El pou que no ho és i les restes romanes de la plaça del Rei que no es veuen

Gairebé en un extrem de la plaça del Rei sobresurt una estructura de ferro, coberta per un vidre, que moltes persones atribueixen a un pou d’aigua, potser per la seva forma rodona. La realitat és ben diferent. No és un pou, és un element dissenyat per un arquitecte amb l’objectiu, mai aconseguit, de permetre que es vegin unes estructures d’època romana que hi ha a uns metres de profunditat i que corresponen a un mur monumental del segle I, que formava part del recinte del Fòrum Provincial. Aquestes restes es troben a molt pocs metres de distància de la torre del Pretori, una de les quatre cantonades de la gran plaça de Representació de Tarraco.

Fa uns anys, l’Ajuntament de Tarragona va prendre la decisió de reurbanitzar la plaça del Rei i substituir l’antic paviment per l’actual. Aprofitant les obres, es van dur a terme excavacions arqueològiques, amb les quals es va detectar la presència del mur romà, construït amb grans carreus i que travessa la plaça pel mig i en direcció a l’església de la Sang.

Amb l’objectiu de deixar visible el mur, l’arquitecte responsable del projecte va fer construir una estructura similar a la d’un pou. Per les seves característiques i pel fet d’estar fet amb ferro, va generar diverses problemàtiques. Una va ser que, a l’estiu, moltes persones, sobretot turistes, aprofitaven el pou per seure i descansar una estona. Però la calor que acumulava el ferro es transmetia de manera ràpida al cos d’aquelles persones que l’utilitzaven com si fos un banc. Per tal d’evitar que es produís aquesta circumstància, es va afegir una barana, també de ferro, amb la qual cosa es posava fi a la pràctica de seure damunt del pou.

El més greu, però, és que la presència d’un vidre a la part superior i que cobria l’orifici tampoc va aportar un resultat satisfactori. La humitat de l’interior provocava una atmosfera que perjudicava greument els blocs de pedra romans, que ràpidament es van omplir de verdet. L’estructura adoptada impedia la visió de les restes arqueològiques i les perjudicava. Com a solució a l’aparició del verdet, temps més tard es van fer unes obertures laterals, amb ventiladors incorporats, per airejar el forat i posar fi al problema. Els forats es van convertir en cau pels gats i, també, com a dipòsit de deixalles com ara llaunes de begudes, com una que hi havia la setmana passada.

La visió de les restes romanes era impossible i, a més, amb el decurs del temps el vidre, opac, es va escardar, convertint-se, fins i tot, en un perill en el cas que una persona pugés al damunt. L’estat actual del vidre no deixa veure els primers centímetres de l’orifici i l’aspecte que presenta és lamentable. No només impedeix veure les restes d’època romana, sinó que transmet un aspecte de deixadesa poc recomanable en un entorn patrimonial com la Part Alta i, en concret, la plaça del Rei, un dels llocs de la ciutat pel que transita un major nombre de turistes.

Des d’alguns sectors, i de fa anys, es qüestiona la presència de l’estructura i es clama per l’adopció d’una mesura més encertada, encara que impliqui no poder veure les restes romanes que hi ha al subsòl de la plaça, com en realitat ja succeeix.