«És molt bonic veure com els nens s'han anat fent seu el Minipop»

—El Minipop finalment es farà al Passeig de les Palmeres, tot i que l’any passat vau anunciar un canvi d’ubicació.

—Sí, l’any passat la ubicació es va salvar pels pèls, i ens van dir que enguany no es faria aquí. Però miraculosament podem repetir. I ens fa feliços, perquè la gent també ho volia així. Tot i que hi ha qui ens diu que aquest espai ens ha quedat petit, ens agrada fer un festival a la nostra mida, artesanal, i aquest lloc és perfecte per a això. L’any passat vam fer moltes voltes i no trobàvem un espai millor.

—Com serà el Minipop 2019?

—La principal novetat és que ens hem inspirat en l’obra d’una artista contemporània japonesa, Yayoi Kusama. Ens fa molta il·lusió perquè ens ha obert moltes possibilitats. Tot l’equip ha indagat molt en la seva biografia i obra, i en tots els espais del festival hi haurà referències inspirades en ella. Penso que hi donarà un punt diferent.

—A poc a poc el Minipop s’ha anat perfilant com un festival que dona molta rellevància a la creació artística.

—Sí, l’eix és la música, però amb l’associació Tecletes ens vam adonar que compartíem interessos culturals en el sentit més ampli, i els hem anat incorporant al festival. Aquesta és una part que va néixer com un complement i ara té un valor molt gran. Si mirem les nou edicions, veiem que hi han passat molts artistes que ara són coneguts a Tarragona. Hi han fet tallers amb els nens i els pares els han pogut conèixer. A Tarragona tenim l’Escola d’Art i Disseny, i cada any en surt gent molt potent que fa coses brillants. Ens agrada descobrir-los i reivindicar-los, perquè aquesta també és l’essència del Minipop. D’altra banda, enguany també hi haurà molta poesia, amb el recital de la Meritxell Cucurella-Jorba i l’Amat Baró, un taller de poesia i dansa i l’actuació d’El Pèsol Feréstec, que també reciten mentre toquen. I Manuel Moranta ens presentarà un llibre de poesia visual, que potser està més enfocat als adults, però com tot al Minipop, també pot ser atractiu per als nens.

—L’aposta del festival d’adreçar-se als nens sense infantilitzar els continguts és una de les essències del Minipop. Vau tenir molt clar des del principi que havia de funcionar?

—Ho teníem clar. De vegades, el més difícil és superar les barreres que imposem els propis pares, però amb els anys el públic s’ha anat adonant que gaudeix infinitament amb les propostes. Si la pel·lícula que els nens veuen al Minipop és interessant, els és igual si és en anglès o en xinès. I una de les coses que té aquest festival, també, és que segons l’edat, cadascú se n’emporta una cosa o una altra. Aquest també és l’esperit del Minipop i compartir-lo ens fa molta il·lusió.

—Fem una ullada al cartell musical. Hi ha moltes estrenes.

—És un cartell bestial en aquest sentit. Quan comencem a configurar el cartell del Minipop, no se sap si els músics tindran disc o estaran a punt de treure’l. Però enguany ha coincidit que la majoria dels músics que venen presenten discos. Quimi Portet, Rombo, el Petit de Cal Eril, El Pèsol Feréstec… Al final serà com un festival d’estrenes.

—I amb Carlos Sadness com a cap de cartell.

—Estem molt contents, perquè ell ja està a un altre nivell, fa moltes gires per Amèrica llatina, esgotant entrades arreu on va, i estem molt agraïts que hagi acceptat, perquè aquest és un festival molt petit. Carlos Sadness està acostumat a actuar en macro festivals, en condicions molt diferents. Aquí no tenim ni camerinos… Estem molt contents quan el músic fa l’esforç de venir.

—Heu arribat als nou anys i des del principi heu explicat que heu hagut de picar molta pedra per tenir el suport de l’Ajuntament de Tarragona. Encara en piqueu?

—Els últims dos anys, en què hem treballat amb el Patronat de Turisme, han sigut els primers que hem tingut una entesa, però perquè han sigut molt clars des del principi. Tot i això, ens exigeixen molt, i ens comparen amb altres festivals que tenen un finançament públic trenta vegades més gran que el nostre. I no és només qüestió de diners, sinó sobretot de que et valorin. Cada any hem de tornar a començar des de zero, i l’any que ve no sé què passarà. Però com que és el desè aniversari, ja hem dit que, si convé, buscarem un descampat i farem una festa per al públic i l’equip que ha vingut en totes aquestes edicions.

—Ara que fareu els deu anys de vida penseu que ja es pot parlar d’una ‘Generació Minipop’?

—Sí, i ens fa moltíssima il·lusió. Una de les coses que volem fer l’any vinent és una exposició de retrats de gent que ha anat creixent amb el festival. Hem vist nens que eren petits i ara son adolescents, gent que un any veus embarassada i a l’any següent venen amb el nadó… Hi ha molts nens que ja se senten el festival Minipop molt seu, i això ens fa seguir. Veure com la gent espera el festival, que tothom aporta coses i està content, és molt bonic.