«Els tarragonins hem d'ocupar els carrers, hi han de passar coses»

—El vostre eslògan és La Tarragona que volem. Quina és la Tarragona que volen?

—És una Tarragona radicalment diferent a la que hem vist fins ara. Me l’imagino oberta, moderna i que il·lusioni. Tarragona necessita un pla de xoc en la neteja. Una vegada fet això, nosaltres sempre hem advocat per la policia de barri, que sigui una policia més propera, que camini, que la veiem entrar als comerços, preguntant com van les coses... D’altra banda necessita un pla de xoc de microurbanisme, però ben identificat. A causa de la manca de manteniment de tots aquests anys necessitarà una actuació més contundent. És a dir, totes aquelles qüestions que formen part del dia a dia de tots els tarragonins i tarragonines. Per arribar a una ciutat oberta, moderna i il·lusionant, haurem de sobretot despertar el comerç local, protegir-lo, defensar-lo, dinamitzar-lo, promoure’l, evitar grans superfícies que no ens portaran enlloc, que serà continuar cavant el forat. Tot forma part del mateix, si nosaltres aconseguim reactivar la cultura, treient la cultura al carrer, que sigui la mateixa cultura que desperti els tarragonins. Els tarragonins i les tarragonines hem d’ocupar els carrers, als carrers hi han de passar coses, si no som als carrers als comerços no els van bé les coses, a la restauració no li van bé les coses... Si tots aquests elements som capaços de posar-los en marxa despertarem la Tarragona que volem. Si qualsevol d’aquests elements ens falla una mica realment podrem tindre una ciutat més ordenada, més bonica del que tenim ara, evidentment que sí, però no acabarà il·lusionant. Si no ens il·lusiona als tarragonins no serem capaços de traslladar o projectar això cap als de fora.

—Sobta aquest discurs sent unes eleccions municipals, quan la majoria de partits opten per fer grans propostes en lloc d’aquestes microaccions. No tenen cap macroprojecte, com ara uns Jocs Mediterranis, en el que basaríeu el mandat?

—És tan estructural el que jo proposo... Hem arribat a la conclusió que els tarragonins estan esgotats, tenen autèntica angoixa, a qualsevol altre projecte megalòman que es pugui posar sobre la taula. Des del meu punt de vista ha arribat el moment del ciutadà, fent-li la vida més amable. Ha arribat el moment que tinguem cura de l’enllumenat, de les zones verdes, de les marquesines de les parades dels autobusos, de les papereres, espais on hi hagi ombra, itineraris històrics... Volem fer ciutat a través del carrer.

—D’aquesta manera, aquesta candidatura de Junts per Tarragona, hereva de l’extinta Convergència i Unió, fuig una mica del que va ser Joan Miquel Nadal, pare de Dídac Nadal.

—Jo crec que els estils no depenen tant dels antecessors sinó dels contextos. Jo miro el context que em toca viure i el context és que després de 12 anys amb Ballesteros no hi ha hagut cura de la ciutat. Fugim de tot això, el que ens toca viure és aquest context. Fixem-nos en què grans capitals mundials han advocat per una consulta en grans projectes i que la majoria dels resultats ha estat que no volien cap gran projecte.

—En cas que s’ho plantegessin, doncs, hi hauria consultes en relació a grans projectes?

—No només a grans projectes. Jo vaig néixer l’any 77 i porto ara 1 any i 2 mesos en política. M’he emplaçat a mi mateix a no fer res que a mi no m’hagués agradat que m’haguessin fet com a ciutadà. Per a mi la participació ciutadana no és una qüestió excepcional, sinó que ha de formar part del dia a dia de qualsevol ciutat. L’altre dia estava parlant amb un tarragoní que té molt contacte amb Suïssa i em deia que el mes que ve han de respondre a quinze consultes que els fan de caràcter municipal, cantonal i estatal.

—És això el que voldria per a Tarragona?

—Això és el que a mi m’agradaria que de forma progressiva s’anés implantant a la nostra democràcia, perquè al final els polítics no deixen de ser un petit esgraó per arribar a la democràcia directa.

—Fa quatre anys el grup municipal era de Convergència i Unió, després de Convergència i més tard del PDeCAT. Ara són Junts per Catalunya i qui sap si d’aquí a un temps la Crida.

—Hi ha gent fins i tot que diu que es trobava més còmoda amb l’antiga Convergència, d’altres que són partidaris d’un salt més profunt com podria ser la Crida. El que és curiós és que les tietes-àvies de Convergència puguin asseure’s en una mateixa taula amb gent que ve de moviments d’esquerra, és una combinació bonica però difícil de gestionar, hem d’aprendre a gestionar totes aquestes sensibilitats. La mentalitat de Convergència continua, intentem agafar el millor d’aquella Convergència, però el fet és que Convergència i Unió no hi serà més, eh?

—Deia que seria bonic que a Tarragona hi hagués un govern independentista. Tarragona és independentista perquè hi hagi un govern independentista?

—No he proposat mai un govern independentista. La meva preocupació a les municipals és Tarragona. El que sí que Tarragona ha d’estar alineada amb totes aquelles inquietuds que tinguin a veure amb la democràcia i ara estem vivint un procés que té a veure amb la democràcia. Tarragona, independentista? No, Tarragona és de diferents creences, reflexions. Penso que ha d’estar alineada amb la democràcia i en aquests moments no ho està.

—En política de pactes, ja descarten per tant pactar amb els partits del 155?

—Sí, sobretot amb els partits de dreta i ultradreta. El país està com està i no estem per fer aquests invents.

—Però Junts per Tarragona pot tindre la clau de governabilitat.

—A la meva edat m’he de sentir còmode i, si no em sento còmode, no hi haurà cadires i no passa absolutament res, aquí hem vingut a treballar. És evident que, amb Cs, PP i Vox, ni entrar ni sortir. El PSC de Ballesteros i Pau Pérez no és el partit amb què jo pogués arribar a cap pacte.

—Què n’opina que Ballesteros es torni a presentar?

—El senyor Ballesteros té una interlocutòria d’acusació, que ara està recorreguda a l’Audiència Provincial, que parla de la comissió d’uns delictes molts greus i que a més hi ha sol·licitud de penes de quasi 8 anys. I, encara que vulguin jugar a la confusió, ell ha estat l’únic alcalde de Tarragona amb una interlocutòria d’acusació després de la democràcia. Cap alcalde de Tarragona ha tingut una interlocutòria d’acusació penal greu, de veritat, cap. Ara mateix poso molt en dubte que el senyor Ballesteros, en el marc d’un canvi generacional que proposo per a la ciutat, pugui mirar als ulls de ningú i dir-li «vinc a donar els millors anys de la meva vida a la ciutat de Tarragona». No entenc ni tan sols per què es vol presentar a la reelecció.