El 2018 els jutjats van rebre 2.120 expedients sobre clàusules abusives

Els jutjats tarragonins van rebre l’any passat 2.120 expedients sobre clàusules abusives hipotecàries, és a dir, aquelles que no es van negociar individualment amb el consumidor i que poden causar un desequilibri entre aquest i l’entitat bancària. Els jutjats especialitzats en aquestes pràctiques no consentides han resolt 2.024 expedients, tot i que tenen 2.789 pendents. Són dades de la Generalitat que l’11 de febrer responia una pregunta de Ciutadans sobre el nombre d’expedients de clàusules abusives que es tramiten a tota Catalunya.

El partit taronja també demanava al Govern conèixer quines «mesures extraordinàries ha adoptat el Departament de Justícia per desbloquejar la situació extraordinària de col·lapse que pateixen i que afecta la situació judicial de milers de ciutadans». En aquest sentit, el Govern informa que ha reforçat el personal i ha prolongat les jornades en els jutjats especialitzats. A Tarragona, aquests reforços s’han produit al jujat de Primera Instància 8.

Cada província del territori compta amb un jutjat especialitzat en el coneixement dels litigis sobre clàusules abusives. Les quatre províncies catalanes van rebre el 2018 un total de 22.659 expedients, la majoria es van ingressar a Barcelona (17.341). Girona va rebre 2.156 i Lleida 1.042. En total, els jutjats tenen 35.203 expedients pendents de resoldre a tota Catalunya.

Les clàusules sòl són les clàusules abusives més habituals. No són il·legals en si, però en els últims anys, diferents sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea han declarat nul·les aquestes clàusules. La falta de transparència en la naturalesa d’aquests preceptes és un dels arguments de la justícia per acreditar nul·la una clàusula sòl. Altres requisits són la falta d’informació suficient, que hi hagi una quantitat aclaparadora de dades i que no s’expliqui amb claredat el cost comparatiu amb altres productes de l’entitat.

Les clàusules de venciment anticipat han desencadenat en desnonaments que han afectat a moltes famílies. Aquesta disposició en el préstec hipotecari, considerada també com a abusiva, permet a l’entitat bancària a exigir la devolució total del préstec en cas que el deutor no pagués alguna de les quotes. La pèrdua del treball provocada per la crisi econòmica feia impossible per moltes famílies seguir complint amb les quotes i, encara menys, pagar de cop el préstec que havien adquirit. Com a conseqüència, els bancs acabaven expulsant les famílies de casa seva.

Una altra clàusula abusiva és la d’interés moratori amb la qual l’entitat penalitza amb un interès addicional la demora en el pagament. La legitimitat d’aquesta reclamació dels bancs acaba quan la indemnització és desproporcionadament alta per al consumidor. Les clàusules multidivisa permeten al deutor pagar el préstec amb una moneda diferent de l’euro. Això pot resultar avantatjós per la persona que demana el préstec, però també implica un alt risc, ja que en funció de l’apreciació o depreciació de la moneda, la hipoteca també es pot encarir. La jurisprudència estableix que aquestes clàusules són abusives perquè entén que els bancs no oferien una explicació clara de com afectava la situació econòmica del contracte en si. En algunes ocasions les entitats només informaven que eren productes arriscats.