Veïns de la Part Alta denuncien robatoris de mòbils al carrer

El passat dijous a la nit l’Àngels Tost va presenciar l’agressió des de la finestra de casa seva, a pocs metres de la Catedral. Era gairebé mitjanit i una parella es va topar amb tres nois que els volien robar. El noi es va enfrontar amb dos dels assaltants que el van llençar a terra i un d’ells li va propinar una puntada al cap. Instants després, els tres atacants fugien pel carrer Merceria. «És una inseguretat, tant de dia com de nit», lamenta Tost.

La Guàrdia Urbana es va reunir el divendres amb una vintena de veïns, preocupats pels robatoris, alguns amb violència, que asseguren estar patint. A la trobada, organitzada per la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), una noia denuncia que fa uns dies un noi se li va acostar per darrere mentre caminava pel passeig de Sant Antoni i li va prendre el mòbil. Un home gran es queixa que un grup de nois venen droga a la Part Alta. «Tenim por», assegura una altra anciana. «Reclamem més policia uniformada al carrer», exclama Quim Castellví, vicepresident de la CET. Davant dels veïns, el caporal de la Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes, Joan Ferré, reconeix una «sensació d’inseguretat». Explica que treballen amb patrulles de paisà i uniformades, però que «garantir la seguretat al 100% és impossible». Recomana sempre denunciar en cas de ser víctima d’un robatori i que el desig del cos és tenir més patrulles per atendre millor aquests delictes.

Alguns veïns com Castellví apunten els menors estrangers no acompanyats que viuen al Centre d’Acollida Mare de Déu de la Mercè com els autors d’aquests furts i tràfic de drogues. Jordina Mora, coordinadora dels serveis d’infància d’Intress, entitat que gestiona una part de les places d’aquest centre de la Generalitat, rebutja la versió dels veïns i assegura que el grau d’incidència d’actes delictius dels nois és molt baix. Només recorda el cas d’un furt i d’això ja fa temps. Explica que els nois, la majoria marroquins i d’entre 12 i 18 anys no poden sortir del centre a partir de les 21 hores, també els caps de setmana. «Compleixen tots, però sempre hi ha algú que s’escapoleix», explica. Si els nois no respecten els horaris, els educadors els prohibeixen sortir el dia següent o més d’un dia.

«Aquest nois venen a treballar amb l’objectiu d’inserir-se a la societat. S’ha de fer un treball amb la comunitat», comenta. Fins que compleixen els 18 anys els nois estan tutelats per la Generalitat. La desconfiança i por d’alguns veïns, sobretot els més grans, cap a aquest col·lectiu de nois immigrants es reflecteix en una anècdota que relata Mora. Uns nois es van acostar a una anciana amb la intenció d’ajudar-la amb les bosses de la compra i la dona es va espantar perquè pensava que li robaven.

El passat divendres, l’Anni Segovia tancava una hora la seva botiga per assistir a la reunió amb la Guàrdia Urbana. «En un dia van robar el mòbil a quatre persones», assegura. En la matinada del mateix dia, dos nois que fugien dels Mossos d’Esquadra es van colar al seu jardí. Segovia denuncia l’ocupació il·legal d’almenys dos pisos al carrer Sant Domènech i, com la resta de veïns, critiquen la reincidència d’aquests fets delictius. «Són delictes menors i els jutges són restrictius a l’hora d’enviar gent a la presó», explica el caporal.

Des de l’entitat Intress, Mora manté que els nois són conscients de les notícies sobre delictes fets per menors estrangers. «Quan veuen aquestes notícies a la premsa s’enfaden, perquè per culpa d’un noi reben tots les conseqüències», observa. Com qualsevol noi van a l’escola. A partir dels 16 anys també fan cursos de formació. Volen començar a treballar ben aviat per enviar diners a la família. Alguns envien uns 100 euros als pares, després d’estalviar les pagues setmanals de 15 euros com a màxim que reben del centre per bon comportament.