, des de la distància, l’actualitat del seu país. Procedent de la barriada de Catia a Caracas, Lisbeth Moncada (45 anys), va venir a Tarragona fa 18 anys. Els últims dies, segueix l’actualitat enganxada a les xarxes socials. «Això és una nova esperança per recompondre tot o, almenys, perquè es convoquin unes eleccions legals», explica aquesta tarragonina. Moncada creu que la gent està perdent la por al govern bolivarià de Maduro. «Han trobat un líder i estan decidits, més encaminats», assegura.

Guaidó pretén exercir pressió a Maduro, que qualifica el seu moviment de cop d’Estat. Els defensors del president de l’Assemblea Nacional mantenen que Guaidó fa ús de la Constitució per ocupar un «buit de poder». Així ho creu Braulio Elies (30 anys), qui va viatjar fins a Catalunya fa quatre anys. «No és un cop d’Estat. És una potestat que té el president de l’Assemblea Nacional. Pot ser president interí i sol·licitar noves eleccions», defensa. Se suma a aquesta opinió Jaidin Rosa (41 anys), que va més enllà: «El règim de Maduro és dictatorial; està usurpant la presidència dels poders públics amb el suport de l’exèrcit», explica aquesta veneçolana, resident a Tarragona des de fa 13 anys. Dels 2.629 immigrants que viuen a la ciutat, segons Idescat, uns 400 són veneçolans.

«La gent està farta»

Rosa creu que la paciència de molta gent ha acabat i que aquest pot ser el cop definitiu per enterrar Maduro. «Ha fet una constitució a mida, ha convocat eleccions fraudulentes on només l’han votat les persones que té comprades amb bosses de menjar», afirma. «S’han saltat les lleis de manera reiterada i el poble està fart», afegeix. Moncada creu que, a diferència del líder opositor Leopoldo López, empresonat, Guaidó pot liderar un canvi. «Ha buscat el suport internacional i Leopoldo no ho va fer», observa.

Moncada explica que en els últims dies la policia ha realitzat entrades il·legals a cases i posa en dubte les xifres oficials d’una vintena de morts per les protestes. «No deixen entrar la premsa al dipòsit de cadàvers», afirma. Els tres veneçolans consultats fan referència a la crisi humanitària del país. Elies i Rosa envien mensualment part del seu sou als seus familiars. «El salari mínim és de 18.000 bolívars, però al supermercat et trobes que un quilo d’arròs et costa 1.500!», explica Elies.

Les necessitats afecten també la salut, on predomina l’escassetat de les medicines més bàsiques. Fa dos anys, Moncada havia aconseguit medicaments per enviar al seu país, però les oenegés la van frenar. «Ens vam dir que no podien enviar-los perquè se’ls quedava el govern», assegura. Moncada explica que està recollint diners per realitzar un diagnòstic de càncer a la seva tieta que costa 1.200 euros. Una altra familiar pateix càncer amb metàstasis a l’esquena que no pot pal·liar amb morfina, ja que no en troben. La mare de Rosa, hipertensa, viu també al domicili de la seva filla a Tarragona des de fa tres anys, perquè a Veneçuela no trobaven medicina. Elies assenyala que amb 50 euros una família pot menjar durant un mes. «És tres o quatre cops el sou mínim», il·lustra aquest tarragoní, procedent de l’Estat de Lara. «La gana ve de fa molts anys, no és cosa de les últimes sancions. Més de 3 milions de persones han emigrat. Això diu alguna cosa del país», sentencia Rosa, que es va criar a l’Estat de Guárico.

A l’espera de la resolució del conflicte, el risc d’una guerra civil al país del carib plana sobre la població, també entre els compatriotes que viuen a milers de quilòmetres de distància. «Els chavistes no entregaran el que tenen així com així. El chavisme va armar la delinqüència. De fet, hi ha un partit que està encapçalat per diferents caps de delinqüents», afirma Moncada que, com Rosa, creu que l’oposició política es troba més organitzada que fa uns mesos. Elies, però, pensa que està «molt disseminada».

La comunitat internacional va rebutjar el maig de 2018 les últimes eleccions en les que Maduro va ser reelegit com a president i van acusar els comicis de frau. Rosa explica que el president va crear una Assemblea Nacional Constituent que no té validesa i que substitueix al parlament elegit a les urnes. Rosa valora positivament l’ultimàtum del govern de Pedro Sánchez a Maduro per convocar eleccions i rebutja que es tracti d’una simple ingerència d’un país estranger. «Estem en un país segrestat, necessitem l’ajuda internacional i l’ajuda humanitària. La gent mor cada dia», denuncia.