«St Albans és la ciutat del Regne Unit amb més pubs per habitant»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Sóc Diplomada en Treball Social i tinc un postgrau en Relacions Internacionals, però la major part de la meva trajectòria professional ha estat vinculada a l’associacionisme i als projectes culturals. A Tarragona vaig treballar en l’àmbit públic a la Generalitat i a l’Ajuntament. El 2011 vaig decidir crear la meva pròpia empresa per poder desenvolupar diferents projectes relacionats amb la cultura i el turisme familiar com el Festival Minipop i Nòmades.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Era un projecte que teníem en ment des de feia molt de temps. Tots dos havíem viscut en diferents països i teníem clar que volíem que el nostre fill tingués també aquesta experiència. Som molt viatgers, però d’aquells que repeteixen destinació fins que se la fan seva, així que el pas definitiu era allargar una mica aquests viatges i estades d’estiu. Va ser un procés molt natural.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

­—El nostre primer viatge com a parella, amb el Lluís, va ser a Londres, i, a partir d’aquell moment, hi hem tornat cada any a passar el cap d’any i amb estades més llargues a l’estiu. Ja ens ho coneixíem bastant. Però sempre viatjàvem a Londres i ara estem vivint a un poble a 25 kilòmetres, a St Albans. Mai m’hagués imaginat viure en un lloc tan tranquil. Soc molt urbanita, però el fet de tenir Londres a vint minuts en tren ens va acabar de convèncer. També té molt bones escoles públiques. Quan et planteges anar a viure a un altre lloc, de sobte prenen molt de pes aquesta mena de coses. És important que hi hagi vida de barri i sentit de comunitat, que tingui bona comunicació amb l’aeroport, etc.

—Quines són les principals diferències entre St Albans i Tarragona?

—Vàrem venir a l’estiu per adaptar-nos una mica, sobretot pel nostre fill, en Lluc, perquè agafés més pràctica amb la llengua abans de començar l’escola. Una curiositat és que aquí l’escola s’acaba a mitjans de juliol, així que, una vegada acabat el curs a Catalunya, el va acabar de nou a Anglaterra. Això va ser del tot inesperat, i a ell no li va fer gaire gràcia, tot i que després en començar al setembre ho va agrair. Els horaris són diferents, sobretot a l’hora dels àpats, però ens hi hem acostumat la mar de bé. Dinem a dos quarts d’una i sopem entre dos quarts de set i les vuit. Els horaris dels concerts i del cinema també són diferents. Hi ha moltes sessions matinals i de migdia i els concerts normalment comencen a quarts de vuit. Els pubs estan a tope a partir de les sis de la tarda. També és molt comú fer afterworks (cerveseta després de treballar).

—Què recomana per visitar?

—Hi ha una catedral molt important, de l’època normanda. També té runes romanes ja que va ser una de les ciutats més importants de la Britania Romana, amb el nom de Verulamium. A banda, té uns parcs impressionants, un carril verd que l’envolta, i moltíssims pubs (diuen que és la ciutat amb més pubs per habitant del Regne Unit). Hi ha molta música en directe, de petits grups que toquen en aquests pubs.

—Què destacaria de la manera de treballar?

—Seguim treballant bàsicament a Catalunya, per tant no et podria dir gaire cosa. A Anglaterra estem començant ara un projecte que unirà turisme, art i aprenentatge de l’idioma i la gent té moltes ganes de fer coses i de col·laborar. Hi ha moltes facilitats per crear nous projectes, i en l’àmbit professional, cultural i artístic hi ha molta cooperació i solidaritat.

—Té intenció de tornar aviat?

—No. Per mi és la fórmula ideal. Em sento una privilegiada perquè visc a cavall dels dos països, ja que per feina viatjo bastant a Catalunya i això em permet veure la família i els amics.