La Societat Arqueològica alerta del perill de destrucció d'un tram d'aqüeducte romà

Un tram d’aqüeducte romà del segle I dC localitzat a Sant Pere i Sant Pau corre el perill de desaparèixer si no s’actua de manera immediata. A més de la presència de residus que converteixen la zona en un abocador il·legal, la gran presència de massa vegetal, i en particular un pi que creix damunt de l’estructura coberta, posen en seriós risc aquest sector de l’Aqüeducte del Gaià, que cobria una distància de més de quaranta quilòmetres i subministrava aigua a la part alta de la ciutat de Tarraco.

El sector d’aqüeducte en perill de destrucció es troba en un tram de l’antiga carretera dels Pallaresos, actualment clausurat per a aquesta funció, i a pocs metres de distància del cementiri. Les arrels del pi i de la resta de massa vegetal que s’acumula a la zona poden causar danys irreparables al monument.

Óscar Martín, secretari de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), va manifestar ahir a aquesta redacció que «és incomprensible l’estat de deixadesa de la zona i sembla que els monuments de la perifèria no existeixin». Martí va assegurar que aquesta problemàtica se solucionaria «de manera sencilla, amb una intervenció de la Brigada». En opinió de l’Arqueològica, «l’Ajuntament hauria de condicionar aquestes restes i canviar un cartell que informa de la presència de l’aqüeducte i que està en un estat indigne», va dir Martín.

Per a l’Arqueològica, la prioritat és «eliminar els arbres que ja afecten el monument perquè, en cas contrari, perdrem aquest tram d’aqüeducte que hi ha a Sant Pere i Sant Pau». Martín va afegir que «el cost econòmic de l’actuació seria molt baix i fins i tot la podria dur a terme la Brigada, dedicant-li només unes hores de feina». Martín va remarcar que l’Aqüeducte del Gaià va ser tant o més important que el del Francolí, amb la diferència que d’aquest sobresurt el Pont del Diable. En aquest context, el secretari de l’Arqueològica va recordar que l’Aqüeducte del Gaià, que en alguns sectors coincideixen amb el de la Mina de l’Arquebisbe, tenia en el seu tram final un pont de les característiques del de les Ferreres que, amb seguretat, com a mínim duplicava les dimensions d’aquest, ja que enllaçava l’Oliva, on es feia el tractament de l’aigua, fins al Camp de Mart. D’aquest pont només ha sobreviscut algunes fonamentacions dels arcs. El tram de Sant Pere i Sant Pau és el més pròxim a la ciutat de Tarragona que es conserva.