Vox: més ajudes per als «espanyols» i desnonaments «àgils» contra els ocupes
Isabel Lázaro aposta per una unitat nocturna de policia a la Part Alta
Després de rebre 4.388 vots a Tarragona en les passades eleccions generals del 28-A i convertir-se en la setena força política de la ciutat –per darrere del PP que va aconseguir 400 vots més– Vox aposta, ara, per obtenir representació a l’Ajuntament. El partit d’extrema dreta va presentar ahir a l’Antiga Audiència els candidats als propers comicis municipals del 26 de maig a les quatre ciutats del Camp de Tarragona on es presenten: Tarragona, Reus, Salou i el Vendrell.
Isabel Lázaro, presidenta del partit a la província i candidata a l’alcaldia de Tarragona, va prometre que, en cas de sortir elegida, treballarà per prioritzar les ajudes socials i familiars per als «nacionals» i «espanyols». Pel que fa als «immigrants legals», aquests «tindran drets, però no prioritat que serà per als espanyols», va manifestar la candidata, graduada en Relacions Laborals. Minuts abans, Josefa Aguirre, presentadora de l’acte, escalfava l’auditori animant als diferents equips de campanya i a la vintena de persones del públic que es van apropar a la plaça del Pallol a escoltar les propostes de Vox. «Avui, ser de Vox és una putada, van a per nosaltres. Demano pau, unió i donar-ho tot per la pàtria, que és l’únic que tenim», va afirmar.
Abans de llegir els 10 punts principals del programa, Lázaro va exposar que Vox planteja per a Tarragona una «ciutat moderna amb els millors serveis» que respecti la Constitució, la llei i la igualtat de drets. El partit d’extrema dreta està decidit a combatre les ocupacions il·legals i proposa «agilitzar» els desnonaments mitjançant la creació d’una oficina específica amb assessorament jurídic.
La seguretat ocupa també un lloc destacat en les seves propostes. Lázaro aposta per crear una unitat nocturna de set agents de la Guàrdia Urbana que tindran l’objectiu de combatre l’«incivisme» que, segons ella, hi ha a la Part Alta. La candidata va qüestionar el contracte municipal de neteja de la ciutat que, segons va dir, costa 23 milions d’euros anuals. Lázaro pretén fer un «seguiment» i «fiscalitzar» aquest servei.
Vox també va apuntar la necessitat de «promoure» l’ús del castellà a l’Ajuntament i promet rebaixar l’IBI al mínim permès per la llei. «Tenim el quart IBI més car d’Espanya», assenyalava la candidata.
A Reus, on segons el seu candidat Jordi Ferré «no és fàcil ser de Vox», el partit es presenta per «lluitar contra el separatisme». Ferré, graduat en Relacions Laborals, va criticar els «escarnis» per grups d’independentistes contra la paradeta del partit durant la Diada de Sant Jordi. A la capital del Baix Camp, Vox es va avençar al PP amb el 5,62% dels vots. Entre les seves propostes, Ferré planteja tancar les Societats Anònimes Municipals (SAM), que serveix, diu, per «crear estructures paral·leles a l’Ajuntament».
El candidat del Vendrell, Jordi Fernández, va presentar un municipi insegur que necessita millorar les condicions del seu centenar d’agents de policia i instal·lar càmeres de seguretat a les «zones conflictives». Fernández va demanar més Mossos d’Esquadra i va assegurar que lluitarà contra el top manta i la immigració il·legal.
Anabel Rodríguez, candidata de Salou, va lamentar que «no sempre es cuida el teixit empresarial» dedicat al turisme. Rodríguez, diplomada en Relacions Laborals, va deixar clar que Vox «no permetrà manifestacions com les de l’agost passat durant una marxa de la República i on es va insultar els turistes». Rodríguez també promet recuperar la fira de Salou i aprofitar els 14 quilòmetres de mar del municipi amb activitats marítimes que promoguin la cultura d’esport al mar.
Entre els simpatitzants, hi havia antics votants de PP, Ciutadans i del PSOE, com el cas de Silvestre Torres i Valentina Díaz, un matrimoni de jubilats que van votar l’expresident Felipe González. «El PP i el PSOE han permès que els independentistes facin el que vulguin», lamentava Torres. Per Luis Lasala, de 62 anys, Vox és una opció clara contra la corrupció i l’«amiguisme». «No tinc cap inconvenient en què algú demani la independència, però que ho faci respectant la llei», afegia.