«El dinar a Holanda no és important, un petit sandvitx amb sopa o amanida»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Després d’acabar els meus estudis a la URV vaig mudar-me a Àmsterdam per fer el màster. Poc després d’acabar vaig trobar feina a Utrecht com a bioinformàtic, tot i que no tanco les portes a començar un doctorat.

­­—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

­—Hi ha diversos factors. El primer, el camp de la bioinformàtica no està gaire estès, és a dir, no hi ha gaires universitats que ofereixin cursos en aquest àmbit i encara menys màsters.El segon, que el preu d’un màster a Holanda (sense tenir en compte els costos d´habitatge, viatge, etc.) és més barat que el d’un màster a Espanya. Però en canvi, el rànquing de moltes universitats holandeses és més elevat que el d’universitats espanyoles. En aquest cas, l’elecció és clara. Finalment, viure a l’estranger no és pas quelcom que no hagi viscut abans, he viscut també a Alemanya i a Àustria. Per tant, dur a terme estudis a l’estranger sembla almenys, des de l’àmbit de la ciència, una elecció lògica. Naturalment podria haver tornat a Catalunya i buscar feina allí, però la recerca científica a Catalunya i Espanya no està en el seu millor moment. Les ofertes de feina són escasses i és difícil trobar feina en un camp específic que t’agradi. Econòmicament la relació salari/cost de vida és més alta als Països Baixos que no pas a Catalunya.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Naturalment, esperava que la gent es mogués molt en bicicleta, però realment hi ha moltíssima gent que es mou en bicicleta i hi ha problemes de trànsit en hores punta als centres de la ciutat. Hi ha molta gent que té bicicletes a diverses ciutats aparcades a prop de les estacions de tren. Així no depèn del transport públic de cada ciutat i pot moure’s lliurement i, segurament, els surt més barat.

—Quines són les principals diferències entre Utrecht i casa seva?

—Primer, el menjar. La cuina holandesa original no és cap meravella, però han sabut incorporar plats d’altres cultures culinàries, especialment del Surinam, la Xina i el Vietnam. Comparat amb la vida mediterrània, el dinar a Holanda no és gaire important, acostuma a ser cap a les dotze i és només un petit sandvitx amb una sopa o alguna amanida. El segon, l’habitatge. No acostuma a haver-hi grans blocs de pisos, la majoria de la gent viu en cases de poca alçada (dos o tres pisos). Actualment, hi ha problemes d’habitatge a les ciutats populars. El preu de compra i de lloguer s’està disparant i molta gent viu a pobles o ciutats propers i es desplaça diàriament per anar a treballar.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Utrecht no és molt gran i no té grans atraccions turístiques. La més coneguda és la Dom tower, la torre campanar d’una antiga catedral/església. Edificis més alts que la torre no estan permesos a un cert radi a la rodona. Utrecht té un encant en el seu casc antic que recorda a Àmsterdam però en miniatura, la millor part, és que no està ple de turistes.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—Sense dubte la bicicleta. És ecològic, et permet moure’t molt més i redueix el trànsit en general. A Tarragona segurament costaria molt adaptar la ciutat per fer carrils bici. També hi ha la qüestió que Tarragona és una ciutat poc «plana», però actualment hi ha moltes bicicletes semi-elèctriques que t’ajuden per les pujades i no són molt cares.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Ara per ara no tinc cap pla de tornar. Al menys en els pròxims 5 anys.