Els gladiadors porten centenars de persones a l'Amfiteatre de Tarraco

Els gladiadors han estat els protagonistes del primer cap de setmana complert, dels dos de durada del festival de reconstrucció històrica Tarraco Viva. L’entorn de l’Amfiteatre ha viscut un matí inhabitual, amb diverses activitats relacionades amb el món romà, com una visita a la rèplica d’una pintura dedicada a Nemesi localitzada a la fosa de l’Amfiteatre, lloc on els gladiadors es dirigien abans del combat a demanar els seus favors a aquesta deessa. En aquest espai també s'han dut a terme diversos tallers relacionats amb el món dels gladiadors, de jocs destinats als més petits i, també, a la guerra, però aquests contemplats des d’un àmbit lúdic.

Superat el migdia, el grup de reconstrucció Tarraco Lvdus ha baixat a l’arena d’un Amfiteatre que s'ha omplert d’espectadors desitjosos d’aprofundir en el coneixement del món de la gladiatura i veure els combats de lluitadors com Columbus, Cirus, Barbaricus o Ursus. El conductor de l’activitat ha introduït els visitants amb una explicació sobre l’ara monument. «L’Amfiteatre de Tarraco va ser construït al segle II, prop del mar perquè a la platja es descarregàvem animals que arribaven per via marítima i que l’espectador de l’època no havia vist mai». El recinte de Tarraco «tenia capacitat per 15.000 persones, quan la ciutat tenia 40.000 habitants», ha destacat, abans de comentar que l’objectiu de la proposta era explicar «l’evolució de vuit segles de la gladiatura».

El conductor de l’espectacle ha comentat que «els gladiadors lluitaven tres o quatre vegades a l’any i el més normal és que no morissin a l’arena, només quan ho decidia l’editor», la persona que pagava els jocs, entre altres motius perquè preparar un gladiador per combatre tenia un cost econòmic alt. També s'ha referit a l’alimentació que seguien els gladiadors, «persones que no eren com les que es veuen a les pel·lícules i que acostumaven a ser grosses, perquè la capa de greix evitava ferides profundes». De fet, «el metge Claudius Galenus va saber que al cos humà hi havia òrgans, gràcies a les ferides que rebien els gladiadors i a les quals es referia com les finestres del cos».

Els espectadors han intervingut de manera activa, tant per donar suport al seu gladiador preferit com a l’hora de decidir si volia que morís o que salvés la vida, agraint-li l’espectacle ofert davant del seu rival, el guanyador del combat.

El pròxim cap de setmana serà el torn dels legionaris, però també de personatges històrics de la importància de Ptolemeu o Aspàsia de Milet.