Un estudi afirma que la població de la península Ibèrica va créixer ràpidament entre fa 18.000 i 8.000 anys

La població de la península Ibèrica va créixer ràpidament entre fa 18.000 i 8.000 anys, segons un estudi que han dut a terme investigadors de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). El treball apunta que els canvis climàtics del període van influir en la demografia de les societats caçadores i recol·lectores prehistòriques. La investigació ha analitzat totes les datacions de Carboni 14 de la península Ibèrica d'aquesta etapa i s'han fet milers de simulacions computacionals per comparar diferents models de creixement demogràfic. L'estudi s'ha publicat aquest dimarts a la revista Nature Communications.

El període cronològic estudiat també es coneix com la transició Plistocè-Holocè, i es caracteritza per grans canvis climàtics i transformacions mediambientals «l'impacte dels quals en les societats prehistòriques ha estat objecte de debat durant dècades», han explicat des de l'IPHES.

L'estudi ha permès constatar tres grans fases demogràfiques en aquesta etapa, en les quals els nivells de població van respondre de manera diferent als factors climàtics. En la primera fase, que es va desenvolupar al final de l'última glaciació, entre fa 16.600 i 12.700 anys, la població va créixer de manera exponencial.

La situació contrasta amb l'observada en la següent fase, entre 12.700 i 10.200 anys abans del present, durant un episodi d'empitjorament climàtic primer, i un ràpid escalfament global posterior. En aquella època els nivells demogràfics van decréixer de manera significativa, per estabilitzar-se després. Finalment, entre fa 10.200 i 8.000 anys la població va tornar a créixer de manera ràpida per estabilitzar-se en un nou llindar demogràfic durant el període Mesolític.