Les proves d'edat expulsen del sistema els menors no acompanyats

Un jove de Ghana que respòn al nom de M.va arribar a Espanya fa un any i mig procedent de Ghana quan tenia 16 anys. No duia documentació i una prova d’edat feta a la fiscalia va determinar que era major d’edat. Encara que el noi va aconseguir un passaport del seu país acreditant que era menor, la subdelegació del Govern espanyol assegura que Mohammed era major d’edat quan va arribar a Espanya. Com a conseqüència, el noi no es pot acollir als beneficis i els programes educatius dels joves extutelats, la seva situació és irregular i pot ser expulsat del país i tampoc té permís de residència.

M. va complir fa pocs mesos 18 anys. Viu a un pis de Tarragona gestionat per l’Associació Egueiro que acull a menors estrangers no acompanyats (MENA) i joves extutelats a través d’un programa finançat per la Generalitat. Tot i tenir la majoria d’edat, no es pot acollir a les ajudes econòmiques que sí reben els joves extutelats. Egueiro es fa càrrec d’aquest jove amb els recursos propis de l’entitat. «El mantenim», explica Jaume Vilanova, director d’Egueiro.El Govern espanyol acostuma a acceptar sense problemes els passaports marroquins, però dona poca fiabilitat a països com Ghana i el Senegal. Vilanova ho atribueix a la presència de traficants. Ell i Mohammed van anar fins a Madrid amb la partida de naixement per sol·licitar el passaport del noi a l’ambaixada de Ghana. Poques setmanes després, amb el passaport a la mà, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat, que té la tutela dels menors d’edat, va emetre una resolució assegurant que Mohamed era menor d’edat. Tanmateix, el passat 8 de febrer, la Subdelegació del Govern espanyol desestimava un recurs del noi per acreditar que era menor d’edat quan va arribar a Espanya. D’aquesta manera, per l’administració preval la decisió de la fiscalia per sobre del passaport.

«En els casos de dubte són menors. La llei del menor diu que se l’ha de protegir», assegura l’advocada experta en estrangeria Maite Jiménez. Vilanova lamenta que l’administració «doni més importància» la prova d’edat de la Fiscalia que el mateix document expedit per l’ambaixada ghanesa.

Quan la policia detecta un menor indocumentat als carrers el posa a disposició de la fiscalia on se li fa una prova d’edat que consisteix en una radiografia del canell i de la mandíbula. La comunitat científica desconfia d’aquestes proves i el Síndic de Greuges afirma que tenen un marge d’error d’1,7 anys i que poden vulnerar els drets dels menors.

Vilanova destaca i lamenta les conseqüències de no tenir permís de residència. M. no pot buscar feina ni matricular-se en cap estudi reglat. De moment, fa cursos de català i castellà i participa en tallers ocupacionals d’Egueiro de fusteria i mecànica. Si el Govern espanyol tomba un segon recurs de Jiménez, M. haurà d’esperar fins a un any perquè el jutge decideixi si el noi era menor d’edat quan arribava a Espanya. «L’Administració està creant una bossa d’irregulars sobrevinguts», apunta Jiménez.

Sentències del Suprem

L’advocat Albert Parés està especialitzat a defensar nois immigrants menors d’edat allunyats del sistema de protecció de l’administració a causa de la prova d’edat de la fiscalia. Parés va aconseguir el 2014 que el Tribunal Suprem li donés la raó en un primer cas d’un noi que comptava amb passaport que acreditava que era menor. En els últims anys ha guanyat desenes de casos semblants. Només el 2018 Parés, va rebre 10 casos nous.

En les sentències, el Suprem assegura que, si l’immigrant té un passaport d’on es desprèn la seva minoria d’edat, «no pot ser considerat un estranger indocumentat per ser sotmès a proves complementàries de determinació d’edat». La justícia afegeix que, si existeix un passaport «vàlid», la realització d’aquestes proves no es pot qüestionar sense una «justificació raonable». Parés destaca que ha guanyat tots els judicis relacionats amb menors estrangers no acompanyats amb passaport.

El Síndic critica les proves d’edat de la fiscalia

El Síndic de Greuges ha rebut nombroses queixes contra les proves d’edat que realitza a fiscalia per la «manca de proves i per dèficits en l’exercici de la funció protectora per part de l’Administració». El Síndic considera que aquesta manca de garanties ve determinada pels «problemes de fiabilitat» de les proves. L’organisme independent argumenta que no es duen a terme les suficients comprovacions per part del Govern espanyol per determinar la validesa dels passaports. També critica l’absència d’advocats que presenciïn aquestes proves i acompanyin el menor.