La província de Tarragona registra 170 obres per retirar amiant dels edificis el 2018

Creixen les intervencions per retirar amiant dels edificis. El 2018, la província de Tarragona va registrar 170 actuacions, segons dades del Departament de Treball, 31 actuacions més que el 2017. Empreses i particulars extreuen aquest perillós mineral de les seves instal·lacions per prevenir problemes futurs de salut pública.

La inhalació d’una sola fibra d’amiant pot acabar provocant malalties respiratòries com l’asbestosi i també càncer de pulmó. Aquest mineral, prohibit el 2001 per la greu afectació que té en la salut, mata 2.000 persones a l’Estat cada any, segons el Col·lectiu Ronda, un bufet d’advocats especialitzat en defensar casos d’extreballadors i familiars que manipulaven a les fàbriques i a casa seva aquest silenciós assassí.

Fins fa dues dècades, l’amiant, un material molt resistent, s’utilitzava habitualment en la construcció, la indústria i el consum. En la majoria de ciutats espanyoles, les fibres del mineral –incrustades a baixants, canonades i terrats– conviuen avui amb els seus habitants. Quaranta o cincuanta anys després, «l’acció del vent, l’aire i el sol degrada» aquest material i provoca «el final de la seva vida útil», assegura Sergi Roselló, tècnic en prevenció de salut laboral de CCOO. Quan aquest material es trenca, explica Roselló, les fibres d’amiant es desprenen. Si es respiren, es poden incrustar al pulmó i causar càncer de pulmó, que pot manifestar-se 20 anys després.

El Departament de Treball ha d’aprovar tots els plans d’empreses i particulars que volen retirar amiant dels seus edificis. Toni Molina és propietari d’una empresa de l’Hospitalet de Llobregat que retira amiant, també a la demarcació tarragonina. Molina explica que els operaris només poden treballar quatre hores seguides, abans de descontaminar-se. Porten un vestit protector que els cobreix tot el cos i una mascareta. La seva companyia treballa en petites superfícies de difícil accés. El cost per retirar un baixant d’una comunitat de veïns, per exemple, té un cost mínim de 2.000 euros. Des de CCOO, Rosselló assenyala que moltes empreses prefereixen mesurar la presència de fibres a la seva instal·lació per estalviar-se el cost. En cas de no superar el límit de seguretat establert pel Ministeri de Treball, no és obligatori retirar.

Com a alternativa per protegir els treballadors de l’exposició del mineral, les companyies tapen l’amiant amb una pintura especial o encapsulen l’àrea determinada.

«Hi ha més preocupació»

Rosselló creu que existeix més preocupació entre els treballadors. Lamenta, però, que la presència d’amiant no s’aprecia com un problema «urgent». «Com que la latència de la malaltia és molt llarga, quan aquesta es desenvolupa, l’empresa ja ha tancat», observa.

Joaquím Pajuelo, 65 anys, i veí de Segur de Calafell, va treballar a l’empresa Rocalla de Castelldefels (després, Uralita) entre el 1973 i el 1980. «Carregava sacs de 25 quilos plens d’amiant i un molí creava una polseguera que respiràvem constant», explica. El 2015, després de patir un accident de trànsit, el metge li va diagnosticar una calcificació a causa de l’amiant. En ocasions, pot desencadenar, amb els anys, un càncer o altres complicacions. «Em costa molt respirar i em canso amb qualsevol esforç», comenta.

A través dels advocats de Col·lectiu Ronda, exigeix una indemnització a Uralita per danys i perjudicis per haver incomplert la normativa de prevenció sobre el seu risc, que ja contemplava la legislació franquista de 1940, com explica la lletrada Àngels Homedes. Pajuelo lamenta que les empreses facin tard amb la retirada d’amiant a les seves instal·lacions. «S’haurien d’haver preocupat molt abans», afirma. «Si em moro, que almenys rebi uns diners per a la meva família», manifesta aquest extreballador, que ja ha vist com més d’un company de feina ha mort a causa d’aquestes fibres.