La gratuïtat de l'autobús a Tarragona: una proposta electoralista o un exemple a seguir?

Tarragona es podria convertir el 2022 en la primera ciutat catalana amb l’autobús gratuït. Almenys aquest és el compromís que l’actual alcalde i candidat a la reelecció pel PSC, Josep Fèlix Ballesteros, vol materialitzar si torna a aconseguir l’alcaldia. De moment, enguany s’ha aplicat una bonificació del 25% del títols multiviatge per als empadronats a la ciutat, amb la intenció d’arribar al cost zero d’aquí a tres anys. La resta de formacions polítiques creuen que la mesura és electoralista i que abans caldria sanejar l’EMT, millorar les rutes i freqüències de pas, i renovar la flota. L’Associació per a la Promoció del Transport Públic també recela del model i avisa que el nombre d’usuaris de l’autobús no creixerà de forma significativa fins que no es limiti l’ús del vehicle privat.

La xarxa de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) va superar els 10 milions de viatgers per primer cop l’any passat. Segons estudis elaborats per la companyia, el reclam de l’autobús gratuït podria fer créixer el padró de la ciutat i el nombre d’usuaris, si es té en compte l’experiència de ciutats com Tallinn, a Estònia, que ja han implementat el sistema. N’hi ha d’altres, com París, que ho estudien i, fins i tot, Luxemburg ha anunciat la gratuïtat al conjunt del país a partir de l’1 de març del 2020.

A Tarragona, la gratuïtat no està prevista fins el 2022, segons els plans de l’actual candidatura socialista. De moment, el descompte del 25% s’aplica en la T-Jove, la T-50/45, la T-Tarraco i la T-20/90. El bitllet senzill i la resta de tarifes es mantenen congelades. Per beneficiar-se’n, cal obtenir una targeta personalitzada que costa 3,5 euros. Fins a l’abril, uns 5.500 ciutadans ja l’havien sol·licitada.

El gerent de l’EMT, Néstor Cañete, admetia al gener que la gratuïtat total del servei seria inviable sense una renovació de la flota -molt envellida- i millores d’organització de les línies. El 2018, l’aportació de recursos municipals a l’EMT era de 9,2 MEUR, mentre que es recaptaven 5,5 MEUR en bitllets. Amb la gratuïtat, s’estima que el dèficit d’explotació creixi en uns 2 MEUR. L’empresa, però, insisteix que aquest repunt es compensarà amb estalvis del servei -en combustible, per exemple- i amb el fet que ja s’ha liquidat el rènting de fa 20 anys que suposava un cost d’1,8 MEUR anuals.

Alhora, el PSC vol impulsar la nova estació central de Battestini, que permetrà reorganitzar les línies, un gran estalvi econòmic i una major agilitat i millora en el servei, segons la candidatura. La reforma de la mobilitat urbana es completarà, segons els seus plans, amb nous aparcaments dissuasius en els accessos a Tarragona, així com amb la creació de carrils exclusius per a autobusos i taxis en vies com l’avinguda Roma.

Cap altre partit compra la proposta de Ballesteros

Quan va confirmar que tornaria a optar a l’alcaldia, a final de setembre passat, Ballesteros va anunciar la seva promesa estrella: «transport públic totalment gratuït». Posteriorment, en la conferència sobre l’estat de la ciutat, va detallar que la mesura s’aplicaria de forma progressiva durant el mandat. Al gener el plenari va aprovar el primer descompte d’un 25% amb el suport del PSC, del PP, CS, PDeCAT, UpA i de la regidora no adscrita, Beatriz Pérez. ERC, la CUP i ICV-EUiA van votar-hi en contra.

L’alcalde i candidat del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, defensa que el projecte «econòmicament és perfectament assumible i socialment és una gran aposta per l’equitat». També, diu, convertirà l’autobús en una «eina de cohesió» dels barris amb el centre. A més, l’alcalde diu que moltes ciutats com Màlaga, Santander i algunes de catalanes analitzen el model per intentar-lo copiar. «És una proposta que farà de taca d’oli, com quan vam ser pioners en la gratuïtat per als jubilats o per als infants d’escolarització obligatòria», afegeix.

El candidat de Cs, Rubén Viñuales, creu que la mesura és electoralista i ha estat «poc meditada». El portaveu del partit creu que «no és el camí» a seguir perquè l’EMT té «entre vuit i nou milions d’euros de dèficit», els treballadors «fa no massa estaven de vaga» i la flota té una mitjana d’antiguitat de més de quinze anys. Viñuales aposta per renovar-la, per augmentar algunes línies i per mantenir la rebaixa ja aplicada, sense anar més enllà. Alhora, creu que els ciutadans d’Altafulla i la Canonja, que també reben servei de l’EMT, se n’haurien de poder beneficiar.

Des d’ERC, el cap de llista, Pau Ricomà, coincideix que la mesura és electoralista i que «ningú no se la creu». «Tenim una empresa molt deficitària, amb una flota molt envellida, amb una plantilla molt queixosa i amb línies molt surrealistes. Convé que sigui útil més que gratuïta perquè si no es paga i la gent no el fa servir, anem malament», reflexiona. Ricomà afegeix que ells també aposten per mantenir el descompte aprovat del 25%, però que els seus plans passen perquè l’empresa sigui eficient i viable, millorar les línies i la flota de vehicles.

La candidatura del PP, soci de govern dels socialistes, marca distàncies i assegura que la gratuïtat del bus municipal no és la seva prioritat. Els populars proposen un augment de freqüències i renovar la flota. Des de Junts per Tarragona consideren que la mesura «no dona resposta als problemes reals del transport públic» i que cal millorar el servei, les parades i els vehicles. La formació recorda que el juliol del 2015 van presentar una moció per bonificar l’autobús urbà a les persones amb discapacitat psíquica i, tot i haver-se aprovat per unanimitat, des de l’equip de govern «ens varen dir que no era viable econòmicament».

La CUP tampoc no comparteix la proposta i fa notar que només un 10% de trajectes es fan amb l’autobús mentre el 50% opta pel vehicle privat. Segons els anticapitalistes, primer caldria implementar les millores que fan falta, analitzar-les i, si s’aconsegueix un model més eficient i amb més usuaris, plantejar una reducció del preu. Tot i això, la CUP es desmarca d’una gratuïtat general i aposta per estendre-la als joves d’entre 12 i 18 anys -o a tots els estudiants-, i a les persones amb rendes baixes. «Començar per la rebaixa sense avaluar el sistema pot significar abocar més diners públics en coses que no funcionen o no funcionen bé», avisa la CUP.

La candidatura d’En Comú Podem recela de «polítiques subsidiàries que financin els serveis» i aposta per aquelles que facin «que les persones puguin tenir més oportunitats econòmiques». Els comuns lamenten que el preu del bitllet senzill de l’autobús a Tarragona, d’un euro i mig, sigui el més car d’entre les principals ciutats mitjanes de Catalunya. «És una mesura que apareix després d’una política reiterada de pujada de preus i en la qual el govern municipal no sembla haver-se preocupat mai per millorar el preu del transport públic», critiquen.

La mesura no atraurà més usuaris sense limitar l’ús del cotxe, segons la PTP

L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) adverteix que, si no es regula l’aparcament o la circulació de vehicles al centre, només amb la gratuïtat de l’autobús no s’aconseguirà atreure més usuaris de transport públic ni esponjar la mobilitat. «Si segueix sent fàcil arribar-hi en cotxe, la gent seguirà anant-hi en cotxe. Cal regular i delimitar l’accés al vehicle privat, ja sigui amb zona baixes emissions o amb una regulació dels aparcaments, perquè la gent utilitzi el transport públic», afirma el vicepresident de la PTP, Manel Ferri.

El representant de l’associació considera que la de Ballesteros és una mesura «populista», perquè «agrada a la gent», però proposa que s’ofereixin «bons serveis, garanties de freqüències i de capacitat perquè la gent no vagi anxovada» abans de modificar el preu.En aquest sentit, Ferri no comparteix una gratuïtat del 100% per tothom i creu que cal prioritzar els col·lectius d’aturats, gent gran i joves.

La PTP planteja la integració de modes de transport i que la bicicleta, per exemple, sigui compatible amb l’ús dels autobusos. A més, Ferri considera que la gratuïtat generarà més dèficit de gestió. «Els diners que es deixaran d’ingressar caldria invertir-los en millorar rutes, connectivitat i freqüències. La gent valora sobretot la fiabilitat i la capacitat del servei, i aquesta ha de ser la prioritat de qualsevol municipi», tanca.