De Tarragona a Ashbourne (Irlanda)
«L'habitatge a Irlanda és molt més car, la resta, molt semblant a aquí»
Fa un any i mig, la llicenciada en Dret Judit Claraso va marxar cap a Irlanda, on ara viu la vida que desitja en l’indret on vol fer-ho
Judit Claraso viu a la localitat irlandesa d’Ashbourne des del 28 de juny del 2017. La seva ocupació és com a Community Operations Analyst (CPL) i és llicenciada en Dret. De moment, no té cap intenció de tornar a Catalunya, ja que ha trobat a terres irlandeses el que buscava. Hi va viatjar quan encara era menor d’edat i ara ha decidit quedar-s’hi.
–Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
–Molt positiva, dura al començament però, poc a poc, tot es posa a lloc.
–Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?
–Era el meu somni, vaig venir a Irlanda quan tenia disset anys i sempre havia volgut mudar-m’hi.
–Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?
–Irlanda és com a casa per a mi, complicat d’entendre.
–Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?
–Tal com m’ho havia imaginat.
–Quines són les principals diferències entre Ashbourne i casa seva?
–L’habitatge és molt car. La resta, molt semblant.
–Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?
–Achill Island, Cliffs of Moher, Kerry i una llarga llista. Sant Patrick’s day, La Guinness...
–Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?
–És molt més relaxat, però a la vegada semblant.
–Com s’està vivint la crisi al seu país de residència?
–Gairebé no hi ha atur, res de retallades.
–En aquests moments en què les xifres d’atur a Espanya no paren de créixer, creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?
–Doncs sí...
– Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?
–La gent és molt oberta. Un dia era a un cafè i algú em va preguntar si m’importava compartir taula. Es va asseure i va iniciar una conversa.
–Què és el que més troba a faltar de casa?
–El fuet i un bon vi a un preu decent.
–Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?
–Els castells i les festes majors.
–Té intenció de tornar aviat o de moment no?
–No, m’hi he mudat de manera permanent.