Un Dia de la Mona amb taules lliures, mirant al cel i pendents de la pluja

L’amenaça d’una pluja que no va arribar fins a les 6 de la tarda, però que va estar en la ment dels tarragonins en les primeres hores de la jornada, va ser la protagonista d’un Dia de la Mona marcada per la meteorologia. Alguns dels espais que habitualment són punt de destí per celebrar aquesta tradició no van tenir la concurrència d’altres anys, mentre que altres es van omplir.

L’ocupació va ser desigual. Els voltants del Pont del Diable van acollir nombrosos grups de persones, mentre que el Parc del Francolí va viure les dues cares. A les dues de la tarda, a la zona que es correspon amb la caserna de la Guàrdia Urbana estaven ocupades quatre taules, mentre que set estaven del tot buides. A l’altra banda del Pont de Santa Tecla, on es troba la zona infantil del Vaixell Pirata, l’última taula que quedava buida va ser ocupada a tres quarts de dues, i fins i tot alguns van ubicar-se sota el pont de l’avinguda de Roma per preservar-se de l’aigua en cas de pluja.

Nens jugant a pilota, desplaçant-se en patinet i, fins i tot, fent carreres de sacs amb bosses de la brossa van servir per passar les hores mentre arribada l’hora de dinar i de menjar-se la mona.

La família Díaz-Ruiz, de Bonavista, formada pel matrimoni i quatre fills, volien passar el Dia de la Mona al seu barri, però no van trobar un lloc adient i van decidir anar al Parc del Francolí. «Hem deixat el cotxe ben a prop per si hem de sortir corrent», van dir, mentre degustaven truita de patates, llom arrebossat i olives. «Hem arribat a les 13 hores i no hem tingut cap problema per trobar lloc», van dir, per apuntar que «amb el dia que fa, hi ha poca gent».

En una taula pròxima, la família Martínez, formada per quatre persones residents al centre de la ciutat, jugava al Memory, per refrescar la relació de banderes amb els països corresponents. «Hem portat una taula per si no trobaven lloc, però no ha calgut», va dir un dels membres.

Julia López és una argentina establerta a Tarragona des de fa vint anys. Amant de la rebosteria, va ser l’encarregada de confeccionar les tres mones de pasqua que hi havia al damunt de la taula». «Són diferents, perquè cada un té les seves preferències», va dir, abans de recordar que les havia fet de «xocolata i Nocilla, nata i maduixes i dolç de llet i xocolata». La família de López va prendre posicions a les 10.30 hores del matí. «Tenim el cotxe a la vista, per si plou i hem de marxar corrent», va dir una membre de la família, qui va explicar que «volíem fer un rostit argentí al Llorito, però estava ple i, per aquest motiu, hem canviat de menú i hem vingut al Parc del Francolí». L’àvia Julia va explicar que «la tradició del Dia de la Mona és molt bonica perquè es reuneixen famílies i amics, els nens juguen i, en el nostre cas, cada un ha portat un plat diferent, amb la qual cosa el més probable és que sobri menjar». Julia no va dubtar a dir que, quan va conèixer la celebració del Dia de la Mona, «em vaig fer fan d’aquesta tradició tan bonica, de la que participa tanta gent».

La pluja es va resistir a fer malbé el Dia de la Mona a Tarragona i el temor es va anar esvaint en la mesura que avançaven les hores. La festa no va ser completa. A les sis, va començar a ploure.