Una tarragonina, a judici per no voler participar de les eleccions

Maria Isabel Barroso, de Tarragona, s’enfronta avui a un judici per haver-se negat a participar de les eleccions. Des que té edat de poder-ho fer, assegura que mai no ha votat en cap cita electoral per convicció «àcrata». En els comicis del 26 de juny de 2016 la van convocar com a segona suplent de presidenta de mesa a l’Institut Vidal i Barraquer de Tarragona. Abans del dia de les eleccions, va presentar a la Junta Electoral de Zona de Tarragona la seva autoinculpació argumentant principis «tan polítics com ètics» ja que «aquestes eleccions pretenen atorgar una imatge de demòcrata a un Estat que ha demostrat abastament que no és tal», així com pel fet que es persegueixi judicialment els qui desobeeixen l’obligació de participar del joc electoral. Aquesta desobediència li pot comportar una pena de deu mesos de presó, demanada per la fiscalia, o una multa de 540 euros.

El judici se celebrarà a partir de les 11 del matí al Jutjat Penal número 4 de Tarragona i ja hi ha convocada una concentració de suport a les portes de l’edifici del carrer de Sant Antoni Maria Claret des de mitja hora abans.

La citació als jutjats li va arribar 2 anys després de celebrar-se els comicis i, fa tot just 2 mesos la van citar per a la vista prèvia. Com és usual en aquests casos, afirma, li van oferir un pacte per no celebrar el judici, però no el va acceptar per la mateixa convicció que la va dur a no col·laborar en les eleccions. En aquell moment, el jutge va pressionar per celebrar el judici aquell mateix dia, però finalment, en no tenir res preparat ni defensa ni acusació, la van citar per a avui a les 11 del matí.

Barroso no és l’única objectora de consciència a les eleccions. Alguns dels casos acaben en no res, ja que han de ser els mateixos membres de la mesa els qui optin per denunciar l’absència d’algun dels convocats. Les peticions de penes no són les mateixes en tots els casos, tampoc, ja que depèn de la Junta Electoral de Zona. En un cas, a O Barco de Valdeorras (Ourense), la JEZ va acceptar l’al·legació d’una ciutadana per «objecció de consciència» i, en la resolució, asseguraven que acceptaven l’excusa «per estar degudament justificada».

Un cas diferent, del mateix any 2016, es va produir al País Basc. La Junta Electoral de Vitòria va respondre a una al·legació semblant dient que no admetia els motius i advertia que les penes de presó per no presentar-se a la convocatòria electoral eren de tres mesos a un any.

Insubmisos

Aquests objectors de consciència, que en els darrers anys han tingut una tendència creixent, s’inspiren en la lluita d’insubmisos al servei militar que va existir a Catalunya i arreu de l’Estat durant els anys 70, 80 i 90. La fi de la mili obligatòria es va decretar el 2001, tot i que sis anys abans amb el canvi de Codi Penal es van reduir dràsticament els casos en què la insubmissió comportava penes de presó.

La tarragonina Maria Isabel Barroso és membre de l’Ateneu Llibertari Alomà i afiliada al sindicat CNT, dues entitats d’ideologia llibertària que precisament s’oposen al que anomenen «circ electoral». «Considero que no he comès cap delicte», assegura Barroso, que en els seus escrits i cartes d’al·legació plantejava que «un Estat on es prohibeix l’existència de certs partits polítics (Herri Batasuna), on es tanquen diaris (Egin), on els responsables polítics d’actes de terrorisme d’Estat (GAL) resten impunes, on les noves lleis repressives (llei mordassa) impugnen el dret a la llibertat d’expressió, ni és de facto ni pot ser de cap manera un Estat democràtic digne de ser avalat per uns comicis electorals».

Queixes pel llenguatge

A banda d’aquests motius, denunciava llenguatge sexista i «imperialisme lingüístic» per part dels jutjats per haver-li traduït el nom, fer la notificació exclusivament en castellà i tractar-la sense llenguatge inclusiu.