«Arribar al 25è aniversari dels Premis Ones és un exercici heroic»

—Com es presenta la 25a edició dels Premis Ones?

—Increïblement hem arribat als 25 anys. Amb una mica d’enyorança per tots aquells companys i companyes que no poden celebrar aquest aniversari, però que han ajudat amb la seva força i energia a iniciar aquesta aventura meravellosa. Cal dir que en una ciutat com Tarragona, que és complicada i dura per a organitzar aquesta mena d’actes, el fet d’haver arribat als 25 anys ha estat i continua sent un exercici totalment heroic, de coratge.

—En quin sentit?

—Per molts motius. Per exemple, els premis són més coneguts a l’Amèrica Llatina que a Catalunya. No pot entendre’s que la ràdio i televisió pública catalana no tingui cap mena d’interès a cobrir-ho. Un altre exemple, només amb la quarta part del que es va destinar a comunicació dels Jocs Mediterranis, nosaltres faríem Premis Ones durant més de 100 anys seguits. Imaginem-nos què serien els Premis Ones si hi hagués de veritat una voluntat institucional per donar-los suport. Vull dir-ho, perquè són 25 anys i de vegades s’hi posa més el cor que altres coses. Hi ha institucions que mai hi han col·laborat i d’altres que només aporten una petita part. És per això que els premis són tan independents.

—Abans comentava que els premis són més coneguts a Amèrica Llatina que a Catalunya i Espanya, a què es deu?

—Crec que falta suport. No només als premis Ones, sinó a moltes altres iniciatives bones que té la ciutat i que no funcionen com haurien de funcionar perquè no reben suficient suport institucional. Potser caldria fer una anàlisi profunda i autocrítica aquells que tenen alguna mena de responsabilitat i no l’estan exercint. Sembla que a cadascú només li interessen els projectes que ell mateix impulsa, i els altres ja es poden deixar morir, encara que puguin aportar un benefici. Falten persones que realment estimin aquesta ciutat, que s’impliquin.

—Centrant-nos en els premiats, enguany tornen a reivindicar el paper de la dona.

—Exacte, tornem a incidir en el seu paper en diferents àmbits, des de la conservació de la natura, la lluita feminista, la lluita pels drets humans, etc. Per exemple premiem a l’Almudena Bernabéu de The Guernica Group. El seu bufet d’advocats, que té seu a San Francisco i a Londres, és qui va processar a Pinochet a través de la justícia espanyola. Ara estan portant també el cas de la matança dels jesuïtes al Salvador. I vindran divendres des dels Estats Units per a recollir el premi.

—Parli’m de la resta.

—Reconeixem a Lydia Cacho, una persona i periodista honesta i decent, que ha estat detinguda i torturada per denunciar casos d’abusos i les violacions a nens. Malgrat l’ajuda de l’ONU, ha de tenir vigilància i sempre duu l’armilla antibales. Viure així només per exercir la teva professió és una pena. Una altra periodista que també rebrà un Premi Ones és Raquel Ejerique, juntament amb el seu director Ignacio Escobar. Ells van destapar el cas de la Universitat Juan Carlos I i de Cristina Cifuentes i els premiem per ser valents i fer periodisme d’investigació, un periodista que no hauria de perdre’s. També tenim María Sánchez. Aquesta veterinària, que ha fet un llibre de poesia dedicada als animals molt original, ha revolucionat el món de la conservació. I una altra dona a qui premiem és Amparo Sánchez del grup Amparanoia. És una lluitadora nata i un referent ecofeminista.

—Els premis cada any compten amb una figura molt coneguda pel gran públic i enguany és Irene Villa.

—Irene Villa reuneix tots els requisits per rebre un premi Ones. Ha patit un atemptat que la va deixar discapacitada físicament. Té tres llicenciatures, és medalla olímpica en esquí paralímpic. És un exemple de valor, coratge i demostra a tothom que la vida val la pena. Sens dubte, serà unes de les premiades que serà rebuda amb més estima.

—Quines organitzacions i iniciatives estaran reconegudes?

—D’una banda, es reconeixerà la fundació Verde Balam, ja que no només estan fent una enorme tasca per a la conservació de les tortugues sinó que també estan fent molts projectes per abaixar la pressió de la violència en moltes zones de Mèxic, mitjançant la cultura. De l’altra, el premi d’Ecoticias va per a PACMA, un partit que ha estat a punt de tenir representació al Congrés i que està demostrant una valentia immensa amb la lluita antitaurina.

—I pel que fa als premiats locals?

—Un d’ells és Tarraco Viva, que enguany ha celebrat la XXI edició. Tarraco Viva ha fet que siguin milers les persones que vinguin a Tarragona per a gaudir de l’esdeveniment i per a conèixer el patrimoni. Creiem que dona prestigi a la ciutat i que acaba de potenciar el patrimoni tarragoní. D’altra banda, reconeixem la tasca que està fent el municipi de Cambrils en l’àmbit de la recollida selectiva. Encara que es podria millorar, són dels millors de la zona i cal recordar-ho.

—Què ens espera a la gala?

—Tindrem els membres del programa de Radio 3 El bosque habitado; al cantautor tarragoní Marcos San José, al guitarrista Diego Cruz; a l’Stromboli Jazz Band, obsequis i molt de caliu.

—Alguna sorpresa especial que ja es pugui avançar?

—Hi haurà sorpreses. Hem fet un esforç a l’escenari, perquè quedi més atractiu. Hem reforçat la producció en l’àmbit de la il·luminació. Així mateix, hem demanat a 10 dels 250 premiats que ens dediquin unes paraules i aniran apareixent al llarg de la gala. A més, hem preparat un vídeo molt canyero per l’inici.

—Per últim, què és el millor d’aquests 25 anys?

—En 25 anys de gales han passat moltes coses. Hi ha moltes vivències. Potser el més maco és quan els premiats ens diuen que el millor del premi que s’enduen no és el premi en si sinó l’amistat de la gent que han conegut a la gala. És molt reconfortant, perquè sé del cert que són molts els que han establert una amistat per a tota la vida que ha començat aquí a Tarragona, gràcies als Premis Ones.