Els independentistes censuren el pla urbanístic en el ple extraordinari

En el ple extraordinari d’ahir s’aprovaven qüestions tècniques del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) com ara la modificació de «l’agenda econòmica», és a dir, demostrar que les inversions de l’Ajuntament a l’hora de planificar la ciutat segueixen sent viables, però el plenari va servir perquè afloressin de nou les postures a favor i en contra dels partits en relació al POUM.

El ple va aprovar la modificació del número d’habitatges que es construiran al Mas d’en Sorder, que finalment seran 237 pisos baixos d’una i dues plantes al nord del camp de golf Costa Daurada. La portaveu de la CUP, Laia Estrada, la més enèrgica en l’oposició al pla, va assenyalar que la construcció d’aquests futurs habitatges «es un dels exemples que millor ilustra aquesta manera de planificar la ciutat que no té a veure amb garantir el dret a l’habitatge sino amb els interessos especulatius de l’habitatge». La regidora anticapitalista creu que la gent que necessita un pis «no necessita casetes unifamiliars o plurifamiliars de dues plantes al costat del camp de golf» que, a més, «no cohesionen», a causa de la seva llunyania respecte el centre de la ciutat.

El portaveu del PDeCAT, Dídac Nadal, va voler «discrepar sensiblement» amb Estrada i va afirmar que el consistori ha redactat un document «per salvar» el POUM. Nadal, que es va abstenir en la votació, creu que el pla corre el risc de ser

anul·lat a causa d’uns litigis que, diu, podrien invalidar el document de viabilitat econòmica del POUM.

Des d’ERC, Xavi Puig va afirmar que els habitatges a Mas d’En Sorder son bons «pels amos del monopoli però dolents pels tarragonins i per un centre cada cop més buit i uns barris més desconnectats». «Es tracta d’un document gestat a l’empar dels valors dominants durant el cicle alcista de la bombolla immobiliària», es va justificar Puig, després de votar en contra d’aquest punt del dia. El regidor d’Urbanisme Josep Maria Milà explica que l’estudi econòmic del pla es va elaborar durant l’època de la bombolla immobiliària i que ara «s’ha adaptat a les circumstàncies actuals».

Després d’escoltar les crítiques, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va defensar que el document està avalat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El batlle socialista va explicar que el POUM, aprovat el 2013, va trigar 13 anys a elaborar-se i que durant el seu mandat ves van revisar molts aspectes «que eren una barbaritat», com la construcció de 5.000 pisos propers al Pont del Diable «que es carregaven» l’Anella Verda. El POUM que van heredar els socialistes, va continuar, deixava 6.000 persones al carrer. Ballesteros va afegir que, finalment, els punts conflictius «es van resoldre bé». L’alcalde va afirmar que el POUM evita que els joves marxin del centre de la ciutat. Milà recorda que no hi hagut cap al·legació al pla i en al·lusió a les crítiques diu que «és més fàcil fer demagògia barata que entrar en el fons de la qüestió». El pla urbanístic preveu que el promotor de les 237 cases a les edificacions modernistes de Mas d’en Sorder rehabilitin el mas del segle XV.

El PSC denuncia la «vulnerabilitat» de les «minories» a través d’una moció

El grup municipal del PSC va presentar ahir una moció, que es debatrà al proper plenari municipal, per a l’adhesió de Tarragona al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans que se celebrarà en dues edicions, al març-abril i l’octubre del 2019. El text vol afermar el compromís de la ciutat amb els drets humans a escala local i a mantenir i intensificar les polítiques públiques de suport als defensors i defensores de drets humans, tant a escala local com internacional.

Davant la situació d’especial vulnerabilitat que viuen determinades minories i col·lectius i la indefensió que pateixen davant les violacions dels seus drets, el PSC condemna la imposició de limitacions a les activitats dels defensors i defensores. La moció, a través del punt cinc, exigeix la immediata llibertat de Abdulhadi Al-Khawaja (Báhrein) i Ilham Tohti (República Popular Xina), empresonats per haver denunciat les violacions dels drets humans dels seus respectius governs. La moció també defensa el rebuig de la persecució judicial que pateixen les persones i entitats que treballen per la defensa i garantia de drets fonamentals, com és el cas d’Helena Maleno (participant al projecte al 2015) i Pro Activa Open Arms, entre d’altres. Per acabar, el text insta el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat a mantenir i ampliar les polítiques públiques de suport als defensors i defensores de drets humans a escala internacional.

La regidora de Joventut i Cooperació, Ivana Martínez, va recordar Tarragona és «un dels pocs ajuntaments que continua apostant per la cooperació internacional i la cooperació pel desenvolupament». Martínez va explicar que el consistori «va dedicar més de mig milió d’euros l’any 2018 i en destinarà la mateixa xifra al 2019 per a polítiques de cooperació apropant-se així al 0,7% del pressupost total, compromís dels estats membres».

Ciutats Defensores dels Drets Humans és un projucte conjunt entre el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Catalana d’Ajuta al Regugiat (CEAR), l’Institut Català Internacional per la Pau i participen 25 municipis. En clau local, el projecte ha creat la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Drets Humans impulsada per la Diputació de Barcelona i que compte amb 134 municipis.