«El 'Día de Muertos' les ànimes difuntes tornen a la terra per visitar els vius»

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—El principal motiu va ser la feina del meu home. Generalment cada certs anys el canvien de país o de ciutat. Primer va ser Lima, al 2014. Després, Ciutat de Mèxic, al 2017.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Havíem estat vivint anteriorment quatre anys a Lima. El salt del Perú cap a Ciutat de Mèxic va ser, a primera vista, molt positiu en comparació amb Lima. Ciutat de Mèxic podríem dir que està molt més europeïtzat. S’hi poden trobar més fàcilment productes europeus als supermercats. Per exemple, hi ha marques de roba espanyoles.

—Va ser sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal i com s’ho havia imaginat?

—Va ser més o menys sorprenent, comparat amb la vida i els costums que teníem a l’anterior ciutat. Si ho comparem amb Tarragona, no té res a veure. Però, comparat amb altres ciutats de Sud-amèrica doncs sí que totes tenen molt en comú.

—Quines són les principals diferències entre Ciutat de Mèxic i casa seva?

—La diferència més gran és que a La Canonja crec serem prop de 6000 habitants i a Ciutat de Mèxic n’hi ha uns 21.581.000. És poca diferència!

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—És molt emblemàtic l’Ángel de la Independencia, on es concentren per celebrar les victòries esportives, actes reivindicatius.... Molt turística també és La Plaza Garibaldi, on es poden veure els típics mariachis. El Bosque de Chapultepec és un bosc urbà de 678 hectàrees i està dividit en tres seccions. És ideal per anar-hi en família, amb gossos, a fer esport fins i tot sol. Un dels atractius que he visitat en diverses ocasions és Xochimilco: més de 177 quilòmetres de canals per navegar amb les tradicionals acolorides trajineras i, al mateix temps, poder gaudir d’uns mariachis, quesadillas, flautas, elote, tacos de canasta, tacos pastor o tamales sense haver de baixar de l’embarcació.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

—Són molt diferents. Aquí hi ha feina per tothom i sous per tothom. Hi ha mil feines que a Espanya no existeixen, com ara el noi que et posa la compra en bosses al supermercat, l’home que només treballa pitjant el botó dels ascensors o el que et diu «buenos dias Güerito» a la porta del restaurant.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—El pitjor que he patit en aquest país ha estat el terratrèmol de 7,1 escala Richter del 19 de setembre de l’any 2017. El terratrèmol va deixar 370 morts i 7.289 ferits. No tinc paraules per explicar-lo. I el millor souvenir que m’emporto d’aquest país és el meu fill Jan, que és mexicà/català.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—Sens cap dubte trobo a faltar el Mar Mediterrani. I també tenir algun familiar o algun amic a prop.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—M’emportaria la tradició del Día de Muertos. És molt maca aquesta tradició i com la viuen. Al 2008 la Unesco la va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Segons marca la tradició, durant la festivitat del Día de Muertos les ànimes difuntes tornen a la terra a visitar els seus éssers estimats i els vius les honoren en altars.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Intentarem que sigui el més aviat possible.