Els candidats no es posen d'acord sobre el futur de l'urbanisme

La Càtedra d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili va reunir, ahir a la tarda al campus Catalunya, candidats i representants dels partits amb representació a l’Ajuntament de Tarragona, per debatre sobre habitatge i el futur urbanístic de la ciutat. Sergio Nasarre, director de la Càtedra Unesco de l’Habitatge, va referir-se en la presentació de l’acte a les opcions «ciutat construïda enfront ciutat nova» i va dir que cal debatre sobre «la problemàtica de l’habitatge i quin model volem».

El regidor de Territori, Josep Maria Milà, del PSC, va iniciar la seva participació defensant el POUM, instrument que «defineix perfectament el model de ciutat: no podem improvisar». Milà va afirmar que «a Tarragona és necessària la construcció de 450 nous habitatges a l’any i ens hem d’adequar al ritme d’una ciutat que ha de créixer».

Per la seva banda, el candidat a l’alcaldia per ERC, Pau Ricomà, va apuntar que «el POUM actual no serveix perquè es va redactar abans de la bombolla immobiliària». Segons va dir, «la ciutat ha de ser per a la gent i, en aquest sentit, Tarragona és una ciutat fallida». Ricomà es va declarar partidari de «cohesionar la ciutat i recuperar les zones deprimides», i va rebutjar els projectes de la Budellera i de la Vall del Llorito, perquè «no tenen cap sentit i, a més, és malmetre el medi ambient: volem un centre i una Part Baixa viva». «Tarragona no pot ser una ciutat dormitori, com és el Baix Penedès ja ho és de Barcelona», deia.

La tercera intervenció va correspondre a Rubén Viñuales, candidat de Ciutadans. «Si no hi ha habitatges nous, els arrendaments pujaran», va sentenciar. Viñuales va afegir que «hem de rehabilitar i treballar perquè el centre de la ciutat no es buidi, però la rehabilitació s’ha de fer en profunditat i no posant xapa i pintura». Pel que fa al POUM, va dir que «és necessari». «Tarragona té un bon producte i un màrqueting dolent», va comentar, per concloure dient que «el problema de l’habitatge social té solució».

Al seu torn, el candidat del PDeCAT, Dídac Nadal, va assegurar «vull una ciutat diferent i el POUM ha de ser el guió per planificar el futur». Nadal va remarcar que «molta gent de Tarragona ha anat a viure a pobles del voltant perquè l’expulsem a causa de l’augment dels preus dels lloguers i dels habitatges». Segons la seva opinió, «Tarragona ha de garantir el dret a l’habitatge», va fer una aposta «per la rehabilitació» i va afirmar que «el seixanta per cent dels habitatges del Camp de Tarragona no són accessibles perquè hi manquen ascensors», una situació en què s’haurà de treballar en el futur.

Per la seva banda, la candidata de la CUP a l’alcaldia de Tarragona, Laia Estrada, es va posicionar a favor «d’una ciutat més sostenible, cohesionada i que vetlli pel bé de la població». Estrada va recordar que «fa mig segle que existeixen els barris de Ponent i cap govern municipal ha fet res per cohesionar la ciutat». Segons va dir, «cal revisar un POUM que vol que Tarragona creixi pels extrems i no pel centre». Estrada va advocar per «una ciutat amb espais per la gent, prioritzant les illes de vianants», i tot i mostrar-se favorable a les terrasses de bars i restaurants, va dir que «no poden ocupar tots els carrers i places».

En representació del Partit Popular va intervenir Raúl Arranz. «Tenim un guió per fer la ciutat», va dir en referència al POUM, i va negar la necessitat de «reobrir el debat» sobre el seu contingut. Arranz va expressar la necessitat que «cosir Ponent amb el centre» i va subratllar que no fer construcció nova «té un preu» que es tradueix «en lloguers i compra d’habitatges més cars». A més de defensar la «rehabilitació del centre, la Part Alta i la Part Baixa», Arranz va recordar que «Tarragona està esgotant el sòl programat i cal seguir creixent».

La darrera a intervenir va ser la candidata d’En Comú Podem, Carla Aguilar, va dir que la seva formació «planteja una ciutat diferent i cal reil·lusionar Tarragona». «La gestió feminista s’ha de notar també en l’urbanisme», va apuntar. Aguilar va rebutjar el «model de grans actuacions, com els Jocs Mediterranis, que no repercuteixen en la gent» i va demanar «treballar en xarxa».