Absolts els tarragonins que van ser imputats pel 'cas Catalunya Caixa'

L’Audiència de Barcelona ha absolt de tots els delictes els 41 acusats del cas Catalunya Caixa, jutjats per administració deslleial i apropiació indeguda, entre els quals hi ha dotze persones vinculades a les comarques de Tarragona: Maties Vives, Gabriel, Ferraté, Jaume Antich, Manel Fuster, Miguel Ángel López Mallol, Francesc Xavier Farriol, José Isern, Juan Boronat Gutièrrez, Juan Carlos Boronat Rodríguez, Juan Carrera, Josep Nolla i José María Valles. Entre les persones que van ser jutjades també es trobaven l’expresident de l’entitat, Narcís Serra; Adolf Todó, exdirector general; Joan Güell, vicepresident primer, i Antonio Llardén, vicepresident segon de l’entitat.

El tribunal no aprecia comportament delictiu ni en la decisió mateixa ni en el procés que va conduir fins a la decisió. Tot i que assenyala l’evident situació de recessió en la qual es van produir les decisions, entén que els informes existents en la causa i les testificals acrediten la inexistència d’elements que permetin tipificar els acords perseguits com a delicte. Els delictes d’administració deslleial i d’apropiació indeguda es van entendre així per les acusacions pels acords aprovats en dues reunions del consell d’administració de l’entitat en els quals, en plena crisi econòmica, amb notable reducció dels beneficis, es va incrementar el salari d’alguns dels principals responsables.

La fiscalia va rebaixar a tres anys la petició de presó per a Serra i Todó per dos delictes d’administració deslleial. La fiscalia també demanava una multa de 67.500 euros per a tots dos. Finalment, les 41 persones imputades han estat absoltes.

Cinc anys amb béns embargats

El tarragoní Manel Fuster va manifestar ahir a aquesta redacció que «han estat cinc anys amb nervis a l’estómac que no te’ls treu ningú» i va comentar que «quan t’imputen, sempre hi ha gent que diu que alguna cosa hauràs fet». És per això, i per haver tingut els béns embargats durant cinc anys que es va mostrar molt satisfet per la sentència absolutòria. Curiosament, no ha estat fins ara que Fuster ha sabut que «estava en llibertat condicional». «És incomprensible que ningú m’ho digués», va remarcar.

Manel Fuster representava l’Ajuntament de Tarragona a la junta general de Caixa Tarragona i va ser escollit per formar-ne part del consell. Fuster va comentar que el cas es va iniciar com a conseqüència d’una decisió presa «pel consell que va aprovar la fusió de les caixes de Manresa, Tarragona i Catalunya, que va acordar apujar el sou a Narcís Serra i Adolf Todó un 1.5%, com constava al seu contracte, i va ser això el que se’ns va imputar».

Fuster va dir que, «personalment, després de dos mesos i mig de judici, com a neòfit vaig arribar a la conclusió que no ens podien condemnar, perquè la pujada de sou estava en el contracte i tot era correcte». Fuster va ser regidor del Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona.

Per la seva banda, l’advocat tarragoní Maties Vives no va entrar a valorar la sentència, però si que va recordar que en el mateix moment en què va ser imputat –representava a la Diputació de Barcelona– va presentar la seva dimissió com a regidor de l’ajuntament de Montblanc i conseller del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. «Ho tornaria a fer, però penso que una persona, pel fet d’estar imputada, no ha de dimitir dels càrrecs», va apuntar.

Els arguments del tribunal

A la sentència, el tribunal argumenta que la crisi econòmica «ja es manifestava amb tota la seva intensitat» durant els augments salarials denunciats, i hi havia «una persistent i inclement destrucció de llocs de treball que augmentava fins a nivells angoixants». Segons l’Audiència de Barcelona, en aquestes circumstàncies «crítiques» els «substanciosos augments salarials aprovats» pel consell d’administració de l’entitat «resultaven sens dubte difícilment digeribles per la població». Amb tot, el tribunal assegura que «no és en absolut missió» de l’Audiència fer «una valoració moral de les conductes» dels ara absolts, sinó declarar si se sosté d’acord amb les normes «juridicopenals». A més, argumenta que no s’ha provat una administració deslleial, que precisa la «innegable presència» de voluntat de cometre un delicte i que els acusats busquin «benefici propi o d’un tercer» que causi un perjudici directe.

Segons la sentència, els ingressos acreditats d’Adolf Todó l’any 2008, a l’inici de la crisi, van ser de 684.713,97 euros, tot en fixe, el 2009 van pujar als 900.826 (700.486 fixes i 200.340 en variables), i el 2010 van pujar fins als 1.368.929 euros (800.481 fixos i 568.448 variables). Finalment, el 2011 el sou de Todó va ser de 940.601 euros, dels quals 812.501 en retribució fixa i 128.100 en variables.

El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, va dir ahir que l’absolució de l’antiga cúpula directiva de Catalunya Caixa és «un insult a la intel·ligència» de la societat. A parer seu, cal que la societat econòmica del país reflexioni i s’adoni que «aquests abusos no es poden permetre». Pacheco es va mostrar indignat.