De Tarragona a Ludwigshafen
«Hi ha silenci al carrer i als autobusos i al tren la gent no parla gens»
Raúl Maestro és a Alemanya treballant a BASF i destaca la seva sorpresa, entre d’altres, que «la cervesa és més barata que l’aigua»
—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
—Després del Batxillerat, vaig començar a estudiar Enginyeria Química a la universitat Rovira i Virgili. M’hi vaig passar un parell d’anys amb la carrera, però no m’acabava d’agradar i volia continuar estudiant alguna cosa relacionada amb la química. Finalment, vaig trobar el curs dual de la BASF al Comte de Rius per a treballar a Alemanya i vaig decidir fer-ho.
—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?
-—La promesa de treball segur va ser la principal raó. A més, viure a l’estranger sonava com a una experiència exòtica i m’hi vaig aventurar.
-—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?
—La primera impressió quan hi vaig arribar va ser que viure-hi no era tant car com ho havia imaginat. Ludwigshafen no és molt més car que Tarragona, encara que la cervesa està més barata que l’aigua.
—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?
—No em va semblar un canvi massa sorprenent, més o menys com ho havia imaginat.
—Quines són les principals diferències entre Ludwigshafen i casa seva?
—Els horaris són completament diferents. Aquí les persones es lleven més d’hora i se’n van a dormir més aviat. Mengen i sopen molt més aviat. Per exemple, entre dos quarts de dotze i dotze del migdia ja fan cua a la cantina per a dinar. Respecte al dinar, ells fan servir les salses i les espècies en quantitats molt més grans, fent que, de vegades, el menjar estigui massa carregat. També es pot apreciar una diferència de conducta al carrer dels vianants i al transport públic. Per exemple, a Tarragona el soroll al carrer és més normal i la gent parla sense cap problema als autobusos. En canvi, a Ludwigshafen, hi ha més silenci al carrer per part dels vianants i als autobusos i al tren la gent no parla gens.
—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?
—Encara que no sigui un lloc turístic, el site de BASF a Ludwigshafen em va impressionar molt la primera vegada que hi vaig estar. És com una ciutat, hi ha moltíssimes fàbriques, les cantines són molt grans, fins i tot té les seves línies de busos.
—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?
—Diria que els treballadors tenen una actitud més seriosa. Amb això vull dir què els alemanys no fan tantes bromes o parlen tant durant la feina com els espanyols, encara què tot i aixi de vegades hi fan.
—Com s’està vivint la crisi al seu país de residència?
—A Alemanya s’hi estan trobant que no hi ha gent per als treballs podríem dir més manuals, com electricistes o operadors de planta, per tant, buscant treballadors a tot arreu.
—En aquests moments en què les xifres d’atur a Espanya no paren de créixer, creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?
—Sí, crec que és una bona idea buscar treball no només a Alemanya, sinó a qualsevol país. Aprendre un nou idioma pot ser difícil, però et permet obrir portes per tot arreu.
—Què és el que més troba a faltar de casa?
—Sense dubte la cuina. Aquí la cuina pot arribar a estar una mica carregada de sabors i jo no sóc molt bon cuiner.
—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?
—M’agradaria que la gent no fos tan sorollosa als transports públics i tinguessin més de cura amb els altres.
—Té intenció de tornar aviat o de moment no?
-—Encara no m’hi he estat massa temps, així que de moment no tinc intenció de tornar.