Tarakon o Kesse, la història més desconeguda de la ciutat de Tarragona

La Tarragona preromana va ser el fil conductor d’una proposta d’Històries Amagades que es va dur a terme ahir, diumenge, organitzada pel Museu d’Història, sota el títol Tarakon i Kesse. L’empremta ibèrica. El recorregut per diversos punts de la Part Alta va ser conduït per Maribel Panosa, doctora en Història Antiga i Arqueòloga, professora de la URV i investigadora adscrita a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

El punt de trobada del grup que va participar en la visita va ser la maqueta de Tarraco, amb la finalitat d’ubicar-hi el lloc d’assentament de la població ibera a Tarragona. Panosa va iniciar la seva intervenció comentant que «no sabem com es feien dir els ibers». Aquest és un dels molts interrogants d’aquest poble que va habitar la península Ibèrica i territori del sud de l’actual França abans de l’arribada d’altres pobles com fenicis, grecs o romans.

Panosa va recordar que els grecs coneixien la península com Ibèria i els romans com Hispània, aquesta darrera denominació «és una paraula d’origen fenici que vol dir terra de conills», va explicar la guia. L’historiador grec Heròdot al segle V aC ja va esmentar Ibèria per al topònim que designa a la península.

Els ibers formaven «una confederació de pobles que s’expandia des de Narbona fins a la meitat d’Andalusia, on es van barrejar amb els tartessos», va explicar Panosa, qui també va dir que nuclis importants es trobaven en terres pròximes al tram final del riu Ebre i en el territori que actualment es correspon amb el de Catalunya. En cada zona rebien un nom: cessetans, ilergetes, ausetans, laietans o cossetans en van ser alguns. «No sabem si tenien reis, però sí líders, cabdills, com l’ilergeta Indíbil, de la segona meitat del segle III aC, que va lluitar contra cartaginesos i romans en la Segona Guerra Púnica (218-201 aC)», va dir. Panosa va recordar que al segle VI aC «ja es parla d’ibers en zones marítimes com Empúries o en rius com l’Ebre». «Les poblacions autòctones van contactar amb fenicis i grecs, i es van influir de les seves cultures», va dir Panosa, «fins a la romanització».

Davant la maqueta de Tarraco, la professora va explicar que, abans de l’arribada dels romans, els ibers ocupaven un espai ubicat entre els actuals carrers Sevilla, Zamenhof i Caputxins, en una zona alta des d’on controlaven el mar. El nom de Kesse seria el que correspondria a la població de Tarragona, però també hi ha que defensa que el nom era Tarakon. «Hi ha dos topònims que competeixen», va dir Panosa, qui va remarcar que antics escriptors grecs fan referència a Tarakon, que estaria en la zona de Cal·lípolis (Complex Educatiu». «Romans com Ciceró ja no es refereixen a Tarakon i ho fan de Tarraco», va afegir, per subratllar que «jo m’inclino a pensar que la ciutat ibera era Tarakon». Al final del segle II aC «la zona ibera va quedar dins de les muralles romanes», va explicar poc abans de continuar ruta en direcció precisament cap a la primera construcció dels romans amb pedra a la península Ibèrica. En alguns carreus s’observen les marques deixades pels picapedrers ibers que van participar en la construcció de l’estructura defensiva de Tarraco.