Consens a Tarragona per exigir el desviament dels trens de mercaderies per l'interior
Partits i entitats temen que el tercer fil, suposadament provisional, es perpetuï durant dècades
Tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Tarragona aposten per desviar els trens de mercaderies del centre de la ciutat cap a una variant interior. Les propostes passen per recuperar l’antiga línia Reus-Roda, per duplicar la plataforma de l’alta velocitat o per consensuar el traçat alternatiu que ofereixi les millors condicions tècniques. A hores d’ara, però, no hi ha cap projecte definit per part del Ministeri de Foment. Totes les formacions exigeixen que el tercer fil de la via de la costa -un carril addicional que permetrà que hi passin trens en ample europeu- sigui provisional. Tot i això, l’actuació té un cost milionari i partits i entitats temen que el pas de trens de mercaderies pel bell mig de la ciutat es perpetuï durant dècades.
La nova variant del corredor mediterrani entre Vandellòs i el nus de Vila-seca, que no es posarà en marxa almenys fins al setembre, absorbirà el pas de trens de passatgers i de mercaderies que encara ara circulen per via única. Del nus de Vila-seca cap al nord, els trens de passatgers com l’Euromed i els de mitjana distància continuaran per un nou ramal fins a l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona, de manera que esquivaran l’estació del centre de la ciutat. En canvi, les mercaderies faran cap al polígon d’Entrevies i sí que creuaran el litoral de la ciutat de Tarragona i el Baix Gaià.
Foment té en marxa el projecte d’instal·lació d’un tercer carril entre Vila-seca i Castellbisbal, per la via de la costa, per permetre la circulació de trens de mercaderies i de passatgers en ample mixt -ibèric o internacional-. Actualment les travesses polivalents s’acumulen als vorals del trajecte ferroviari pendents de ser instal·lades. La infraestructura està pensada sobretot per donar servei al Port i al polígon petroquímic, que fa anys que demanen una sortida en ample europeu per garantir la competitivitat del sector. Els municipis, però, també volen aprofitar-lo per als trens de passatgers amb la condició que sigui una mesura provisional.
Els alcaldables coincideixen en el model però no en la solució
L’actual alcalde i cap de llista del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, aposta per una variant interior de mercaderies, ja sigui «la línia Reus-Roda-Castellbisbal o una altra, la que diguin els tècnics». Ballesteros posa en valor que Foment ja ha posat «mig milió d’euros» per fer l’estudi informatiu del projecte, que s’enllestirà en un any. Al seu parer, això evidencia que el Ministeri «està reconeixent la provisionalitat del tercer fil». Segons l’alcaldable socialista, la via que ara creua la ciutat ha de rebre trens regionals i d’altes prestacions que han de poder incorporar-se a la línia de l’AVE, mitjançant un bypass, per escurçar el temps de trajecte.
El cap de llista d’ERC, Pau Ricomà, aposta per construir una nova plataforma per mercaderies en paral·lel a la de l’Alta Velocitat de passatgers. Ricomà creu que optar pel traçat de l’antiga línia Reus-Roda traspassaria el problema a altres municipis. A més, critica que el nou mapa del corredor mediterrani suposa «un perjudici enorme» per als usuaris. Per això, ERC planteja un bypass a l’altura de l’Arboç per als trens de passatgers. «És la solució més barata i ràpida per arribar a Barcelona», subratlla.
L’alcaldable de Cs, Rubén Viñuales, també vol que les mercaderies es desviïn per un traçat interior. El candidat tem que l’opció provisional del tercer fil sigui més aviat definitiva «perquè els períodes d’amortització d’inversions milionàries com aquesta -de més de 100 MEUR- són d’uns 30 anys». Viñuales critica que ara tot siguin presses i que el govern local no hagi negociat amb més antelació. Per la seva banda, la candidatura del PP diu que en el seu model de ciutat turística no tenen cabuda les mercaderies perilloses per la costa. «Per això, seguim defensant, com fèiem el 2012 i ens vam quedar sols, la línia Reus-Roda», assenyala la formació liderada a la ciutat per José Luis Martín.
Junts per Tarragona reclama construir una via alternativa per mercaderies per l’interior amb la connexió pel Francolí per tal de no «hipotecar» la façana marítima. En aquest sentit, la candidatura de Dídac Nadal insisteix que «el tercer fil ferroviari per la línia de costa, si ha de ser, ha de ser ineludiblement provisional» i per això garanteix que exigirà «un període tancat i amb el compromís de complir-lo». A més, per evitar perjudicis als veïns proposa que els trens que redueixin la velocitat «com si fos un tramvia». Junts també vol llançadores entre l’estació urbana de Tarragona i la del Camp de Tarragona.
La CUP coincideix amb el model de fer passar les mercaderies per l’interior i lamenta que, amb el nou corredor, la ciutat perdrà trens de passatgers -com els Euromed-. A més, la formació liderada per Laia Estrada es queixa que el servei dels regionals va a pitjor per la falta de manteniment i «uns recursos de Madrid que mai no arriben». Al seu torn, En Comú Podem Tarragona veu la situació «paradoxal» i demana «millorar el transport de mercaderies per l’interior per a alliberar les vies del litoral per les persones». La candidatura de Carla Aguilar-Cunill també vol escurçar els temps de trajecte, millorar els combois i el servei.
Preocupació de les plataformes, tècnics i el sector turístic
La nova plataforma Mercaderies per l’Interior treballa per aconseguir que el tercer fil sigui una obra provisional i que en paral·lel es facin els estudis de l’obra definitiva per l’interior. «Això permetrà alliberar la ciutat de Tarragona i el litoral de trens de mercaderies, i es podrà aprofitar per millorar el transport de passatgers», apunta el seu portaveu, Eugeni Sedano. La plataforma considera «incongruent» el model que canalitza les mercaderies per la costa i recorda que això té riscos, perquè alguns dels productes que es transporten són perillosos.
Alhora, la plataforma avisa que el pas de més trens de mercaderies -amb tendència a ser cada cop més llargs i més pesants- pot saturar la via costanera i tenir un impacte negatiu en els combois de viatgers. «Volem una ciutat oberta al mar i turística; i mentre a la indústria química i portuària li donem una sortida per l’interior, cal que alliberem la costa simplement per als passatgers», afegeix Sedano. La plataforma també vol mesures que disminueixin els efectes negatius del tràfic de mercaderies sobre els habitatges, els equipaments, les instal·lacions turístiques properes a les vies i els elements patrimonials.
El president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Joan Tous, avisa que un cost d’implantació elevat en infraestructures com aquesta requereix que siguin útils durant un cert temps, per la qual cosa això compromet la durada de la provisionalitat. Tous creu que la ciutat no pot admetre el pas de mercaderies, entre elles les perilloses, per la trama urbana «i més quan la voluntat del corredor és incrementar el transport de mercaderies per tren». Alhora, avisa que mentrestant la ciutat haurà de deixar «bloquejats» projectes com l’alliberament de la façana marítima i la transformació de la Part Baixa.
Per la seva banda, el secretari de l’Associació de Càmpings Costa Daurada i Terres de l’Ebre, Marc Francesch, admet que, tenint en compte l’elevada inversió que suposarà el tercer fil, sospiten que podria estar operatiu més anys dels que voldrien. A més, lamenta que no hi hagi cap concreció sobre la solució definitiva per al pas de mercaderies i es mostra preocupat pel pas de trens «molt més llargs, molt pesats i amb més mercaderies» per les ciutats i per la franja costanera, on s’ubica un important nombre d’establiments campistes.
El portaveu de la Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic i de Qualitat (pdf.camp), Carlos Montejano, creu que l’opció més plausible per fer passar les mercaderies és rehabilitar la vella línia Reus-Roda. A més, aposta per enllaçar les línies Reus-Picamoixons i Sant Vicenç-Valls-Picamoixons amb un nou viaducte, i construir un enllaç al nord de Tarragona entre la via convencional i la del TAV per escurçar el temps de trajecte dels passatgers. Com més amunt es faci l’enllaç, assenyala la plataforma, menys competitius seran els trajectes perquè el tercer fil limita la velocitat dels trens a 160 quilòmetre per hora davant els 300 que ofereix l’Alta Velocitat.