Salut
«La meva filla no vol viure i necessita ingressar en un centre»
La mare d’una menor de 17 anys amb conductes suïcides denuncia que no hi hagi un centre infantil residencial al territori
Habitació del centre residencial psiquiàtric de Barcelona, en una imatge d'arxiu.
L’Anna (nom fictici), té una filla menor d’edat. Quan tenia 12, la seva parella va abusar d’ella. L’episodi va provocar en l’adolescent una profunda depressió i un estat d’esquizofrènia. Una psiquiatra va diagnosticar que la noia necessitava ingressar en un centre de dia per a adolescents. La mare reclama l’existència d’un centre residencial psiquiàtric infantil a la demarcació i lamenta que esperi des de fa set mesos una plaça a un centre de Barcelona.
L’Anna, de 49 anys, assegura que la menor s’ha intentat suïcidar en diverses ocasions. Fa sis mesos, una psiquiatra va acordar que la noia necessita un ingrés a un centre terapèutic de psiquiatria infantil. Actualment, la noia està hospitalitzada a l’Institut Pere Mata. Es tracta d’un recurs temporal que preveu l’ingrés fins a tres mesos per a joves fins als 18 anys. «Estic molt contena amb el Pere Mata, però la meva filla necessita ingressar més temps», relata l’Anna.
Aquesta mare lamenta que espera una plaça des de fa set mesos. El centre, té capacitat per a fins a 30 interns, repartits en apartaments de cinc a sis persones, sempre vigilats, i hi treballen uns 45 professionals entre psicòlegs, psiquiatres, infermers, treballadors socials, educadors socials i mestres.
La filla de l’Anna va deixar d’estudiar quan es va començar autolesionar per acabar amb la seva vida. «A Barcelona podrà estar anys, l’ensenyaran a estudiar, a posar-se a treballar», exposa.
L’Institut Pere Mata, referent en serveis a la salut mental a la província, contempla un divers ventall de serveis pels menors i adults com ara un servei d’ambulatori on es fan seguiment dels casos de salut mental, un servei d’hospitalització, una unitat de rehabilitació hospitalària per a adults i una unitat de crisis per adolescent. En tot cas, es tracta de recursos temporals, «pensats perquè els pacients estiguin el menor temps possible», apunten fonts del Pere Mata.
L’Anna assenyala que «no puc treballar, l’haig de vigilar». «Hi hauria d’haver un centre terapèutic a Tarragona. Conec més famílies en la meva situació», explica l’Anna que, segons ella, reclamen que existeixi un centre d’aquestes característiques al territori. Creuen que, amb un espai similar al de Barcelona, els seus fills trobarien una estabilitat i podrien recuperar-se dels seus trastorns en unes millors condicions gràcies a l’atenció especialitzada dels professionals que hi treballen.