«No vacunar els fills ho considero una manera de maltractament infantil»

—Quines qüestions principals es debaten, en el congrés?

—Una de les coses que volem millorar és l’actitud i percepció que tenen les infermeres en la qüestió que qualsevol persona és susceptible de rebre una ajuda amb forma de vacuna. En pediatria això ja està molt clar, però amb la gent gran es pensa en altres coses a l’hora de valorar la salut de la persona, com ara si fumen, tenen diabetis, hipertensió o problemes de soledat. No es valora si hi ha una manca de productes vacunals que podrien ajudar-la. Un dels nostres principals objectius és treballar amb les infermeres que tracten els adults perquè tinguin aquests coneixements.

—Hi ha una relaxació a l’hora de vacunar, per la sensació que hi ha malalties controlades?

—Els canvis epidemiològics són continus. Quan estem vacunant contra un microorganisme potser baixem la seva incidència, però llavors arriben companys seus que ocuparan aquell nínxol ecològic. Quan la gent interpreta que una malaltia ja no existeix perquè l’hem reduït amb les vacunes, hi ha una relaxació. Però la malaltia no existeix precisament perquè estem vacunant. Quan hi ha moltes persones vacunades, la circulació del microorganisme es dificulta, perquè no troba persones a les quals infectar. Si no es vacuna, troba més facilitat per saltar d’una persona a una altra. Això està passant, i un dels casos més espectaculars és el del xarampió, que ha pujat a Europa i sobretot als Estats Units, on a més de la relaxació, hi ha un moviment antivacunes molt important. A Espanya aquest moviment no és massa significatiu. Som probablement un dels millors països del món en taxes de cobertura vacunal: al primer any de vida estem vacunant el 97% dels nens. Al segon baixa una mica, cap al 95%, però són bones taxes.

—La vigilància epidemiològica és fonamental en la prevenció de malalties?

—Un dels problemes que tenim en aquest moment és la meningitis. Hem controlat la meningitis C, i també hem controlat molt la del grup B. Però n’hi ha d’altres, com la W i Y, que estaven en altres parts del món i estan ocupant nínxols ecològics. Comencem a veure un augment de la incidència d’aquests grups, i amb una letalitat alta. S’ha implementat la vacuna específica als dotze anys, però a la vegada cal estar vigilant, perquè potser arribarà un moment que no només estaran afectats adults i adolescents, sinó també els nens, i potser caldrà posar la vacuna als dotze mesos. El que decideixin les autoritats sanitàries en base als estudis epidemiològics. S’està vigilant i prenent les mesures des del punt de vista de la salut pública, però això no vol dir que no es puguin prendre mesures des de punt de vista individual. Cal que la població tingui aquests coneixements. Si a un pare no se li diu que existeix una vacuna i el nen agafa una infecció, podrà reclamar per què no se’l va informar, encara que se l’hagués de pagar ell. El millor és que la gent tingui la informació i, després, cadascú decideixi.

—Què en pensa de pràctiques com la d’exposar els fills a malalties com la varicel·la, perquè la passin i s’immunitzin?

—Si tu t’apliques una vacuna, el risc de reacció és ínfim. Si pateixes la malaltia, el risc de complicacions, o fins i tot de mort, es multiplica. Pots decidir exposar el teu fill a una varicel·la o a un xarampió. Probablement passarà una malaltia lleugera, autolimitada, i ja està. Però l’any passat van morir al món 80.000 nens a causa del xarampió. Majoritàriament en països pobres amb un sistema sanitari deficient, però el xarampió mata. A Europa hi ha hagut nens que han mort en el brot que hi ha de xarampió. Si haguessin estat vacunats, quants haurien tingut una reacció greu que els hauria matat? Probablement, cap. Exposar els nens a tenir una malaltia, enfront a una vacuna, és una irresponsabilitat. El que diré és greu, però no oferir a un nen una vacuna que pot previndre problemes greus, per mi, és una manera de maltractament infantil. Els pares tenen l’obligació ètica i legal de protegir els seus fills. Si no vacunes el nen li estàs negant unes possibilitats de prevenció, i si passa res, la responsabilitat és teva.

—El moviment antivacunes és propi de societats evolucionades?

—Han existit sempre. Quan Edward Jenner va descobrir la primera vacuna, ja hi va haver reaccions contràries. Però és cert que això passa sobretot als països desenvolupats, on tenim moltes possibilitats de vacunar i recursos per lluitar contra les malalties. D’altra banda, els problemes dels antivacunes és que es basen en arguments que no són reals. S’aprofiten d’estudis científics reals, sumant-los de manera parcial, per construir el seu propi estudi. Per sort, a Espanya no són gens potents. Durant molts anys la política va ser no fer-los cas, al·legant que contestar-los era donar-los més arguments perquè ells fessin créixer la pilota. Jo penso que és un error. Cal contestar i rebatre’ls amb arguments científics.