El misteri del Sant Enterrament ja llueix a la Biennal de Venècia

El misteri El Sant Enterrament, del Gremi de Marejants, ja espera els primers visitants de la 58a edició de la Biennal de Venècia, que s’inaugura demà, divendres, i obrirà les portes al públic dissabte. Aquesta prestigiosa mostra d’art, que enguany arriba a la 58a edició i presenta elements culturals de 79 artistes en 87 pavellons, romandrà oberta a la ciutat dels canals fins al 24 de novembre. No serà, per tant, fins a la pròxima tardor, que el misteri del Gremi de Marejants tornarà a Tarragona. El Sant Enterrament es podrà visitar a un pavelló localitzat a l’illa de Sant Pietro.

Quatre membres del Gremi de Marejants, encapçalats pel president de l’entitat, Jordi Mallol, es van traslladar el passat cap de setmana a Venècia per muntar les diferents peces del misteri i que van arribar a la ciutat italiana per carretera. Mallol va manifestar ahir a aquesta redacció que «és un orgull que es mostri el nostre misteri a la Biennal de Venècia, tant com a gremi i com a tarragoní».

El misteri del Gremi de Marejants comparteix espai en una exposició on s’exposaran quatre monuments originals, exemples escenogràfics d’estàtues públiques a Catalunya que en els últims anys han pogut suscitar reaccions apassionades, sigui perquè són adorades o perquè han patit danys i han estat retirades de l’espai públic. A més del Sant Enterrament, conjunt que va sorgir de les mans de l’escultor Salvador Martorell a inicis de la dècada dels anys quaranta, formen part de la mostra catalana el monument als caiguts (1963), de Genaro Iglesias, actualment al dipòsit municipal de l’Ajuntament de Balaguer; l’escultura Record d’un malson (1991), de Joan Brossa, actualment en exposició permanent al Museu de la Història de la Immigració a Catalunya, i el monument a Lluís Companys (1998), de Francisco López, instal·lat al passeig de Sant Joan de Barcelona.

Satisfacció i incertesa

Jordi Mallol va comentar que «sobta que hi hagi un pas de Setmana Santa en un certamen d’art tan important com la Biennal de Venècia, i per a nosaltres és una gran satisfacció, i també ens genera certa incertesa pel fet que estarà set mesos fora de Tarragona». Mallol va explicar que el pavelló que acull El Sant Enterrament «està davant del d’Escòcia i en tota la ciutat es pot veure art de diferents països i cada un d’ells amb la seva història».

Mallol va remarcar que la presència del pas de Salvador Martorell «s’acompanya d’informació del misteri, com quant va costar i qui el va fer, la seva història, i en una tauleta es visionen imatges de la processó de Divendres Sant, amb la qual cosa, indirectament es promociona la nostra Setmana Santa». El president del Gremi de Marejants va afegir que uns americans que van veure el misteri «es van quedar parats».

El pavelló de Catalunya, organitzat per l’Institut Ramon Llull, inicia l’activitat per desena biennal consecutiva. El comissari del pavelló, Pedro Azara, va manifestar ahir que «l’objectiu de la mostra és analitzar un fenomen curiós i universal» com és la relació entre els humans i les estàtues. Hi ha suficients exemples per afirmar que les estàtues «no són éssers inerts perquè influeixen en les reaccions humanes» fent que en unes ocasions se les idolatri i en altres se les ataqui. Aquest és el cas del misteri del Gremi de Marejants. L’actual va ser construït el 1940 per substituir el que va ser destruït durant la Guerra Civil pels contraris a les representacions religioses. Azara va dir que «la destrucció i adoració d’imatges és un fenomen universal» i sovint és molt difícil «mantenir el cap fred» perquè és molt possible que «la imatge sigui capaç d’imposar-se sobre nosaltres».