«Si el feminisme deixa de lluitar, tornem una altra vegada enrere»

—El concepte de feminisme ha anat canviant al llarg de la història. Com l’hem d’entendre, avui dia?

—Avui el feminisme s’entén com la lluita de les dones per la igualtat. El que vol el feminisme és que l’home i la dona tinguin les mateixes oportunitats, fet que no passa en una societat patriarcal, que discrimina a les dones. El feminisme busca superar aquesta situació per igualar les oportunitats, sense pretendre que les dones estiguin per sobre dels homes.

—Tot i que el feminisme s’ha visibilitzat molt en els últims anys, és encara un concepte malentès?

—Sí. Quan algú diu «Jo soc feminista, però...», sembla que sigui una cosa negativa. A més, és evident que hi ha una lluita contra aquest moviment per qui té el poder i una situació de privilegi i no hi vol renunciar. Però al capdavall, feminisme és pensar que la teva filla ha de tenir les mateixes oportunitats que el teu fill. No hi ha més.

—Els homes encara no se senten prou interpel·lats?

—Exacte, i hem d’incorporar-los. Però no perquè es posin al davant. Aquest també és un problema, el paper que tradicionalment han tingut els homes de marcar les línies a seguir i no deixar-nos espai. El que han de fer és enretirar-se una mica i deixar que les dones agafem el nostre paper en la societat. Ara això ja està més consolidat, però també és cert que, a la que deixem de lluitar, tornem una altra vegada enrere. No podem dir que ja ho hem aconseguit i quedar-nos tranquil·les. A la que ens aturem, tornem enrere.

—El feminisme actual és un moviment essencialment jove?

—Per sort, hi ha de tot. Sovint es parla de les onades del feminisme. La primera va ser pel dret a vot i la segona queda exemplificada per Betty Friedan i La mística de la feminidad. Quan vam tenir el dret a vot, va haver-hi una retirada de dones cap a casa, perquè sembla que quan s’ha aconseguit alguna cosa el masclisme deixa de ser flagrant. Però hi segueix sent, subtil. I d’aquest masclisme subtil costa adonar-se’n. Sovint les noies joves pensen que ja hem aconseguit la igualtat perquè les lleis la reconeixen, però una cosa són les lleis i una altra la societat. Queda molta feina per fer, i està molt bé que les noies joves s’hagin incorporat a aquest moviment.

—L’educació juga un paper clau per aconseguir la igualtat de gèneres. Quina és la seva visió sobre aquest paper?

—Més que d’educació, caldria parlar de coeducació. Històricament, a les dones no se les educava perquè no feia falta, si s’havien de quedar a casa a cuidar les criatures. Després van anar accedint a l’educació, però no en una situació d’igualtat, perquè es van incorporar a un espai on els coneixements eren masculins, i pensats per als homes. Si preguntes a algú quantes dones investigadores coneix, segurament et dirà Marie Curie i poca cosa més, però d’homes en coneixerà bastants més. També cal canviar les estructures: els patis no han de ser una gran pista central de futbol, perquè les nenes diguin que l’important és el futbol, allò que importa als homes. Cal canviar els llibres de text i el llenguatge, incorporant-hi les dones. L’altre dia la meva filla estava fent deures i treballava els pronoms amb la frase «Les nenes salten a corda». I els nens, no salten a corda? D’altra banda, quan diem que hem de canviar l’educació, aquesta idea no és perquè la realitzin els altres, pensant que això ja ho arreglarà la gent jove, com si nosaltres haguéssim renunciat a fer alguna cosa. Ens hi hem de posar tots. I, després, cal tenir clar que l’educació és una part, però no ho és tot. Avui dia la gent jove rep molts inputs, estan sotmesos a un bombardeig constant d’estereotips a les xarxes socials, la publicitat, etc. que mostren imatges absolutament irreals de les dones. Tenen un accés molt fàcil a la pornografia des de molt joves i, al final, si no tenen una estructura de personalitat molt sòlida, acaben creient que les coses són així.

—Les xarxes socials i els continguts digitals són un enemic colossal en la lluita contra els estereotips.

—Que sigui difícil combatre’ls no vol dir que hi haguem de renunciar. La resposta és educació, educació i educació. I no només de les escoles, també dels pares i mares. Cal fer un control de les xarxes. També veig programes de televisió que són repugnants. I cal explicar als menors que el que veuen a les revistes on les dones estan molt primes no és cert. Diria que la tercera onada de feminisme serà la que combati la cosificació de les dones. Se’ns diu que hem d’estar primes, joves i guapes, que aquest és el nostre valor en la societat, i que és igual si som intel·ligents o no. Les revistes femenines tracten de cosmètica, de com aprimar-se i de com complaure als homes. I tot això no només marca a les dones, també als homes. Per acabar amb el masclisme n’hem de ser conscients. Però també és molt cansat, perquè el bombardeig és constant.