«Volem que la dona gitana tingui les mateixes oportunitats que la resta»

Trinitat Torres (Tarragona, 1969) es va casar amb 16 anys i als 17 era mare del seu primer fill. Als 38 anys, quan ja era àvia va decidir que s’havia de formar. Va estudiar dos cicles de grau superior i actualment és mediadora cívica i comunitària. Torres presideix l’Associació de Dones Gitanes Karing - Vaix, fundada fa un any i que fomenta, entre la dona gitana, la necessitat d’estudiar perquè tinguin les mateixes oportunitats que les dones paies.

— Quin és l’objectiu de Karing - Vaix?

— Volem impulsar que la dona es formi sense perdre la nostra cultura. Naixem gitanes i morim gitanes. Volem que les dones tinguin oportunitats com a dones. Tenim ganes a alçar la nostra veu i volem formar-nos. Si tens el graduat escolar tens més possibilitats de trobar feina. Si tens una altra formació encara tindràs més oportunitats. Com diu la nostra associació, Karing-Vaix (en romanès, Mirant el nostre futur) mirem pel futur de les nostres filles i nétes.

—Què és ser dona gitana avui? —Anem a l’escola, a l’institut. Hi ha qui no va i volem evitar l’absentisme. Sortim, ens prometem amb els nostres xicots, ens casem i després tenim fills i formem una llar. A partir d’aquí som dones normals que anem a treballar i fem la vida que fan tota la resta de dones. Ens casem als 16, 17 anys. El que volem és que acabin l’ESO i després continuin educació reglada als 17, 18 i 19 anys. Es casaran joves igualment, però volem que ho endarrereixin tot una mica perquè no es trobin amb 40 anys i sense estudis.

—El fet que els gitanos formin una família abans que les famílies no gitanes afecta igual a la dona que a l’home?

—No és que afecti o no. L’home en principi treballa, fa la seva feina. Està clar que, si la dona forma una llar, ha d’estar més pels seus fills. Ens agradaria que aquest punt el retardessin més. Jo tinc moltes nenes a l’associació que amb 16 i 17 anys estan promeses. No dic que no tinguis nòvio i et casis, però primer s’haurien de treure l’ESO. Surten amb el nòvio, perquè la dona gitana només coneix un home com es feia antigament. Si et va bé et cases està clar, i si no, no et cases. Aleshores, formes la casa. Hi ha qui triga tres o quatre anys a tenir fills i altres , com jo, que en un any tenen el fill.

—Aleshores, un dels objectius principals de la dona gitana és cuidar la llar?

—Cuidem la llar, treballem, moltes van als mercats, viuen de la venda, però fins ara no demanaven el graduat escolar. Tenir-lo és una oportunitat. Cadascú és lliure de fer el que vulgui però jo aconsello que se’l treguin, però jo no vull canviar la cultura gitana. No obstant, estem al segle XXI i ja és hora que ens formem. Si l’home i la dona treballen, la casa va millor.

— Quin és el perfil de la dona que acudeix a l’associació?

—Tenim gent jove però també molta de mitjana edat. Hem de convèncer a les mares de 35, 40 anys perquè vegin realment necessari el fet de que les filles es formin. Per això intentem que vegin que altres dones es superen i que poden aconseguir els seus somnis. La dona que té més cultura està més ben vista, serà millor tractada en tots els aspectes i podrà entrar al mercat laboral.

—Segons la Unió Romaní (Federació d’associacions de gitanos de ota Espanya) a l’Estat hi ha 600 gitanos que estudien a la Universitat i el 65% són dones.

—Jo conec unes quantes que van a la Universitat. Això és el que volem nosaltres, que no es perdi la cultura, però que si la dona vol formar-se que ho faci.

—Quins són els pilars bàsics de la cultura gitana?

—El respecte, a partir d’aquí que la dona doni la seva honra al seu marit casant-se verge. Ens agrada crear una família, som molt familiars, ho donem tot per la família i pels altres. A un gitano li dónes un trosset i ell et donarà el braç sencer. Som persones molt nobles.

—El noi també ha d’arribar verge al matrimoni?

—No, en principi no. Antigament, quan la dona s’havia de casar era un dot que la filla fos verge. Sempre ho hem respectat.

—Des de l’àmbit paio es podria entendre com una desigualtat entre la dona i l’home.

—Tenim les tradicions molt arrelades i no les volem perdre. El que sí que vol la dona és tenir independència. Tenim una cultura que s’ha de respectar. No has de deixar de ser gitana al mateix temps adaptar-te al món. Hi ha dones que s’han separat i han refet la seva vida. Has de néixer per entendre-ho. No és cap força major cuidar els fills. Si em vaig casar amb 16 anys és perquè vaig voler. Conec dones que han estudiat com a advocades i no s’han casat i viuen amb els seus pares com a solteres. Em sembla perfecte.

—No podrien viure soles?

—Sí, però normalment viuen amb els pares. La dona és un valor que la protegeixes. El pare protegeix molt la filla, el fill també no cal dir-ho. Tampoc els tenim en una bombolla però els ensenyem els valors de la vida i el respecte.

—Vostè és feminista?

—Lluito per la dona i tinc una associació de dones. Lluito per la dona, però amb respecte, és el fonamental. El respecte és fonamental en l’associació i en la nostra ètnia.

—Perseguiu la igualtat entre l’home i la dona en tots els àmbits?

—Si. Moltes dones cobren menys que els homes, en la societat en general. Les baixes per maternitat tampoc són iguals pels homes. També s’ha de dir que la imatge del patriarca assentat al sofà ja no existeix. Volem que la dona se senti independent, vàlida, empoderada. Que sentin que són dones i que tenen un paper rellevant. No és cert que l’home gitano sigui més masclista. Quan estudiava era el meu marit qui m’animava. Si hagués estat masclista no m’ho hauria deixat fer. Hi ha homes no gitanos que són més masclistes.

—Dona suport a la tradició del mocador?

—Si, com el Nadal i la nit de Sant Joan. No obliguem a ningú, els hi surt d’elles mateixes perquè ho han vist sempre i és una cosa normal.