Patrimoni
L'excavació a l'escena del Teatre romà començarà a finals del 2019
Les obres de reforma de la seu del MNAT de la plaça del Rei es troba en fase de licitació
L’excavació de l’entorn de l’escena del Teatre roma s’iniciarà a finals d’aquest any, va informar ahir Josep Manuel Rueda, director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC). Rueda ho va anunciar en el decurs d’una roda de premsa on va presentar un catàleg i una audioguia de l’exposició de síntesi que acull el Tinglado 4 del Moll de Costa, que mostra dues-centes peces que hi havia a la seu central del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), tancada com a conseqüència d’un projecte de reforma integral de l’immoble.
Rueda va dir que «aquest any s’iniciarà l’excavació en profunditat de l’escena, pressupostada en 100.000 euros, i, un cop finalitzada, s’haurà d’elaborar un projecte». El director de l’ACPC va apuntar que «s’està redactant el plec del concurs i la licitació podria ser el pròxim mes de setembre».
Rueda va manifestar que «el compromís del Govern de la Generalitat amb Tarragona segueix ferm». A més de referir-se a l’excavació que es durà a terme al Teatre romà, Rueda va afirmar que «aquest any tindrem el projecte de cobertura del criptopòrtic dels Munts –que conté un mosaic de la domus romana–, que estarà posat el 2020, i mantenim negociacions amb el Ministeri de Cultura per millorar la Necròpolis». El director de l’ACPC va remarcar que «les converses van bé i aviat podrem concretar l’actuació».
En aquest context, la directora del MNAT, Mònica Borell, va dir que «es procedirà al canvi de les cobertes i s’obrirà l’edifici de l’antic Museo Paleocristià, però l’actuació serà global». Borrell va apuntar que «estem començant a parlar d’una intervenció global i hem de veure quins usos donem a aquest edifici». En aquest punt, Rueda va indicar que, en l’àmbit del patrimoni històric, «les gestions no són fàcils i s’allarguen en el temps, però esperem que cristal·litzin aviat».
Pel que fa a l’edifici de la plaça del Rei, Borrell va informar que «encara estem retirant elements de la col·lecció que hi ha a l’interior» i va remarcar que «les obres podrien començar passat l’estiu, però no tenim el calendari definitiu».
Faustina explica la seva visió de l’exposició Tarraco amb una audioguia
L’exposició de síntesi sobre Tarraco, que es pot visitar al Tinglado 4 del Moll de Costa, disposa des d’avui de dues noves propostes que faciliten aventurar-se en el món romà i conèixer en profunditat les restes i elements arqueològics que mostra el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). Es tracta d’un catàleg amb gran presència d’il·lustracions i una audioguia on Faustina, un personatge real vinculat al jaciment dels Munts d’Altafulla, presenta la diversitat d’objectes exposats. Els comentaris teatralitzats incorporen música de fons que s’adequa als objectes mostrats en cada una de les sales i incorporen, fins i tot, tocs humorístics i anecdòtics, per tal de captar l’atenció del visitant.
La directora del MNAT, Mònica Borrell, va recordar que al Tinglado 4 s’exposen dues-centes peces, de les prop d’un miler que hi havia a la seu central del museu, a la plaça del Rei, tancada des de fa uns mesos amb motiu de les obres de reforma que s’han de dur a terme. Borrell va dir que «hem escollit un personatge femení que va existir, que ens explica la nostra història des del segle III aC fins a la fi de l’Imperi». «Faustina aporta un punt de vista femení i parla de la dona de fa 2000 anys», va dir.
Per la seva banda, Josep Manuel Rueda, director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (APCP), va remarcar que la Generalitat treballa en la introducció del servei d’audioguia en els museus de Catalunya. Amb la incorporació de la del MNAT «ja s’han introduït 23 i, a finals d’any, en tindrem 28, mentre que tenim 105 museus, per la qual cosa el ritme que portem en la realització d’autoguies és important». Rueda va afegir que «el compromís del Govern és que en el futur tots els museus catalans en disposin d’autoguies». El director de l’APCP també va destacar la qualitat del catàleg, «que ha estat fet per persones del museu com són Pilar Sada i Josep Anton Remolà, i permet la transmissió del coneixement».