Política
El sobiranisme farà una assemblea a Corsini per decidir mobilitzacions
Onze entitats independentistes convoquen l’acte per avui, dimarts, en el marc del judici pel procés
La plaça Corsini ha estat l’espai triat per onze organitzacions i partits polítics independentistes per celebrar una assemblea popular per informar i debatre accions de mobilitzacions que es duran a terme coincidint amb l’imminent inici del judici als polítics catalans empresonats. La trobada s’iniciarà a les set de la tarda d’avui, dimarts, convocada per Tercera Joventut per la República, ANC, Arran, CDR, CUP, ERC, Endavant, PDeCAT, JxCat, Òmnium i Silenci.
En el decurs de l’assemblea també es farà una valoració de la jornada de vaga general convocada per la Intersindical CSC per al pròxim dijous, 7 de febrer. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i el Sindicat d’Estudiants i Universitats per la República van anunciar ahir que secundaran la proposta.
Les diverses entitats van llegir ahir, a les escales de la Catedral, un comunicat conjunt. Lurdes Latorre, representant de Tercera Joventut per la República, va anunciar que l’assemblea d’aquesta tarda pretén «posar a l’abast de tothom tota la informació de què disposem, així com per a proposar i debatre plans de mobilització». Latorre va comentar que «comptarem amb la presència de sindicalistes i activistes que ens ajudaran a resoldre els dubtes sobre els nostres drets de manifestació, de reunió i de vaga». «Ha arribat l’hora que ens organitzem més i millor, que ens coordinem més i millor», va dir, per afegir que «hem de tombar el règim del 78». El lema de l’assemblea és «per l’autodeterminació, contra la repressió i pels drets socials, construïm la República Catalana».
En l’acte de lectura del manifest i de la presentació de l’assemblea d’aquesta tarda a Corsini van participar regidors de l’Ajuntament d’ERC, PDeCAT i CUP, encapçalats per Pau Ricomà, Dídac Nadal i Laia Estrada. El manifest recorda que «el passat 1 d’octubre de 2017, gràcies a la mobilització popular, malgrat els obstacles de l’Estat, inclosa la forta repressió que va causar més de 1.000 persones ferides, els catalans i catalanes vam poder expressar-nos democràticament». Durant la lectura del contingut, Latorre va dir que «avui, a punt de què comenci aquest judici-farsa, és necessari recordar aquests fets i reivindicar la fortalesa, la tenacitat i la resiliència de la població d’aquest país que va plantar cara a la repressió i va posar en evidència davant la comunitat internacional a un Estat incapaç de transitar davant d’una demanda democràtica».