«Falten policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya»

—Per què diu que perilla la gratuïtat de l’Ap-7 si governa el PSOE?

—La Generalitat està renovant el peatge de la C-32. Sempre s’inventen excuses molt lloables. El PSOE sempre han fet anuncis dient que posaran més peatges. Molt em temo que es perpetuïn.

—El PP estava en contra del projecte de les xarxes tancades?

—No, però s’ha de fer bé. L’electricitat la paguem entre tots. Si vols posar diners en una part del sector elèctric, ho ha de pagar la resta. Zapatero va pujar la llum a les famílies i les empreses un 70%. Sánchez l’ha pujat un 24%. En les reformes elèctriques has d’anar amb molta cura perquè parlem de milers de milions. Nosaltres hem estat a favor de les xarxes tancades i hem de trobar la manera que no afecti els compliments dels objectius climàtics, la factura de la llum a les pimes i famílies i que garanteixi la qualitat del servei.

—Com pretén el PP ampliar la presència de l’Estat a Catalunya?

—No amagant-nos. Millorant les instal·lacions, les condicions, garantint que la gent no es vegi pressionada pel clima antidemocràtic que ens imposa el nacionalisme. Parlo de jutges i fiscals, per exemple.

­—Falten efectius de Policia Nacional i Guàrdia Civil?

—Falten efectius, coordinació, garantir que un espanyol tingui els mateixos drets vagi on vagi, que la Generalitat es gasti els diners en allò que s’ha de gastar i no en mossos partidistes. Que els espais públics siguin respectats, de tots.

—És necessària una llei perquè la Policia Nacional i la Guàrdia Civil prevalguin per sobre dels Mossos?

—És el que passa a tots els països d’Europa. Sempre hi ha d’haver algun líder que coordini les qüestions. I com que hi ha hagut deslleialtat des dels comandaments polítics de mossos, la millor manera de garantir que les coses funcionin és coordinar, fer que es compleixi la llei.

—Va haver-hi deslleialtat?

—Va haver-hi un seguit d’operatives, tot el que va a passar el 2017, que afecten la seguretat dels catalans i els espanyols.

—S’està celebrant el judici contra els líders del procés, encara no s’ha resolt quin va ser el paper dels mossos...

—Hi ha coses en què no es necessita un judici. Els cossos de seguretat de l’Estat a Espanya i Europa han d’anar ben coordinats. Quan hi ha mecanismes que eviten que la coordinació sigui efectiva has d’actuar i aplicar la llei. Els mossos no estan al servei dels independentistes i del senyor de Waterloo, sinó al servei de tots.

—Aquesta proposta és només per Catalunya?

—Per a tothom.

—Aleshores, al País Basc, l’Ertzaintza hauria d’estar per sota de la Policia Nacional?

—I a Extremadura, i a tot arreu. Tots han d’estar supeditats a la llei i coordinats, prestant servei a tots els espanyols. Els ertzaines també ens han de servir als tarragonins, o les policies d’altres indrets autonòmiques. Les policies locals també estan al servei de la llei no del seu alcalde o president autonòmic, evidentment.

—Descarta il·legalitzar qualsevol partit independentista?

—A Espanya no són il·legals. El que no és legal és atiar l’odi, la violència, el boicot d’actes. Hem d’acabar amb la pedagogia de l’odi.

—La gent entén que no es puguin seure a dialogar, tant uns com els altres, quan els governs del PP i PSOE negociaven amb ETA quan matava?

—No és cert.

—Tots els governs van negociar amb ETA.

—No és cert. Nosaltres vam fer reformes: polítiques, financers, de comunicació per acabar amb la banda terrorista ETA i així ho vam fer amb col·laboració internacional.

—Però sí que va haver-hi diàleg.

—És que amb els terroristes no es dialoga, o es dissolen o se’ls dissol. Això aquí i a tot arreu.

—No creu que a la gent li costa entendre que no es puguin asseure’s a parlar en un clima sense violència, sense morts?

—I creu que podem parlar amb tothom que se salti la llei? Amb les màfies que trafiquen amb persones hem de parlar? Jo crec que no. I per què amb la gent que vol suspendre la Constitució i l’Estatut hem de parlar? No ho entenc. Ja parlem, tenim el Parlament i el Congrés i en parlem molt. I els ciutadans voten molt i escullen els partits que volen.

—Segur que vostè té amics o coneguts independentistes. Què sent quan se’ls compara amb ETA?

—Veig que ERC concorre a les eleccions amb ETA. Em decep, em dol i crec que és profundament antidemocràtic. Quan he vist que l’antiga convergència li ha obert el Parlament i el Govern a Otegui, he trencat sentimentalment amb ells. No em pots justificar gent que va matar dos regidors companys meus aquí a Catalunya.

—El PP vol derogar la Llei de Memòria Històrica. No creu que és legítim que els familiars vulguin recuperar les restes dels seus éssers estimats?

—És il·legítim que es vulgui fer servir el passat com arma llancívola. El PSOE ha governat 20 anys, també són culpables o només el PP? Només traiem el passat per atiar els odis i els ressentiments? Hem de respectar la història i fer el màxim possible perquè no es torni a repetir. Però no hem de dir que alguns eren dolents i altres bons, és antidemocràtic. Els que parlen de memòria històrica busquen trencar la concòrdia i l’esperit de la transició.

—Com funcionaria l’Alta Inspecció que proposa el PP per evitar l’«adoctrinament» a les escoles ?

—Com marca la llei. Un professor o director que se salta la llei i vulnera els drets dels nens no pot exercir un càrrec. Aquí, i a tota Europa. Una pobra família que vol triar la llengua que vol per l’educació dels seus fills s’ha d’enfrontar a tot l’aparell administratiu de la Generalitat de 40.000 milions d’euros de pressupost. És una barbaritat i s’ha d’acabar.