Diari Més
Florencia Aroca

De Tarragona a Örebro (Suècia)

«A Suècia parlar de la menstruació i del sexe no és cap problema»

Florencia Aroca va arribar a Suècia  als 13 anys i ara, plenament integrada a Öbrero, es prepara per estudiar Medicina a la universitat

Florencia Aroca davant del castell medieval fortificat de la ciutat  d'Örebro, al sud del país.

«A Suècia parlar de la menstruació i del sexe no és cap problema»Florencia Aroca

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—He estudiat la primària i el batxillerat aquí. Al principi costa perquè és un nou idioma, però ara ja parlo suec perfectament.

—Quant fa que viu a Suècia?

—Vaig arribar als 13 anys.

Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—A Catalunya no hi ha molt de treball i els meus pares havien de treballar molt per pagar l’escola. El meu germà i jo estudiàvem a una escola concertada. A Suècia, les condicions de treball són molt millors, els sous són més alts i el país és molt tranquil.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Em va cridar molt l’atenció el fet que la gent no es saluda amb dos petons, sinó que es donen la mà quan es presenten. L’espai personal és molt important i les persones són bastant fredes. Els suecs no parlen amb desconeguts i són molt independents.

—El canvi va ser molt sorprenent?

—Va ser un gran canvi, tant per l’idioma com per la cultura. Al principi observava molt per encaixar amb la gent.

—Quines són les principals diferències entre Örebro i casa seva?

­—El més sorprenent és que tot tanca a les sis de la tarda, ja sigui a la capital, Estocolm o a una ciutat més petita. Tothom acaba de treballar entre les quatre i les cinc i els nens només van a l’escola al matí, de 8 a les 14 hores. La majoria de la gent viu a cases al centre, o bé als afores.

—Què em recomanaria per visitar?

—Jo visc a Örebro on hi ha un castell antic al mig de la ciutat que es pot visitar i és bastant interessant. També hi ha una parc d’aigua que es diu Gustavsvik. Si vens a Suècia, no et pots perdre el kötbullar, unes mandonguilles molt típiques del país.

—Què destacaria de la manera de treballar que tenen els suecs?

—Només he treballat els cap de setmana, però es fan moltes reunions cada matí per planificar les jornades de treball i tothom pot dir la seva opinió. És molt important que els treballadors sentin que tothom té la mateixa importància. Als suecs no els agrada estressar-se, per això tot funciona de manera més lenta que a Espanya.

—Ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

El pitjor de tot va ser quan vaig adonar-me que la gent a Suècia és bastant freda i parlen de tu a les teves esquenes. El que més m’agrada és que aquí he tingut moltes oportunitats amb l’escola i amb l’esport.

—Quin esport fa?

—Natació sincronitzada a Örebro Simallians.

Què és el que més troba a faltar de casa?

—A mi m’encanta la platja i el sol i a Suècia no hi ha ni una cosa ni l’altra. A l’hivern és força fosc, però la neu és bastant bonica.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—La llibertat i la mentalitat dels suecs. Aquí la tolerància, el respecte i el feminisme són temes molt importants per a la gent gran i els nens que aprenen aquests valors des que són petits. Parlar de la menstruació i el sexe, per exemple, és habitual i no és cap problema. No és cap big deal.

­—Té intenció de tornar aviat?

—No. Aquest any començo a estudiar la carrera de Medicina i començaré a treballar. De totes maneres, cada setmana torno a Tarragona per vacances i m’ho passo molt bé.

tracking