Tarragona va rebre 186 peticions d'asil el 2018, el doble que el 2017

Tarragona va rebre l’any passat 186 peticions d’asil, gairebé el doble que les 106 de 2017. Són ciutadans perseguits per raons polítiques i que veuen perillar la seva vida en els seus països d’origen i demanen protecció internacional a Espanya. En els últims anys les peticions dels ciutadans veneçolans s’ha disparat a causa de la crisi social i política que viu el país, agreujada fa un mes quan el president del Parlament, Juan Guaidó es va proclamar president del govern.

L’oficina de Creu Roja a la ciutat va atendre 92 veneçolans que busquen la protecció del Govern espanyol i entrar al Programa Estatal d’Acollida Temporal per a Sol·licitants d’Asil. El 2017 la ciutat va rebre 41 peticions d’asil del país llatinoamericà. La decisió d’acceptar o no la petició d’asil recau en el Ministeri d’Interior, que el 2017 va rebutjar dues de cada tres peticions. Espanya va rebre aquell any 31.120 sol·licituds, més del doble que el 2016. La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) denunciava que Interior només va resoldre 13.350 peticions, dos terços dels quals van ser denegades.

Rodolfo Baffa va arribar a Barcelona l’1 de març de 2018 procedent de Veneçuela per la «inseguretat» i la situació econòmica del país. Aquest metge de 28 anys treballa a una empresa amb seu a Tarragona. La segona nacionalitat quant a peticions d’asil més nombrosa és la colombiana. Tarragona va rebre 56 sol·licituds de ciutadans d’aquest país. El 2017 en va rebre 13. D’Ucraïna van demanar protecció 14 ciutadans, 9 d’Hondures i 7 de Rússia. La resta de peticions van ser de ciutadans provinents del Salvador, Afganistan, República Dominicana i Marroc.

Baffa explica que ha demanat l’asil per «guanyar temps», ja que durant el temps que espera la resolució pot demanar permís de residència i treball a Espanya. «La majoria de peticions es deneguen», explica. Quan es compleix el temps d’espera, que acostuma a ser d’uns dos anys i mig, el sol·licitant pot demanar l’arrelament social.

Si l’Estat concedeix a aquestes persones el dret l’asil es converteixen en refugiats. Es defineix a aquestes persones com aquelles que tenen un temor fundat a ser perseguides al seu país per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un determinat grup social, de gènere u orientació sexual.

El programa estatal d’ajudes té una durada d’entre 18 i 24 mesos. El govern espanyol triga entre 6 i 8 mesos a resoldre si la dona o no. La plaça pot aparèixer en qualsevol punt de l’Estat i la persona ha de decidir si l’accepta i es trasllada al destí indicat o la rebutja i segueix vivint allà on estigui amb els seus propis mitjans. Mentrestant, en casos d’extrema vulnerabilitat i en funció de la situació personal, Creu Roja atorga ajudes amb recursos propis. El programa d’acollida temporal garanteix l’allotjament i l’alimentació i l’entitat ajuda al sol·licitant a integrar-se en la societat a través de cursos per aprendre l’idioma i la recerca de feina. La gestió per demanar a l’asil es fa, en primer lloc, a Creu Roja. Després, els interessats han d’anar a la policia a demanar cita perquè els agents realitzin una primera entrevista per identificar-los i iniciar els tràmits.

El 2017 Espanya acumulava 38.880 sol·licituds pendents. Una de cada tres (13.425) procedeixen de Veneçuela, 4.095 d’Ucraïna, 2.895 de Colòmbia i 2.460 de Síria. Durant els dos anys i mig que el govern espanyol triga a respondre la sol·licitud d’asil, les ajudes s’acostumen a exhaurir. Així, l’ajuda s’esgota abans que Interior prengui una decisió pròpia sobre l’asil.