Figueras destaca l'aposta clara per les dones i la joventut de l'Ecce-Homo

«Per a mi és un honor que una entitat com la vostra, amb més de 150 anys de vida i amb les arrels al segle XVI, hagi pensat en mi per presentar el vostre opuscle», eren les paraules d’agraïment que pronunciava ahir la rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Maria José Figueras, durant la presentació de l’opuscle de la Germandat del Sant Ecce-Homo a l’església de Sant Agustí de Tarragona. Figueras prenia així el relleu de Joan Martí Castell, el catedràtic emèrit de Filologia Catalana i primer rector de la URV qui va presentar l’opuscle de la germandat l’any passat.

Figueras va evocar els seus primers records de la Setmana Santa tarragonina. «Es remunten uns cinquanta anys enrere, i em tornen a un balcó de casa dels meus oncles Carmen i Pepe, que era on vivia l’únic avi que vaig arribar a conèixer, l’àvia Francisca, a la Rambla Nova. Des d’aquí seguíem la processó del Sant Enterrament amb els meus pares i germans», deia. I recordava també el que és un espai comú per a molts tarragonins: «Des d’allí recordo dues visions: l’una, a baix al carrer, amb la solemne processó, el silenci, el repic de timbals i tambors... I l’altra, a dins de la casa, on gairebé de manera paral·lela seguíem Ben-Hur, Bernadette o altres pel·lícules típiques de Divendres Sant, en un petit televisor en blanc i negre».

Durant la presentació, la rectora descrivia la gent de Tarragona com a «participativa i acollidora», uns qualificatius que, segons va reconèixer ahir, li havien inspirat les paraules que l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha dedicat a l’opuscle de l’Ecce-Homo. «Estem acostumats a socialitzar, a fer pinya, a unir-nos i a col·laborar en projectes comuns que, encara que sovint comencin per semblar objectius impossibles, acaben esdevenint factibles, convertint-se en autèntiques i genuïnes meravelles», apuntava en aquest sentit.

«El tarragoní més italià»

Maria José Figueras va repassar fil per randa els noms de totes aquelles persones que han participat en l’opuscle de la germandat i arrencava els somriures del públic en parlar del pare Mario Buonanno, de qui va dir tenir «bons records al Llorito», per afegir que «recordo comentaris de la meva mare i del meu pare sobre la seva tasca amb el Telèfon de l’Amistat, i dels sortejos i tómboles per Nadal, en els quals la meva família de comerciants participàvem sempre, aportant-hi premis i regals». Va presentar el pare Mario Buonanno com «l’italià més tarragoní que coneixem», per després puntualitzar que «tot i que potser hauria de dir ‘el tarragoní més italià’ que tenim». De la presidenta de la germandat, Elvira Ferrando, en va destacar la seva «aposta clara per la joventut i les dones que ha fet l’Ecce-Homo a l’hora d’assegurar-se saba nova i continuar progressant». La seva filla, Yasmina Armesto Ferrando, ha estat la creadora de la portada de l’opuscle, per a qui Figueres també hi va dedicar unes paraules.

Finalment, Maria José Figueres, recordava als assistents que, aquest any –i tal com es recull al nou opuscle– es veuran els resultats del procés de restauració de la peanya del pas. «Un any de treballs, entre planificació i execució, que veuran per fi la llum aquesta Setmana Santa», deia.