Laura Castel substitueix Mònica Alabart i serà la número 2 d'ERC a les eleccions municipals

La senadora republicana Laura Castel serà la número 2 de la llista d’ERC a les eleccions municipals del 26 de maig. El portaveu a l’Ajuntament, Pau Ricomà, va anunciar ahir el segon nom de la candidatura, que encapçala ell mateix com a número 1.

Castel agafa el relleu de Mònica Alabart, que deixa la política per incompatibilitat amb la seva carrera professional com a inspectora d’Educació. «La Mònica ha deixat un llistó molt alt», assenyalava ahir Castel que va agrair a Ricomà poder formar part de la llista independentista. Nascuda el 1971, Castel està casada i té dos fills. Destaca la seva feina al Senat sobre les xarxes tancades energètiques que estalvien una despesa important a les empreses químiques. El passat desembre el Govern de Pedro Sánchez modificava la llei per permetre aquest sistema de xarxes que va sorgir d’una proposició municipal. «El projecte de les xarxes és un exemple il·lustratiu de com hem aprofitat totes les institucions on som presents de la col·laboració d’on som per portar les reivindicacions del territori a tot arreu», va afirmar. Castel és llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia per la UNED i té un Màster d’Estudis Internacionals a la UB. També té un postgrau en Dret a la Unió Europea. La fins ara senadora ha estat proposada per l’executiva del partit i serà ratificada en la pròxima assemblea del 28 de març.

Ricomà va agrair «l’enorme feina» que ha fet Alabart aquests últims anys, de qui va dir que és una «treballadora incansable». Des de l’octubre, Alabart feia compatible la seva feina a Lleida amb la de regidora. Ara, deixa la política per dedicar-se de ple a la inspecció en l’àmbit educatiu.

El portaveu d’ERC es va referir a la polèmica sorgida després que el president Quim Torra hagi canviat el llaç groc del balcó de la Generalitat per una pancarta blanca on hi ha un llaç dibuixat i un traç de vermell a sobre per denunciar l’existència dels presos polítics. «És indigne. Les expressions de solidaritat amb els presos han d’existir», va afirmar. Per Ricomà, que la junta electoral consideri els llaços com un element de «politització ve a dir que els presos són polítics».