Sanció de 258.000 euros al càmping Trillas de Tamarit per fer una piscina il·legal

El Ple de l’Ajuntament de Tarragona va imposar el 2013 una multa de 456.142 euros al Càmping Trillas per haver-hi construït una piscina sense llicència i en sòl classificat com a no urbanitzable inclòs en el Pla Directiu Urbanístic del Sistema Coster. El càmping, ubicat al camí de Tamarit, al terme municipal de Tarragona, va recórrer la sanció i, ara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) redueix la sanció a 285.000 euros.

Segons la sentència, el pèrit judicial va establir que el cost del projecte de construcció de la piscina de 990 m² era de 357.469 euros, assenyalant que l’informe tècnic municipal havia aplicat un cost per m2 aplicable a les piscines de menys de 200 m², «però inadequat per a les piscines de grans dimensions com la que ens ocupa, de 990 m². Aquest fet no es va veure contradit per l’Ajuntament. El pèrit judicial també conclou que l’execució de l’obra, que no havia acabat, era del 47% i es valora en 168.803 euros.

El TSJC estableix que els terrenys on es construeix la piscina mereixen una «protecció superior» a la del sol no urbanitzable ordinari, fet que «obliga a valorar la realització d’obres sense llicència en els terrenys com una situació de risc certa». Segons la sentència, s’ha de considerar la «magnitud» de l’obra amb una profunditat d’1,80 metres amb un cost d’enderrocament de 168.803 euros. La sentència recorda l’incompliment reiterat de l’ordre de suspensió provisional e immediata de les obres a través d’un decret municipal de 23 d’abril de 2013 i la «negativa» del càmping a permetre l’accés dels serveis municipals a la finca de la seva propietat. El consistori va sancionar en dues ocasions al càmping amb infraccions de 1.000 euros cada una per no aturar les obres i retirar, sense permís, el precinte a la maquinària.

La sentència deixa clar que les obres van ser il·legals i que no consta que el càmping hagués sol·licitat la llicència urbanística ni l’autorització a la Comissió Territorial d’Urbanisme. El càmping defensava que el consistori havia negat la possibilitat de reduir un 80% la quantia de la multa si el negoci portava a terme una restauració voluntària. En aquest cas, no obstant, la sentència dona la raó a l’Ajuntament i dona per bona la denegació de la restauració. Contra la sentència es pot interposar un recurs de cassació