Candidat del PSC a Tarragona a les eleccions municipals
«M'encantaria veure una Rambla Nova sense cotxes»
Després de 12 anys a l’alcaldia, Josep Fèlix Ballesteros opta al càrrec per cinquè cop consecutiu sense «cap inconvenient» per pactar amb ERC
Josep Fèlix Ballesteros (1959) va combinar la seva professió com a psicopedagog amb la política fins que va arribar a l’alcaldia el 2007. Tres legislatures després, es llença a per la quarta. Qüestionat per l’oposició per la gestió dels Jocs Mediterranis, el candidat socialista defensa el seu mandat per «no haver deixat ningú a la carretera» durant la crisi. Regidor des de 1983, és llicenciat en Ciències de l’Educació i professor d’Educació integrada de l’ONCE. Després del 26-M, parlarà amb tothom excepte amb Vox i la CUP.
—Repetirà l’acord amb el PP?
—Vull obrir converses amb tothom, com vaig fer quatre i vuit anys, excepte amb Vox i la CUP. Volem veure amb qui establim més coincidències de projecte i objectius per tirar endavant aquesta ciutat. El diàleg i la negociació i el pacte són absolutament imprescindibles, sobretot avui dia que el vot està tan dispers.
—Amb ERC es sentiria còmode?
—De fet vaig començar a pactar amb ERC els primers quatre anys. No tinc cap inconvenient, sempre que parlem de Tarragona i no d’estelades, llaços i coses així.
—Equipara Vox amb la CUP. Quines similituds tenen? Per què els veta per igual?
—Són dos partits antisistema. La CUP es vol carregar el sistema capitalista i el sistema actual, cosa que em sembla una autèntica barbaritat, perquè no hi ha una alternativa. Les alternatives han fracassat en la història de la humanitat en gairebé un segle i Vox vol tornar al franquisme i això també és antisistema. També es vol carregar Europa que encara és més greu.
—Per què l’han de votar?
—La gent sap que soc capaç de tirar endavant la ciutat en els pitjors moments de la història. En la pitjor crisi econòmica i social hem tirat la ciutat endavant amb una alta capacitat d’inversió i sense deixar ningú fora, a la carretera. Ens hem dedicat a fer uns serveis socials potents per atendre la gent que ho necessita. Tothom deia que el Mercat Central seria la meva tomba, que seria un fracàs. El van inaugurar fa un any i mig i hi eren tots els partits que ho deien. Vam ser capaços de tirar endavant els Jocs Mediterranis tot i les dificultats, la recuperació de la mirada al mar i la connexió de la Rambla i el contacte al mar des de la Rambla fins a la platja del Miracle que ho volien fer des del segle XIX. La gent sap què passa amb mi, el que faig i que soc moderat, optimista, dialogant i enamorat de Tarragona per damunt de tot. No és casualitat que cap candidat porti l’escut de la ciutat. Soc alcalde per damunt de tot.
—Què li ha quedat per fer?
—El Banc d’Espanya, la Tabacalera està en marxa amb l’acord de la Generalitat, però el Banc d’Espanya està pràcticament engegat. M’hauria agradat generar més ocupació a la ciutat. És veritat que la ciutat té menys desocupats que la demarcació. Si no haguéssim estat qüestionant permanent el POUM o no haguessim posat tants bastons a les rodes, tindríem més inversions.
—Quins projectes s’haurien pogut fer millor?
—Crec que cap, els hem fet amb els diners que hem tingut i amb les possibilitats que teníem. El Mercat Central el més complex, el més difícil de tots, ha estat la inversió més gran de l’ajuntament, 47 milions d’euros. Els paradistes estan venent un 20% més. Funciona molt bé, ho indica l’assistència dels compradors. S’ha dinamitzat l’entorn comercial, que és l’efecte que buscàvem.
—Tarragona, quarta ciutat més insegura de l’Estat, segons el Ministeri d’Interior.
—Aquestes estadístiques es poden llegir de dues maneres, l’important no és si ets la quarta o la novena, sinó l’evolució. Tarragona ha crescut un 9,2% en fets delictius. Els greus com assassinats, violacions, homicidis, i furts a habitatges han baixat. Han crescut els petits furts, la trapelleria de trencar els vidres dels cotxes i els delictes a internet. A Girona ha crescut un 22%, a Lleida un 13% i a Barcelona 17%. Evidentment hem de millorar coses, però la seguretat ciutadana és competència dels Mossos d’Esquadra. La Guàrdia Urbana acompanya i complementa els Mossos. Els mossos podrien també millorar alguns aspectes.
—Quina es la seva proposta estrella?
—El bus gratuït i voldria fer una pregunta a l’oposició. Estarien disposats a tornar a augmentar el 25% de descompte? L’altre dia vaig proposar un pont de vianants damunt del riu Francolí que lligui l’avinguda Roma amb Icomar perquè l’accés amb el centre sigui amb seguretat i pels vianants també amb carrils bici. Transformarem el carrer Unió, la plaça Prim i els carrers Apodaca i Reial que tindran més espai pels vianants per incrementar el comerç i reforçar l’Illa Corsini. El carrer del Mar serà una petita rambla, quan haguem tret les dues vies del tren.
—S’ha presentat el projecte al Ministeri de Foment?
—Vam parlar amb el secretari d’Estat fa un mes i mig a Madrid i el senyor Saura (Pedro Saura) ens va dir que podríem parlar perquè són dues vies que no s’utilitzen. Crec que és perfectament viable i ells també ho veuen així. La Part Baixa guanyaria la mirada al mar i respiraria una mica de dignitat també.
—És partidari de limitar l’espai del cotxe al centre de la ciutat?
—Per fer-ho, abans has de donar facilitats com el bus gratuït i els pàrquings dissuasius de l’entorn. N’hem fet tres, ens faltaria trobar un pàrquing dissuasiu més venint de Lleida, de la carretera de Valls.
—I crear una zona de baixes emissions com a Madrid?
—Sí, però no com a Madrid. Abans, has de donar facilitats al ciutadà perquè es mogui amb transport públic gratuït o a molt baix preu o permetre que els aparcaments costin un euro al dia com a màxim. M’encantaria una rambla de vianants.
—Sense cotxes?
—M’encantaria, de fet París està fent proves, tanca els grans bulevards durant els festius.
—Ho farà això?
—Sí, sí, segurament ho farem. Però insisteixo, abans has de donar alternatives al ciutadà.
—La cessió del Palau de l’Anella sembla interminable.
—El 27 de maig ens reunirem amb el senyor Figueras (Gerard Figueras, secretari d’Esport de la Generalitat). Ho hauria volgut fer abans, però ell no va poder. Entre la Generalitat i Ajuntament hi ha acord total. El pavelló ha de passar a l’Ajuntament. Cal que els tècnics de Patrimoni i els nostres es posin d’acord per saber com es fa jurídicament. Cada cop que necessitem el pavelló, la Generalitat ens el cedeix.
—Si finalment va a judici pel cas Inipro, seguirà com alcalde si és reelegit?
—No m’imagino anar a judici. Soc innocent, demostraré la meva innocència fins al final com he fet fins ara. A l’expedient no ha sortit res més que el que es va dir al principi. Jo firmo uns decrets previs a l’informe de l’interventor i el secretari general. No he comès ni cap il·legalitat ni he participat en res que sigui legal.
—Si no és el pròxim alcalde, seguirà com a regidor?
—No m’ho imagino (riu) de veritat, ni m’ho imagino.
—Què farà per evitar els despreniments al patrimoni? Sembla que cada cop n’hi ha més.
—No, hi ha els mateixos que tota la vida, en els edificis antics sempre hi ha un petit despreniment. L’últim va ser a l’Hort de l’arquebisbe i d’això fa 15 anys. Som molt exagerats, quan cau una pedreta, de seguida bloquegem i posem una xarxa perquè és veritat que pot haver-hi un accident. La muralla avui està infinitament millor que fa 12 anys. Els punts més febles estan perfectament controlats i sanejats. Els tècnics analitzen l’Amfiteatre, es va consolidar el pont del diable.
—Li agradaria veure els presos polítics catalans defensar les seves idees des del Congrés i del Senat?
—Això ho ha de decidir la justícia. M’hauria agradat que no haguessin tingut aquesta llarga presó provisional. Em sembla una barbaritat.
—Encara no se sap si podran exercir com a diputats.
—Ho ha de decidir la justícia. Igual que dic que la justícia no es fiqui amb la gestió municipal, soc molt respectuós amb els procediments. Evidentment m’agradaria que tothom tingués les possibilitats d’explicar-se i d’expressar-se.