«Al Canadà, si no treus la neu de davant de casa i de part del carrer, et multen»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Actualment, treballo a tres centres educatius bilingües ensenyant castellà. En general, sempre he estat vinculada amb l’àmbit de les llengües, combinant feines com a professora d’anglès i a centres de llengües.

—Quins motius la van portar a marxar de casa?

—Sabia que era el moment. Havent acabat el màster del professorat i havent vist com treballaven aquí, tenia clar que no volia quedar-me amb una única perspectiva: volia saber com treballaven en altres regions. Penso que també és part de la feina del professorat tenir una mentalitat oberta, estar disposada al canvi i a l’experiència per tal de transmetre-ho a les aules. Tampoc es tractava simplement de marxar a l’estranger i triar un país a l’atzar; tenia clar que volia marxar a Canadà perquè volia conèixer en primera persona el sistema educatiu d’aquí. Tot i això, també he de confessar que tenia moltes ganes d’assaborir els paisatges.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Recordo que el que més em va impactar va ser creuar-me amb poca gent pels carrers. No pas pel fred, sinó perquè és una ciutat molt gran en extensió per la quantitat d’habitants que hi ha. Les zones comercials estan molt concentrades, la resta són barris residencials. És model americà, la ciutat està ideada per desplaçar-te amb cotxe.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Amb diferència, el que més m’ha sorprès és el clima en el sentit que no és, ni de lluny, tan dur com esperava. És un tema que m’amoïnava, especialment per les reaccions de la gent quan els deia que vindria cap aquí. Però, sincerament, es passa més fred a Tarragona un dia plujós que no pas aquí a -15 graus. És un clima molt sec que no cala la pell.

—Quines són les principals diferències entre Alberta i casa seva?

—El clima altera el ritme de vida. El transport públic té accés directe als principals establiments d’oci i hi ha calefacció a totes les estacions. Si vols, pots fer vida normal sense haver de sortir a l’exterior. Durant l’hivern, especialment els dies que neva, cal treure la neu de l’entrada de casa i part del teu carrer, si no et multen, ja que es pot prendre mal. El pitjor són els mesos de transició tardor/primavera en què la neu no és consistent i hi ha molt de gel (jo ja he caigut més d’un cop!). Ah, i per anar a treballar cal portar un altre parell de sabates per no deixar-ho tot brut.

—Quins són els indrets més característics de la ciutat?

—Com qualsevol ciutat nord-americana, és una ciutat pràcticament nova en sentit arquitectònic. L’encant es troba als voltants, als parcs nacionals de Banff i Jasper, per les muntanyes Rocoses. A l’hivern, pots anar a esquiar i patinar o a veure figures i castells de gel. A l’estiu, pots fer senderisme, caiac i veure molts animals. És interessant apreciar el contrast segons les estacions, perquè l’essència és ben diferent. Veure cascades glaçades és impressionant però, a mi personalment, m’enamora el blau dels llacs quan fa bon temps.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—A les escoles, tot és molt diferent. Els alumnes tenen molta llibertat, potser massa. Com tot, té aspectes positius i negatius. Es fomenta molt la lectura, el pensament crític i la imaginació. Ara bé, els nivells són bastant més baixos, ja que no tenen l’hàbit de treball que nosaltres aprenem des de petits, per això en general són poc autònoms.

—Des que va arribar, ha viscut quelcom curiós?

—Recordo el primer dia que va nevar. Ho penso ara i realment no havia nevat, sinó que el paisatge estava tacat de blanc (ara el meu concepte de neu ha canviat una mica). Com que feia una mica de fred, em vaig calçar les botes de neu, els pantalons i els guants d’esquiar, com si me n’anés a la muntanya. Durant el dia em vaig adonar que tothom anava vestit normal! Ara, en canvi, a -25 graus em veus vestida amb roba de carrer.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—Sentir que el sol em crema la pell, veure el mar, passejar per carrers estrets i petits, la família i les amigues.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—Sens dubte, els hàbits de lectura i la integració. És un país molt multicultural. Hi ha gent de moltes races, especialment indis i xinesos. També m’agrada que la gent és molt comunicativa.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Sí, marxaré del Canadà el juny, ja que el programa amb el que he vingut dura un any. Així i tot, potser després començo un màster als Estats Units, encara m’ho estic rumiant.