«Actuar a 'La Voz' és la sensació més forta que he experimentat en un escenari»

Tare Cortés és un dels concursants de l’actual edició de La Voz, programa televisiu que busca la millor veu de l’Estat. Criat al barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau i actualment veí de Constantí, el jove de 29 anys té un estil flamenc. Es dedica professionalment a la música des dels 17 anys, ja que fa concerts en restaurants i locals, a més d’haver actuat en els millors tablaosflamencs d’Espanya. També ha cantat i tocat en altres països com França, Portugal i Itàlia. Ara, s’ha endinsat en una nova aventura musical a través del programa televisiu, en el qual intentarà arribar a la final de la mà d’Antonio Orozco, el seu coach.

Com i perquè va decidir presentar-se a La Voz?

Vaig decidir presentar-m’hi pel suport que em van donar la família, els amics i els companys de feina, ja que jo personalment no ho hauria fet per iniciativa pròpia. Van ser ells qui em van animar a anar als càstings.

Perquè aquest programa i no un altre?

Vaig escollir aquest concurs perquè crec que és el més seriós en relació al respecte que mostra per l’art, ja que els ‘coaches’ no et veuen, només escolten la teva veu. Com diu el nom, allò que es valora realment és la veu del concursant.

És el primer cop que es presenta a un concurs de televisió?

Sí. De fet, és el primer cop que em presento a un càsting, no només a un concurs televisiu. Mai havia estat en un càsting i menys amb tanta gent, ja que hi van participar unes 36.000 persones, si no recordo malament.

Quina sensació va tenir en actuar a l’escenari de La Voz?

Després d’haver passat per molts escenaris, puc dir que la sensació que he experimentat a La Voz és la més forta que he tingut. Mai havia passat tants nervis. Actuar allà imposa moltíssim, ja que tens la pressió de saber que hi ha quatre artistes que poden girar-se i que això pot tenir una repercussió. També penses en la família i els amics, que estan desitjant que entris al concurs.

Tres dels quatre coaches es van girar. Expliqui com va ser aquest moment.

Durant l’actuació tenia el cap acotat i no me’n vaig adonar fins al final. En el moment que ho vaig veure em va pujar l’adrenalina i vaig pensar en la meva família, que sabia que m’estava veient en aquell moment. Em va marxar totalment la veu i vaig perdre l’entonació i tot, imagina’t.

Esperava aquest èxit?

La veritat és que no tenia ni idea del que podia passar. És més, jo pensava que no es giraria ningú perquè hi havia gent amb moltíssim nivell i jo admiro molt el que fan. També vaig veure casos de persones que considero que són grans artistes i cap coach es va girar. Realment és com una loteria, et pot tocar però és molt més fàcil que no et toqui.

Perquè va decidir unir-se a l’equip d’Antonio Orozco?

Sempre he seguit a l’Antonio, ja que encara que sigui flamenc m’agrada tota mena de música i li tinc molta admiració com a compositor des de ben petit. A més, va tenir el detall d’agafar la meva guitarra i cantar una cançó junts. Va tenir empatia amb mi i vaig sentir dins el meu cor que havia d’anar-me’n amb ell.

Ara s’haurà d’enfrontar a les batalles. Ha fet ja algun assaig?

No. Som molta gent i ens van trucant per anar a preparar les batalles i a mi no sé quan em trucaran. De totes maneres serà aviat, ja que les emissions de les audicions s’estan a punt d’acabar.

Vostè canta flamenc. Creu que li podrien donar altres estils musicals?

Sí, encara que el meu estil sigui el flamenc, he treballat en orquestres de música llatina i he cantat molts gèneres, per la qual cosa em considero versàtil. Mentre no em facin cantar en idiomes, crec que ho portaré bé. Si em fessin cantar en anglès, hauria de fer alguna cosa, però no m’hi veig.

Enguany hi ha una gran representació tarragonina a ‘La Voz’.

Sí, això em causa molta alegria. Només conec a l’Hugo Marlo, de Roda de Berà, ja que vam coincidir als càstings. Per mi és una alegria trobar-me amb persones que també són de Tarragona entre tanta gent.

Què espera del seu pas pel concurs?

L’únic que espero és que tingui una repercussió bona i pugui treballar. Em considero una persona que sé molt bé on sóc, no m’agrada al·lucinar ni pensar en coses espectaculars. Em conformaria a seguir amb la meva línia, ser una mica més conegut i que això em permeti tenir més feina.

T’has criat a Sant Pere i Sant Pau. Sents el suport del barri?

Sí, l’he sentit moltíssim. Penso que al barri m’estimen molt, tothom m’ha donat suport des de petit. M’he criat sempre amb la meva guitarra al parc i a les places i m’han vist créixer. I no només sento l’escalf a Sant Pere i Sant Pau, sinó que he rebut suport de Tarragona en general, de tota la gent que em coneix i també de Constantí, on visc ara i on em pregunten pel carrer quan sortiré a la televisió. Estic molt agraït a tots ells, de tot cor.

Ha actuat en diverses ocasions a la festa del barri i enguany ho tornarà a fer.

Sí, la meva actuació d’enguany ja està confirmada. Serà al juliol, com sempre, però encara no sabem la data exacta del concert.