«Acompanyem la dona perquè trobi la seva manera de gestar, parir i criar»

—La figura de la doula no és nova. D’on prové?

—Té el seu origen a l’època en què les dones s’envoltaven d’altres dones més experimentades per donar a llum als seus bebès, a més de la partera. Aquestes figures van anar evolucionant. Avui dia, en què les famílies són de model mononuclear, i ja no es viu en comunitat, les dones gairebé no hem vist altres dones donar a llum de manera natural, donar el pit, superar dificultats i, en definitiva, criar els fills. El que ens arriba són models en què el part està hipermedicalitzat, la lactància està plena de falsos mites i la criança està influïda per models conductistes que fan creure a les mares que si deixen plorar els bebès seran més forts i autònoms. La figura de la doula sorgeix en aquest context, per acompanyar a les famílies perquè trobin la seva pròpia manera de gestar, parir i criar els seus fills.

—En què consisteix l’acompanyament que fa com a doula?

—La meva manera de treballar és fruit de l’experiència durant vuit anys acompanyant. Explicar què significa «acompanyar» no és fàcil, pot ser que només ho entenguin aquelles persones que han estat acompanyades. És per això que a mi m’agrada sempre quedar primer amb les famílies en una primera trobada sense compromís, en un entorn relaxat i natural, per conèixer-nos, escoltar-nos i posar veu i cara a la figura de l’acompanyament. Jo, sobretot, escolto molt. Tal com apunta un educador de referència a la nostra ciutat, David Sánchez, «acompanyar és tenir cura del més sagrat i valuós d’una persona, el seu propi procés».

—Aquest treball se centra únicament en el moment del part?

—No, també acompanyem en processos de reproducció assistida, preconcepció, embaràs, embaràs després de pèrdua, part, postpart, adopció i criança. En el meu cas, per exemple, faig acompanyament sobretot d’embarassos i postparts. La majoria de dones contacten amb mi en les primeres setmanes de gestació, així que passem juntes gairebé vuit mesos. I també durant el postpart, perquè acostumo a acompanyar a la família durant dos o tres mesos després del naixement.

—Quina preparació específica té, una doula?

—En el meu cas m’he format amb ginecòlegs, pediatres, neonatòlegs, antropòlegs i psicòlegs en qüestions com el part respectuós, el son infantil, les pèrdues gestacionals, la lactància, la neonatologia i nocions de pediatria. Tot això em serveix no per informar a la dona, sinó per acompanyar-la amb la meva experiència.

—La doula també se sol relacionar molt amb el part natural.

—Sí, se sol fer aquesta relació, però és un mite allunyat de la realitat de les doules. És cert que les dones que desitgen parts naturals, parts vaginals després de cessaries, etc., busquen envoltar-se de persones en qui confien, que vegin aquest procés com a natural i les ajudin a buscar els seus recursos. Les doules les ajuden a passar aquest procés, i si en algun moment la mare decau, li recorden els seus propòsits i desitjos. També pot fer de pont perquè la dona pugui trobar professionals sanitaris especialitzats en seguir aquests processos. La realitat és que la doula acompanya tota mena de parts, ja siguin naturals, medicalitzats o per cesària programada. La nostra missió és acompanyar la mare sense jutjar-la ni intervindre, amb amor i respecte, perquè el part hauria de ser sempre respectat, independentment de l’estil de part que desitgi cada dona.

—La doula és encara una figura desconeguda?

—Hi ha països on la doula forma part del sistema sanitari, o bé són un servei que s’ofereix en les assegurances mèdiques. Fins i tot hi ha hospitals que fan formació per esdevenir doula. A Espanya fa un temps aquesta figura va ser qüestionada, però es va fer sense tenir una informació veraç. Per fortuna les dones saben el que necessiten o de quina manera podrien estar millor en moments tan transcedentals de la seva vida.