Càrrecs d'ERC denuncien càrregues «desproporcionades» i «gratuïtes» a Tarragona quan la policia ja s'havia endut les urnes

El diputat d'ERC Jordi Salvador i la senadora republicana Laura Castel han denunciat aquest dimarts al Tribunal Suprem càrregues «desproporcionades» i «gratuïtes» a Tarragona durant l'1-O quan la policia ja s'havia endut les urnes de l'IES Tarragona. «Em van pegar sense tenir capacitat de resposta ni de protecció ni d'anticipació i en cap moment estava amenaçant ni res, estava fent fotos», ha declarat Castel. Per la seva banda, Salvador ha assegurat que l'ambient era com «un World Disney» i que no va veure «cap acte de violència» abans que la policia fes «càrregues desproporcionades». Durant la tarda d'aquest dimarts, diversos votants han explicat les actuacions policials que van veure en municipis com l'escola Pau Claris de Barcelona, Sant Cebrià de Vallalta, Alcarràs o Fonollosa. L'alcalde de Fonollosa ha assegurat que era «impossible» impedir el pas dels antidisturbis, perquè «eren 20 veïns per 80 antidisturbis».

Castel ha assegurat que es va «sorprendre»perquè, «tot i tenir el material requisat»de l'IES Tarragona, els antidisturbis es van quedar a la plaça Imperial Tarraco, on van fer un cordó policial. «A partir d'aquell moment, se senten dos trets»i «la policia va començar a pegar indiscriminadament». De fet, ha explicat que a un company de partit li van «obrir el cap»i que li van seguir pegant «per darrere»quan anava cap a l'ambulància. «La violència va ser extrema i gratuïta», ha assegurat, quan «la gent estava amb els braços oberts, en actitud pacífica». A preguntes de la fiscalia ha dit que coneixia les resolucions judicials, però que «la gent tenia moltes ganes d'autodeterminar-se».

Per la seva banda, el diputat republicà Jordi Salvador ha recordat que durant anys havia estat secretari general de la UGT a Tarragona i que ha viscut «moltes mobilitzacions i vagues generals», però que «mai»havia viscut una actuació policial com la que es va fer a l'IES Tarragona. De fet, ha explicat que inicialment anava acompanyat de la seva filla de 12 anys, però que va decidir que un familiar se l'endugués veient que «tenia mala pinta». «No la vaig fer servir com a escut», ha afirmat.

Salvador ha explicat que es va intentar identificar com a diputat, però que va ser «apartat»i va «rebre cops». Posteriorment, els van retirar fins a la plaça Imperial Tarraco. «Ja portaven les urnes, hi havia indignació i tensió, l'ambient no era festiu, però en cap moment vaig veure ni gent pegant, ni amb pals ni còctels molotov, no es va trencar el cordó, en cap moment vaig veure cap acte de violència», ha assegurat, era «jo que he estat en moltes manifestacions i desordres públics provocats per vagues, allò un World Disney».

Per això, ha qualificat de «càrrega molt desproporcionada»la que es va fer i ha remarcat que «ja tenien les urnes». «Mai havia vist res igual, una cosa molt forta», ha insistit, «no vaig veure pegar a cap policia».

Institut Pau Claris: «cops desproporcionats i gratuïts»

Un altra testimoni, Jordina Carbó, estava present a l'Institut Pau Claris de Barcelona i va formar part de les meses. Carbó ha relatat que la policia va donar «cops molt forts»per entrar. «En aquell primer moment se sentien molts crits que provenien de l'escala, estava molt espantada», ha dit. Carbó ha explicat que «un agent va agafar pel coll de la samarreta a un noi i el va tirar al terra»o que en van tirar a un altre que es va interposar entre un agent i una dona embarassada. Carbó ha afegit que els policies donaven «cops amb maces a taules i cadires, trencant material», tot i que «no tots els agents es van comportar igual». «Els que portaven cascos i maces van donar cops desproporcionats, gratuïts i inexplicables», ha reblat.

Un altre testimoni, Jordi Torrent, ha explicat que la Guàrdia Civil va anar dues vegades a l'Escola Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme). La primera vegada eren pocs policies i es van retirar, tot i que van «pegar»als concentrats, però a la segona en van arribar uns 200. En aquell moment, els concentrats «es van posar tots allí per preservar poder votar», cridant consignes com 'Som gent pacífica, volem votar'. «Van començar a pegar a la gent, tirar-los per terra, també a un senyor gran», ha dit, «ningú va agredir a cap policia».

Fonollosa: «van entrar a l'ajuntament tot i saber que no hi havia l'urna»

També ha declarat l'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernández, que va estar imputat per desobediència en una causa que es va arxivar. Hernández, que ha recordat que Fonollosa és un municipi de 2.400 habitants, ha assegurat a la fiscalia que «en cap cas»els veïns impedien l'accés al centre. «Eren 20 veïns per 80 antidisturbis», ha assegurat.

L'alcalde ha denunciat que la Guàrdia Civil va decidir entrar a l'ajuntament tot i que «sabien»que l'urna no estava allí dins, sinó «darrere de l'església». Hernández ha dit que ho sap perquè aquell dia «hi va haver agents d'incògnit al poble»que havien vist que «amagaven»l'urna allà.

Un advocat rep «cops»a Lleida

Un altre testimoni, l'advocat Ramon Antoni Forteza, ha explicat que va rebre «cops»diverses vegades per part de la policia quan va intentar assistir el dret de persones de «persones que estaven detinguts a dins»del centre de votació que hi havia a la seu del Departament d'Afers Socials a Lleida. Forteza ha va rebre «pals»també quan es va acreditar i també quan va anar a ajudar una dona que estava a terra i a la que els agents «treien de la porta donant-li puntades de peu».

Preguntat per la fiscalia si coneixia la interlocutòria del TSJC, ha dit que només havia llegit la part dispositiva però que a la motivació es demanava mantenir la pau social. «L'actuació que vaig veure de la policia allà no eraen res mantenir la pau social», ha criticat.

Jordina Freixanet ha declarat per la seva presència a un centre de votació d'Alcarràs, on ha dit que, a la seva arribada, els agents no van «intercanviar cap paraula». Preguntada per la fiscalia sobre si sap que hi va haver policies lesionats, ha respost que ella coneix «amics lesionats».