Jordi Freixa publica un llibre sobre la música a Tarragona i un CD

Jordi Freixa, músic, cantant i president de l’Ateneu de Tarragona, conegut amb el nom artístic de Jordi Català, presentarà el 26 de març, al Teatre Tarragona, el llibre Qui balla està lluny de la baralla, que forma part d’una trilogia del mateix autor. El llibre va acompanyat d’un CD amb quinze cançons «de tota la vida», va dir Freixa a aquesta redacció, «que com a mínim tenen quaranta anys i que han estat versionades fins al punt que algunes han estat traduïdes al català». Tres de les peces han estat escrites i compostes per Freixa, que va apuntar que «també he versionat dues cançons dedicades a la nostra ciutat, com Muralles de Tarragona i Imperial Tarraco», va explicar.

El llibre aporta divers material gràfic i fa referència a la seva experiència com a músic i a grups que hi havia als anys seixanta i setanta, alguns dels quals ja es van atrevir a cantar en català. Spejos, Lily and tierra virgen o Unión 69 són algunes de les formacions que van formar part del panorama musical de la ciutat de Tarragona.

Dansa i ritmes

Freixa va explicar que l’objectiu del llibre és «parlar de la dansa i de 75 ritmes, explicant les seves característiques, i aportar una part de la història de la música de Tarragona». «La meva filosofia i la de l’Orquestra Paper de Tornasol, la que té més components de les del sud de Catalunya, és fer ballar i passar-s’ho bé», va dir.

Al llibre apareixen diverses formacions a les quals Freixa ha estat vinculat. La seva trajectòria «s’inicia en temps de finals del franquisme, quan el règim començava a obrir una mica la mà, sense passar-se, i quan ja es veia que un dia podria arribar la democràcia». «Molts dels grups que apareixen al llibre van ser pioners i, a poc a poc, van començar a introduir el català», va remarcar Freixa, qui a Qui balla està lluny de la barralla també parla de l’actualitat i, en concret, de l’Orquestra Paper de Tornasol, que segueix en actiu.

Per altra banda, el llibre també recull aspectes de l’activitat solidària que es fa des de l’Ateneo de Tarragona i «a la dinamització que fem, on proporcionem un espai als grups perquè es puguin promocionar».

Jordi Freixa va comentar que «les meves lletres musicals ens parlen d’amor, de desamor, de sentiment i, fins i tot, m’atreveixo a posar-hi lletra eròtica en les meves composicions, convertint-me en un dels pioners del rock català que canta, precisament, a l’erotisme». Freixa –Jordi Català– recorda igualment que «l’últim projecte que he realitzat, L’ànec verd, és sinònim de cultura popular per davant dels macroconcerts, perquè la música és una part indissoluble de la festa». Amb l’edició del llibre, Freixa també reivindica els balls de festa major, «perquè són una eina necessària per al desenvolupament social, cultural i tradicional», i fa una aposta per recuperar cançons «clàssiques i actuals» que s’han guanyat un espai propi. De fet, en el CD que acompanya el llibre hi ha cançons com Ramena nena, Paraules d’Amor, Puf el drac màgic o Aquestes botes són per a caminar, va comentar el seu autor, qui dedica el llibre al seu pare, Josep Maria Freixa, «qui em va endinsar en el món de la música».