La planta inferior del Mercat Central no resulta atractiva pels empresaris

Cada matí de qualsevol dia laboral, el Mercat Central registra una intensa activitat comercial entre les diferents parades. El tràfec de clients, proveïdors i paradistes contrasta amb la calma que es respira a la planta de baix, on descansen els locals comercials. Un gran magatzem i dos negocis són les úniques empreses que ocupen aquests espais. Dos anys després d’inaugurar-se el nou Mercat Central, sis locals romanen buits a l’espera que algú s’interessi per aquella zona i vulgui establir el seu negoci.

Des de la regidoria de Comerç, Elvira Ferrando, assegura que hi ha hagut «possibles interessats» i que l’Ajuntament treballa en «possibles candidats». «En tot mercat de recent obertura sempre hi ha una possible espera per a veure com funciona», justifica Ferrando per qui el mercat és un èxit. «Ningú ho discuteix», afirma taxativa.

A diferència de les parades, que es liciten i adjudiquen a través d’un concurs públic, en el cas dels locals, Espimsa, l’empresa municipal gestora del mercat, negocia amb la companyia interessada un contracte privat. Les llicències per ocupar els locals poden ser de 15, 25 i 50 anys.

La Sheila Santana treballa en una de les tres empreses instal·lades a la part inferior del mercat, just al davant del Mercadona. «La gent ve directament a comprar i no es paren enlloc», comenta aquesta dona, que recorda que un negoci de sushi només va durar tres mesos. L’empresa per la qual treballa Santana es dedica gairebé exclusivament per les parades del mercat. Reparen la maquinària, els frigorífics i venen envasos de plàstic per guardar-hi menjar.

Els preus per adquirir un local al mercat són variats i es fixen en funció dels metres quadrats que ocupa i els anys de la llicència. Hi ha locals que costen uns 80.000 euros durant 15 anys i d’altres que tenen un preu aproximat de 200.000 i fins i tot 700.000 euros. Després que quedés desert un primer concurs per intentar adjudicar els locals, aquests s’adjudiquen a través d’un «negociat», on el preu ja està taxat i no pot baixar d’un límit marcat per Espimsa.

Sota el porxo de l’accés posterior del mercat, treballa la Sílvia González, encarregada d’una botiga de fruites i verdures, que va obrir fa dos anys, poc després d’inaugurar el majestuós mercat. González es mostra satisfeta pel volum de negoci que ha anat augmentat des de l’obertura d’aquesta botiga de productes ecològics.

La regidora de Comerç valora molt positivament els dos primers anys del mercat, tot i que treballa per aconseguir que els locals estiguin operatius. «Ens agradaria tindre llista d’espera. Estic ocupada en què estiguin plens», explica Ferrando. «Podrien haver-hi cafeteries», proposa Santana. La regidora coincideix amb aquesta idea i considera que s’hi poden instal·lar qualsevol tipus de negoci; des d’una floristeria a una botiga de roba, un bar o una xocolateria. La falta de negocis, afegeix, «no actua com a fre de l’evolució pròpia del mercat».

Les vendes pugen un 30%

Ferrando, que és la presidenta d’Espimsa remarca els grans canvis que també ha experimentat la plaça Corsini amb la incorporació del rellotge carilló. «La transformació de la zona en 23 mesos ha estat espectacular», afirma. En l’última campanya de Nadal, que Ferrando qualifica de «fantàstica», les vendes dels paradistes del mercat ha augmentat entre un 30 i 35%, segons les dades que gestiona la regidoria de Comerç. Cada dia passen pel mercat unes 10.000 persones. L’Ajuntament preveu que l’atractiu afegit del carilló sigui un reclam important pels creueristes, el tipus de turista més nombrós que visita la ciutat.

Les parades del mercat sí registren una alta ocupació amb 43 ocupades d’un total de 47. Tres parades es resisteixen encara a trobar propietaris. L’última licitació de l’Ajuntament data del setembre de 2017 i va quedar deserta. El consistori obrirà una nova licitació en les setmanes vinents.