«Si el PSOE continua pel camí del 155, no ens tremolarà el pols»

Jordi Salvador (1964) va saltar a la política l’any 2015 en presentar-se per primer cop com a candidat d’Esquerra Republicana per Tarragona a les eleccions generals. Salvador era conegut, abans, però, per la seva tasca sindical al capdavant de la Unió General de Treballadors (UGT) a les comarques tarragonines. Antropòleg i docent de professió, nascut a Barcelona i veí del barri de Torreforta des del 1971, va liderar algunes de les protestes socials més importants arran de la crisi econòmica a la ciutat.

—ERC sembla que podria ser el partit més votat, amb diferència i segons els sondejos, a Catalunya.

—Ens fa il·lusió estar al capdavant. També és veritat que som els campions a les enquestes però els perdedors a les urnes. De fet no hem guanyat mai unes eleccions generals des de l’època republicana.

—Creieu que us pot afectar la candidatura del Front Republicà?

— És més possible que afecti a Barcelona que aquí, jo penso que aquí és un espai que està molt ben cobert. No hi ha res que digui el Front Republicà que no diguem nosaltres.

—És més d’esquerres Esquerra o Podem? Abans de ser candidat d’ERC titllava Podem de «democràcia cristiana».

—I segueixo pensant el mateix. És un partit que no beu de la tradició clàssica del marxisme. El dia que vaig sentir molta tristesa va ser el dia en què els líders van fer un referèndum sobre si es compraven una casa, ja vaig veure que fallava alguna cosa. Parlar de socialdemocràcia seria perdre el nord. Més que Podemos diria que és Veremos. No tinc cap dubte que Esquerra és més d’esquerres que Podem.

—En la campanya de 2016 parlàveu d’independència en 18 mesos. Què ha de pensar l’elector?

—L’elector ha de pensar que fixa’t si estem compromesos que hem volgut fer-ho ràpid per complir amb un mandat democràtic. És fins i tot injust que algú dubti del compromís d’Esquerra. Fixa’t si hem estat coherents que tenim els nostres líders a la presó i a l’exili.

—Jordi Salvador estaria disposat a anar a la presó?

—Sí. Sense dubtes.

—Vist amb perspectiva actual, va ser encertat donar suport a la moció de censura i al canvi de govern?

—Evidentment. Hem demostrat que hem tombat tres governs. I si segueixen per un camí del 155 o el PSOE de Borrell, si opten per un altre tipus de vies que no són les democràtiques, tornarà a passar el mateix. Tombarem, no ens tremolarà el pols. I ja us avanço que tornarà a ser així, aquí no hi ha xecs en blanc, aquí hi ha oportunitats.

—ERC utilitza consignes d’altres partits, com el Tot anirà millor si Catalunya és ben forta a Madrid de CiU, o Si tu no hi vas, ells tornen, del PSC.

—Que és molt important ser més forts a Madrid crec que no ho dubta ningú. La nostra idea de ser forts a Madrid no té absolutament res a veure amb un partit de dretes. També el concepte de llibertat que fa servir Vox o Ciutadans no és el mateix que fem servir nosaltres. I el lema del PSC és correcte, va ser un bon lema en el seu moment. El problema és que el PSC també està amb ells. Que recordo que fins al 2012 Iceta reclamava un referèndum acordat amb l’Estat.

—Quan es va acabar la polèmica mediàtica amb Josep Borrell, en van tornar a parlar?

—No, la qual cosa diu molt poca cosa d’aquest personatge. El que vaig viure aquelles setmanes va ser un Black Mirror, no sé com definir-ho. Puc fer crítica als mitjans de comunicació, que alguns em van vindre a demanar perdó, i així m’ho van dir, perquè la línia editorial era que diguessin que jo l’havia escopit. Jo no vaig escopir ningú. També és molt trist que els dirigents del Partit Socialista no hagin dit res. Penso que no val tot, o que no hauria de valdre tot.

—Quin creieu que ha estat el paper dels diputats tarragonins dels partits que han governat? Han estat influents?

—Penso que tot partit que no estigui subordinat a altres partits o a altres interessos, per a la demarcació, millor. Però encara que en tinguem 25. Hi ha 350 diputats, allà. Posaré un exemple: quan aquests diputats havien de preguntar coses d’aquí, com ara les xarxes tancades, havien de demanar permís. Nosaltres, no. Serveixen precisament per dir que cal una ruptura i que cal anar cap a un procés constituent de la República catalana per poder ser fraternal amb tots els pobles de l’Estat i amb qualsevol altre poble del món, però de tu a tu.

—Durant la campanya sempre hi ha qui demana que es faci front comú pel territori. Durant aquests tres anys ha vist que això fos possible?

—No, perquè no estem vivint una situació normal. No hi ha hagut cap tipus de relació amb el Partit Socialista, el Partit Popular o Ciutadans.

—Quines seran les prioritats polítiques per aquesta legislatura?

—Nosaltres sempre diem que tenim un objectiu de llarg abast que és la creació de la República, però no ens oblidem mai del dia a dia de la gent. Nosaltres no hem utilitzat, i se’ns ha criticat, el «no a tot». Sincerament, jo no puc votar no a la sanitat universal. He d’utilitzar altres mecanismes de pressió i de força, però jo no puc utilitzar mecanismes que van en contra dels meus germans de classe.

—Sense la tensió mediàtica i el focus que hi ha posat sobre el Congrés, haguessin aprovat els pressupostos?

—Aquests pressupostos, d’entrada, s’han mitificat. Per exemple, tenen una de les despeses militars més grans dels últims anys. Parlem d’armament, eh? Eren uns pressupostos trampa, no els volien aprovar, no lligaven ingressos amb despeses, per començar. Si tu tens voluntat de negociar uns pressupostos hi ha una opció: continuar el diàleg. I una última cosa: una cosa són els pressupostos i una altra cosa és el grau d’execució d’aquests pressupostos. El grau d’execució a les comarques de Tarragona és baixíssim.

—Hi ha algun punt que creieu que el govern de Madrid hagi fallat a Tarragona?

—L’única cosa que hem aconseguit és les xarxes tancades i va ser a canvi de donar suport a la transició energètica. Les reivindicacions territorials de fa tres anys i, fins i tot, de fa vint anys són les mateixes. Perquè si tu vols un model productiu necessites el cost de l’energia més barat i que les mercaderies surtin. És un Estat que nosaltres considerem que està en fallida.

—Què li agrada més, ser diputat o dirigent sindical, com ho era fins al 2015 amb la UGT?

—Vaig agafar el sindicat entre 2008 i 2015, hi havia molts aturats, molts ERO, va ser un període complex. Però quan entro a la política és una altra història, també. Penso que els meus discursos són els mateixos que hagués fet estant de dirigent sindical. Coherència absoluta, hauria de marxar del càrrec, no podria mirar-me la cara a mi mateix. Fa molts anys que em dedico a la causa.

—El Jordi Salvador dirigent sindical, avui, sortiria a protestar contra el Govern de la Generalitat?

—Sí. Jo entenc que la feina d’un sindicalista sempre és protestar. El que faria Jordi Salvador de més és que un dirigent sindical també ha de lluitar pels drets civils, per la democràcia, per la llibertat d’expressió.