Diari Més

Natàlia Valls: Del Pla de Santa Maria a Dubai (Emirats Àrabs)

«La societat dels emirats és patriarcal però cada cop hi ha més dones amb poder»

La Natàlia Valls treballa en l’àmbit dels recursos humans a Dubai, una ciutat on el cotxe és imprescindible per anar a qualsevol lloc

Autofoto de la Natàlia Valls en un restaurant de Dubai.

«La societat dels emirats és patriarcal però cada cop hi ha més dones amb poder»Cedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

—Què l’ha dut a viure a Dubai?

— Fa molts anys que vaig marxa de casa. El 2005 vaig anar a Londres per estudiar anglès. Li van oferir el meu marit una feina a Dubai i, després d’analitzar els pros i contres, vam decidir ferel pas.

—Com s’organitzen políticament els Emirats Àrabs?

—Estan formats per set emirats. Cada un d’ells té la seva família reial, però també tenen un govern amb els ministres i consellers. La capital és Abu Dhabi i el seu xeic també és el president dels Emirats Àrabs.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara? —Aquí he tingut l’oportunitat de començar la meva carrera en l’àmbit dels Recursos Humans, ja que, fins ara, no hi havia treballat mai.

—Va ser molt sorprenent el canvi?

—Em va sorprendre totalment, ja que des d’Europa no sabia on era Dubai ni com era. No m’imaginava que feia tanta calor a l’estiu.

—Què l’ha sorprès més?

—Dubai no té res a veure amb cap ciutat europea. És impensable anar caminant pel carrer d’un lloc a un altre. Tenir piscina a la comunitat de veïns és el més normal del món. El més curiós és que durant el ramadà està prohibit menjar i beure en públic en les hores de sol. Tot i que la majoria de restaurants i cafeteries estan tancades, cada cop obren més locals, però posen cortines negres per impedir que es vegi des de fora. Tots els edificis tenen aire condicionat: a casa, al centre comercial, les oficines i, fins i tot, les parades de bus. Tot està molt net i pots deixar la bossa a una taula, anar a demanar la beguda i ningú et robarà. Hi ha gent que deixa els ordinadors a la taula mentre van al lavabo, una cosa impensable a Catalunya.

—A on viu de la ciutat?

—Dubai està format per barris, separats per grans carreteres. El meu es diu Jumeirah Village Cirle, a 25 minuts en cotxe del centre. Quan vaig arribar el 2015 hi havia pocs edificis i molt terrenys buits. Avui hi ha el doble d’edificis i tot està en una fase constant de construcció. També hi ha molts parcs per passejar.

—Quins llocs no s’hauria de perdre el visitant?

—Els mercats souqs que estan a la part antiga (al Creek) i el Burj Khalifa i Dubai Mall són impressionants. També aconsello visitar el Burj Al Arab (conegut com l’hotel Vela) i les platges, on l’aigua es manté calenta durant gairebé tot l’any. També està molt neta.

—Expliqui’m algun fet curiós que li hagi passat.

—He après a esquiar a Dubai, en un centre comercial que té una pista d’esquí al seu interior.

—Quin és el paper de la dona?

—És una societat patriarcal on els homes tenen el 95% del poder, però això va canviant i es nota, cada cop més, que hi ha més dones amb poder. En el dia a dia no notes cap diferència amb altres països. Una curiositat sobre aquest tema és que el metro té un vagó només per a dones.

—Quines són les principals activitats d’oci dels emirats?

—La majoria d’activitats es concentren a Dubai i Abu Dhabi. Hi ha molta activitat a fer, des de anar als centres comercials (sobretot a l’estiu, ja que fora fa molta calor), on pots patinar sobre gel, visitar un aquari, veure les fonts del Burj Khalifa (als vespres fan shows de música i aigua), esquiar, anar al cine, jocs recreatius pels més petits, etc. Les platges també són molt visitades pels turistes i estrangers. A Abu Dhabi van obrir el Louvre i també hi ha parcs d’atraccions i aquàtics.

—És difícil trobar llocs que serveixin alcohol?

—No, en serveixen a tots els hotels i en alguns restaurants. També hi ha botigues amagades als pàrquings de la majoria dels centres comercials. Per poder comprar alcohol necessites una llicència que costa uns 50-60 euros.

—Té intenció de tornar aviat?

—No crec, el meu marit es de Madrid i jo de Tarragona, és difícil que ens podem d’acord (riu).

tracking